"És el moment de més felicitat que he viscut"

"A cal ferrer, ganivet de fusta", diu amb un somriure el fotògraf Santiago Garcés (Ciutat de Mèxic, 1975). Seva és la foto de Leo Messi que sintetitza el 6-1 al PSG del 2017, considerada una de les millors imatges de la història de l’esport, però no la té a casa. No importa: a cegues podria "explicar totes les coordenades de la foto". És la imatge de portada de la seva web: "Ni hi ha ni hi haurà una millor carta de presentació que aquesta". La foto torna a ell de tant en tant, més que al revés, i "és un plaer", admet.

No va veure el gol de Sergi Roberto perquè tenia els ulls al visor. Però el va sentir. "Per a mi és un moment totalment sonor. Va ser un terrabastall brutal. Inconfusible: de gol. Del millor gol que ha celebrat mai molta gent. Crec que hi va haver una petita tremolor al Camp Nou. Diria que està registrat. El galimaties va ser increïble", assenteix.

Tot l’equip va córrer cap al córner darrere de Sergi Roberto. ¿Tot l’equip? No: faltava Messi. "Va ser un moment d’aquests d’escapisme de Messi. ‘¿On ha anat? ¿On és?’. El tio es va escapar de tot i de tots. Va ser l’últim regat magnífic que va fer. És increïble que amb 90.000 mòbils i tantes càmeres i tants fotoperiodistes top aquell moment se li escapés a tothom". Però Garcés va trobar Wally i va captar la imatge, un retrat de la remuntada i d’alguna cosa més: "L’endemà em van trucar l’agent i el pare de Messi i em van dir: ‘Santi, has definit la carrera de Leo en una imatge’. Va ser uf", rememora.

Remarca "la felicitat que repartia" Messi i el que representava, més enllà de l’econòmic: "En l’aspecte anímic, en l’emocional, en el simbòlic, en el metafísic. En tot". Explica que en alguna xerrada li han reprovat que la foto estava pactada amb Messi. Contesta que hauria sigut impossible pensar-la en un estudi sense deixar-se algun detall i que fos "tan perfecta i tan potent, que comuniqués tant". En la imatge l’argentí "té un punt de deïtat", com si no se sabés si puja de la gespa o baixa del cel.

Garcés, clavat al terra davant de Messi, com un pintor davant d’una tela, va disparar 50 vegades la càmera, sense mirar pel visor. No podia: tots els seus esforços es concentraven a mantenir la seva posició fent força amb les cames igual que en un concert i a mantenir la càmera ben alta fent força amb els braços, envoltat de persones que saltaven i ploraven. "Tenia un tio penjat del coll que no parava de fer-me petons", diu el fotògraf.

Segons després, quan va baixar l’eufòria, va revisar les fotos i va veure la foto, "extraordinària". Va alçar el puny, com Messi en la imatge, com celebrant el seu gol: la foto de la seva vida. A casa seva, en un petit municipi de l’Alt Empordà, conserva una bufanda de l’enfrontament i un tros de gespa.

Agafa aire i prossegueix: "Recordo el descontrol. Els guàrdies de seguretat desbordats. Alguns fotògrafs completament perduts sense saber a què disparar perquè hi havia molt per disparar". "És dels moments en els quals he fotografiat amb més alegria. És estrany d’explicar. Estava fent fotos i sentia com que flotava", admet.

Notícies relacionades

El truc de Guillermo Peinado, la gran promesa espanyola de l'escalada: “El focus el poso a escalar bé i gaudir, no en els resultats”

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

"És el moment de més felicitat que he viscut i que viuré mai. No crec que jo torni a estar en un estadi, en una discoteca o el que sigui en què es pugui donar una situació com aquella, per l’efusivitat i la concentració en la celebració. Avui en cada concert que vas tens 500 persones davant teu amb el mòbil aixecat per gravar-ho tot i després et preguntes què cony fan amb tot aquest material. La gent no està vivint els moments. Els està gravant per emmagatzemar-los, però rares vegades els viuen. I aquest va ser un moment que la gent va viure. El clímax va ser tan, tan bo i tan inesperat i tan màxim que la gent fins i tot es va oblidar dels seus telèfons", aprofundeix.

Garcés parla d’una nit "espectacular" i d’"una literatura increïble". De les millors de la seva vida. I d’"una gesta meravellosa", d’"un moment èpic", d’"una eufòria total", d’"una bogeria absoluta". "Va ser una nit de felicitat i d’alegria i encara faltaria alguna paraula més", admet emocionat.