Pogacar arrasa i guanya la Volta com un huracà humà

Pogi va passar per Catalunya arrasant com un autèntic huracà, amb un pedaleig tan fi com potent i incapaç d’obtenir la resposta de cap dels contrincants. D’aquesta manera va guanyar la prova amb la diferència més gran entre el primer i el segon des del 1983, quan Pepe Recio va treure 4.26 minuts a Faustino Rupérez, dos dels asos del ciclisme espanyol de la dècada dels 80.

Pogacar, sobretot, va guanyar la Volta de l’etapa de Pradell, una muntanya que s’ha de quedar com a temple del ciclisme català, un cim que ha trigat massa temps a rebre el baptisme de l’esport professional, però que ha arribat per convertir-se a partir d’ara en el símbol de la carrera i d’una comarca anomenada Berguedà que vol ser un reclam del cicloturisme internacional.

La línia correcta

El fenomen eslovè ha guanyat quatre de les set etapes. Ha arrasat a Catalunya, camí del Giro, que guanyarà si no li sorgeix cap contratemps, i està decidit, al juliol, a aconseguir un repte encara més difícil, si això és possible: una tercera victòria al Tour. A França, a la carrera ciclista més important, és on apareix la seva particular pedra a la sabata, on sorgeix el seu opositor més gran i l’únic que li pot fer perdre les eleccions franceses. Jonas Vingegaard és tan i tan bo que fins i tot resulta fàcil llançar-lo a l’escena del Tour com a principal favorit. «Aquesta victòria em fa confiança per al futur i per veure que vaig en la línia correcta per al Giro i el Tour», va recalcar Pogacar al baixar del podi de Barcelona.

No obstant, Pogacar va evidenciar a la Volta el mateix caràcter que va exhibir Vingegaard a Galícia (O Gran Camiño) i a la Tirrè-Adriàtic i que no ha sigut altra cosa que sortir a devastar cada vegada que el recorregut l’hi permetia. Entre els dos han guanyat tres rondes i un total de nou etapes. S’ho han menjat tot; els rivals, amb patates fregides.

Només es trobaran al Tour, «a la gran batalla», tal com va anomenar Vingegaard al febrer la lluita per la ronda francesa, en la qual també volen entrar Remco Evenepoel i Primoz Roglic.

Precisament, Evenepoel, a partir de la Itzulia (de l’1 al 6 d’abril), on coincidirà en terres basques amb Vingegaard i Roglic, tindrà l’auxili d’un corredor, Mikel Landa, que amb la segona plaça a la Volta també ha brillat amb llum pròpia. Landa, de 34 anys, s’ha rejovenit a Catalunya i ha sigut l’únic que ha mirat d’atacar Pogacar.

La granota

A partir d’ara s’haurà de vestir la granota per convertir-se en el guia espiritual d’Evenepoel. Per això el va fitxar el Soudal, per asserenar el Remco en els moments clau, per apaivagar-lo al Tour i per mirar de deixar-lo fresc a prop dels cims perquè pugui respondre a les ofensives de Vingegaard i Pogacar als Alps i al Pirineu. Després, a la Vuelta, Landa tornarà a exercir de cap com ha fet a la Volta, una cosa que l’entusiasma. «És magnífic l’estat de forma en què estic. I molt animat per la feina que faig al meu nou equip».

La Volta també ha servit per constatar la recuperació d’Egan Bernal, guanyador del Tour del 2019 i del Giro del 2021 i que gairebé perd la vida a Colòmbia, el gener del 2022, quan va impactar de manera violenta contra un autobús mentre entrenava amb els seus companys de l’Ineos. Primer els metges van lluitar per salvar-lo, i després perquè pogués recuperar-se tan bé com fos possible per a la vida corrent. No van plantejar mai el retorn de Bernal a l’esport professional ni que al cap de dos anys acabés una carrera com la Volta a la tercera plaça de la general. S’ha acabat la Volta, la millor en anys. La Volta de Pradell i de l’esperança ciclista a Catalunya.

 Classificacions

Setena etapa

 1. T. Pogacar (Esl/UAE) ....3.15.23 h

2. D. Godon (Fra/Dec) ..................m.t

3. G. Martin (Fra/Cof) ..................m. t.

7. David González (Esp/CRu) .....m. t.

18. Mikel Landa (Esp/Sou) ...........m.t.

General final

1. T. Pogacar (Esl/UAE) ...28.21.29 h

2. Mikel Landa (Esp/Sou) ...a 3.41 m.

3. Egan Bernal (Col/Ine) .....a 5.03 m.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

4. A. Vlasov (Bora) ...............a 5.56 m.

5. Enric Mas (Esp/Mov) ......a 6.01 m.