Landa planta cara abans que Pogacar remati a la Volta

Amb el dipòsit sense combustible no es pot pujar un port perquè el cotxe es pot aturar en qualsevol moment. Quan s’ataca a 7,4 quilòmetres de meta, tot en pujada, la meta al cim de Port Ainé, Volta 2024, cal evitar el punt vermell, el que apareix quan es mira el ciclocomputador, anar al límit i pensar en dècimes de segon que seguir Tadej Pogacar és una bogeria que només es convertirà en un desastre total.

Mikel Landa, segon de l’etapa, com dimarts a Vallter 2000, segon de la general, va atacar des de lluny. Però no ho va fer com s’acostumava a fer en totes les carreres fins que van aparèixer monstres com Pogacar; és a dir, per guanyar l’etapa i per posar-se líder de la general. Ara, quan aquests corredors que triomfen en tots costats acudeixen a una carrera com la Volta, a ciclistes com Landa només els val ser segons. I ja és molt, moltíssim, el màxim i un èxit total de cara a la resta de corredors que pedalen en una altra dimensió.

Proesa personal

Landa, a la meta de Port Ainé, es mostra feliç. Refresca, però li cauen les gotes de suor per sota del casc, es treu els mocs, se’l veu concentrat en la prova i convençut que si diumenge arriba a Barcelona en segon lloc de la classificació serà una proesa personal. "No vaig voler sobrepassar la línia vermella", afirma, i recorda que quan va atacar, quan va moure l’arbre de la Volta, només Pogacar li va respondre. ¡Bravo per intentar-ho! Pogacar se li va enganxar a la roda i a menys de 50 metres l’eslovè ja estava el primer i Landa el segon amb asfalt pel mig. Per no veure’l més. Ni tan sols al podi, perquè Pogacar ho domina tot; la general, la muntanya i la regularitat i només ell disposa dels honors, dels trofeus i dels mallots que porten els líders en els actes protocol·laris.

"Vaig dia a dia, però el que pretenia era distanciar el tercer, fos qui fos". Landa no coneix ni l’etapa de dissabte, la pujada a Pradell. "¿És dura, oi?". I se li explica com és. Ara tindrà dos dies de cert repòs amb esprints a la vista a Lleida i Viladecans.

Però Landa podrà presumir que es va atrevir a atacar a la Volta abans que ho fes Pogacar, que ja és molt, per després eliminar els corredors que van mirar d’anar a la seva roda com el nord-americà Sepp Kuss, guanyador de la Vuelta 2023, o l’australià Chris Harper. I fins i tot presumir d’haver sigut l’únic ciclista que va creuar la línia de meta de Port Ainé perseguint Pogacar a menys d’un minut del fenomen. Li va treure 48 segons. Landa estava feliç i satisfet pel que, de fet, havia sigut una gesta en la ronda catalana.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

I perquè per darrere d’ell, amb el rus sense pàtria, Aleksandr Vlasov, com a primer perseguidor i tercer de la general, encara es patia més, perquè Landa no havia patit, havia pujat molt ràpid, però sense poder arribar als pics de 25 per hora amb els quals Pogacar impulsava la bici.

L’eslovè, sempre amb els cabells sobresortint per sobre del casc, anava a la seva, a continuar dominant la carrera i fins i tot per fer dubtar de les seves paraules quan va confessar que en els dos quilòmetres finals no ho havia passat gens bé per la duresa de la pujada. "A l’atacar Landa vaig voler seguir-lo i quan vaig veure que havíem fet forat vaig decidir anar-me’n cap endavant. Potser era massa aviat, però em vaig trobar molt bé fins als dos quilòmetres finals".