Vingegaard es fractura la clavícula i diverses costelles

Transcorria el dia en pau i amb sol primaveral. Els corredors passaven per primera vegada a ritme veloç per la localitat alabesa de Legutio, on hi havia la meta, un poble entregat a Mikel Landa, que viu a 30 quilòmetres; el mateix Landa que anava al cap de la Itzulia quan els ciclistes descendien el port d’Olaeta; una carretera, la veritat, i segons els coneixedors de la zona, no gaire apropiada per baixar en bici; hi ha arrels dels arbres que amenacen l’asfalt i provoquen sots.

Gran nombre d’afectats

Va arribar un revolt. Faltaven 32 quilòmetres. Tots estirats i al fatídic lloc, amb la protecció col·locada amb poc encert, va arribar el drama, una de les caigudes més greus que es recorden en anys, tant pel gran nombre d’afectats (fins a 10 es van retirar) com pel nom dels involucrats. I les imatges impactaven, tant, que fins i tot Adam Hansen, president del sindicat internacional de corredors, va demanar oficialment que, per respecte als familiars, mai més es tornin a oferir les escenes de ciclistes que no es mouen a terra envoltats d’ambulàncies i amb els sanitaris amb bombones d’oxigen.

Vingegaard era retirat en ambulància i conduït a l’hospital de Vitòria situat a uns 25 quilòmetres. Evenepoel, que va mirar de salvar entre pedres, arbres i herba un accident inevitable, entrava pel seu propi peu i agafant-se la clavícula dreta amb el braç esquerre, a una altra ambulància. La Itzulia es quedava sense vehicles sanitaris i la llarga llista d’afectats obligava a evacuar corredors com l’australià Jay Vine o el nord-americà Sean Quinn.

Després de neutralitzar l’etapa i de comunicar que no valien els temps, l’organització va decidir de manera discutible que els sis escapats, que precedien el pilot abans de la greu caiguda, es disputessin la victòria. La resta dels ciclistes que van esquivar l’accident van arribar a Legutio a ritme tranquil i amb tímids aplaudiments.

Perills innecessaris

Els directors esportius es van afanyar a trucar a pares i parelles de corredors des dels cotxes mentre el pilot es mantenia aturat a la localitat guipuscoana d’Eskoriatza. Eren tan dures les imatges ofertes per la televisió basca que era necessari tranquil·litzar la família.

Notícies relacionades

El truc de Guillermo Peinado, la gran promesa espanyola de l'escalada: “El focus el poso a escalar bé i gaudir, no en els resultats”

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

El ciclisme és un esport de risc massa vegades. Els organitzadors, per guanyar audiència, busquen de vegades carreteres impossibles, i els ciclistes –més, ara, amb els frens de disc– assumeixen perills innecessaris quan l’etapa no està ni de bon tros en la fase decisiva.

Va passar la setmana passada a A través de Flandes amb una altra caiguda exagerada i amb Wout van Aert com a afectat. En vuit dies el Visma ha vist com les seves dues estrelles, Vingegaard i Van Aert, acabaven amb la temporada compromesa. Però el que va passar ahir al País Basc hauria pogut ser una tragèdia esportiva que gairebé ni mereix escriure que el sud-africà Louis Meintjes va guanyar una etapa envoltada de mala sort, que el danès Mattias Skjelmose és el nou líder i que Juan Ayuso, Pello Bilbao i fins i tot Landa tenen ara opcions de victòria després dels abandonaments.