Històrica Final Four catalana

La inacabable ambició de les vigents campiones, l’experiència de les que busquen revenja i la il·lusió de les debutants. Per primera vegada en la història de la competició, tres clubs d’un país seran a la Final Four de la Champions femenina de waterpolo. Acompanyant Sabadell i Mataró –campió i subcampió l’any passat–, hi haurà el Sant Andreu, un equip jove i ambiciós que debuta a la final de quatre. Els tres equips catalans i l’Olympiacos de Grècia lluitaran pel títol a la piscina Nova de l’Escullera del Club Natació Barcelona a partir d’avui.

"És una passada, no sé si s’està valorant prou...", expressa la waterpolista del CN Mataró Anni Espar, guanyadora de quatre Champions amb el CN Sabadell. "Per a mi ja va ser històric quan amb el Sabadell vam arribar per primera vegada a una Final Four el 2011 [amb victòria]. Poder portar ara tres equips al màxim nivell europeu és increïble, hi ha molta feina i molta aposta de tots els clubs a darrere", sosté.

Les semifinals, que es disputaran avui, enfrontaran el Sabadell contra el Sant Andreu (12.00 h), mentre que el Mataró ho farà contra l’Olympiacos (14.00 h). Les vencedores es veuran les cares diumenge (14.00 h), després del partit pel tercer lloc (12.00 h). "Només un pot guanyar, i el nivell és tan igualat que ara mateix tots quatre podem imposar-nos a la Final Four", assegura la waterpolista del Sabadell Bea Ortiz. "Necessitem confiar en nosaltres, en la feina que fem i en el que som. Hem de sortir a guanyar", afegeix.

A la recerca del setè títol

Les vigents campiones, dirigides per David Palma, buscaran el seu setè trofeu amb l’ambició intacta, tot i que aquest curs estigui sent especialment dur al ser any olímpic. "La temporada està sent complicada, amb moltes competicions tant amb el club com amb la selecció. Però val la pena lluitar i tenir dies dolents per arribar a les recompenses. A l’agost espero poder dir que tot l’esforç ha valgut la pena", expressa la jugadora del CN Sabadell.

El CN Sant Andreu no té "res a perdre". L’any passat, van quedar terceres a la Lliga. Aquest, mantenint el bloc que lidera Martina Terré (21 anys) des de la porteria i sumant talent com el d’Elena Ruiz (19), Nona Pérez (21) o Paula Crespí (26), són líders i han arribat a la primera Final Four del club. "No m’ho imaginava, era un equip bastant nou i no sabíem com sortiria. Però tenim molta connexió tant dins com fora de l’aigua, ens entenem i ens ajudem passi el que passi", assegura Elena Ruiz, que va deixar el Sabadell l’any passat i ara comparteix equip amb la seva germana Ariadna.

Elena Ruiz, una jove veterana

Malgrat la seva curta edat, Ruiz –plata olímpica amb 16 anys a Tòquio– és una de les veteranes de l’equip en aquest tipus de situacions. No obstant, al Sant Andreu que dirigeix Javi Aznar no hi ha jerarquies. "Totes estem en la mateixa posició, ningú està per sobre. Totes som iguals, treballant i mirant de millorar per complir els objectius", explica.

La waterpolista de Rubí, que confessa que fa dues setmanes que no pot deixar de pensar en aquesta fase final, confia en la victòria. "Podem plantar cara. Hem treballat molt per arribar aquí, no tenim cap pressió i anem a totes", diu.

Les jugadores del Mataró ja van superar l’Olympiacos en la Champions passada, tot i que adverteixen que han apujat el nivell. "És un equip molt dur, haver-les guanyat l’any passat amb relativa facilitat no significa que aquest any sigui igual, aquesta temporada estan jugant molt bé", explica Anni Espar.

L’equip entrenat per Dani Ballart va perdre la final contra el Sabadell per un sol gol (8-9), amb una parada de Laura Ester en l’últim sospir. "Perdre per la mínima fa mal, però som conscients que no ens van guanyar per ser superiors i que el partit podia haver-se decantat d’una altra manera. Canviant algunes coses i fent-ne d’altres millor tenim opcions de guanyar", afirma la jugadora del Mataró, que vaticina que la clau passa "per minimitzar errors i estar molt bé en defensa".

Notícies relacionades

Alcaraz s’acomiada en quarts de final i deixa orfe Madrid

Una regatista d’estirp a l’equip espanyol

El waterpolo, malgrat els èxits dels seus equips, continua sense tenir la repercussió mediàtica d’altres esports. "Arriba un punt en què et canses de lluitar. A mesura que passen els anys, jugadors i jugadores estem demostrant que això està deixant de ser un esport minoritari, és un esport gran, que dona molt al nostre país. Només falta que es reconegui com a tal aquest esport, igual de bonic que altres esports amb més atenció mediàtica", reivindica Bea Ortiz.

La gran final de diumenge (14.00 h) coronarà un sol equip dels quatre. I d’aquí a uns mesos, gran part de les jugadores del Sabadell, Mataró i Sant Andreu s’ajuntaran de nou; els Jocs de París esperen. "És un orgull que la majoria de les jugadores de la selecció siguem en aquesta Final Four. Algunes guanyaran i d’altres perdran, però d’aquí a uns mesos ens tornarem a trobar i ens unirem per un objectiu comú molt important, els Jocs Olímpics. Això és el més bonic de l’esport", conclou Ortiz.