Gündogan, l’únic insubstituïble de Xavi

Xavi prega perquè tot continuï així. No només té la simple ocupació garantida d’una plaça, sinó que és una ocupació qualitativament important perquè Gündogan és la peça que cobria el dèficit que hi havia a la plantilla: la passada, l’experiència, la visió, la clarividència... Virtuts que no li han faltat ni un dia a l’equip, injectades en més o menys dosi, amb més o menys encert, suficient, quan menys, per a l’entrenador per l’excapità del City.

No existeix la dosificació per a Gündogan malgrat els 33 anys de vida i els trets que ja ha disparat en 15 de carrera professional. Les rotacions han passat per davant de la taquilla del centrecampista d’origen turc, capità de la selecció alemanya, sense aturar-s’hi en contra de les suposades lleis de la prudència i de la prevenció.

En un Barça castigat pels contratemps físics, només s’han salvat de l’epidèmia Gündogan, Iñaki Peña, Fermín i Vitor Roque, que encara no ha completat un trimestre en el club. L’únic centrecampista que va sostenir la línia per la qual ha desfilat mitja plantilla per anar tapant forats.

Gündogan ha sigut titular en 36 d’aquests 42 partits. Però en els altres sis, per una raó o altra, Xavi el va empènyer al camp. Les suplències van estar perfectament mesurades: contra el Betis, que era previ al debut en la Champions amb l’Anvers; a Vallecas abans del decisiu duel europeu amb el Porto; a Anvers, amb tot resolt; a Barbastre i Salamanca, en les dues primeres eliminatòries coperes, i a Balaídos, en vigílies de la visita a Nàpols.

El 88,6%

Gündogan, així, ha participat en els 24 compromisos des de l’agost fins al Nadal i en els 18 disputats a partir del gener. És, per tant, el jugador de la plantilla que acumula més minuts: 3.376 de 3.810 de possibles, considerats els partits amb una durada de 90 minuts, sense els afegits eterns. El 88,6% del temps de joc, per ser precisos. Els següents més utilitzats són Jules Kounde (3.171) i Robert Lewandowski (3.021).

L’ús (o abús) de Gündogan ha reportat 5 gols a la Lliga (el quart màxim realitzador després de Lewandowski, Ferran i Joao Félix, i 10 assistències). El primer va ser contra el Madrid, quan va conèixer els clàssics de la Lliga i va denunciar coses que va veure i no li havien agradat. Li falten 12 gols per igualar els 17 que va celebrar amb el City en la campanya 2020-21. El de les passades decisives fa temps que el va superar.

Xavi invocarà qui sigui perquè l’aturada de seleccions sigui incòlume per a tots els internacionals, des de Gündogan fins als altres. El tècnic veu ara «raons per somiar» fins al final de la temporada i espera no viure el malson d’una nova allau de lesions. Diumenge va perdre Joao Cancelo i Andreas Christensen. Dos contratemps lleus que s’agreujaven perquè estaven indisponibles Gavi, Pedri i Frenkie de Jong (tres centrecampistes), Balde i Ferran; Marcos va ser convocat després de tres mesos d’inactivitat.

Són pertinents les oracions de Xavi perquè els compromisos de les seleccions interrompen el ritme i el treball dels entrenaments. El Barça està especialment sensible pels contratemps que han patit els seus futbolistes. Ter Stegen i Gavi han sigut dos casos rellevants, com en el passat ho van ser també Kounde, Araujo o De Jong.

La debilitat de l’esquena

I amb Alemanya va donar un ensurt Gündogan al setembre, en una mala caiguda, tot i que no va ser titular contra el Betis. El taló d’Aquil·les del pensador de Gelsenkirchen està a l’esquena. S’hi va fer mal jugant amb la seva selecció contra el Paraguai l’agost del 2013. La prehistòria. Va estar aquella temporada (2013-14) en blanc (només els tres primers partits, fins que es va lesionar en l’estrena de la Bundesliga), es va perdre el Mundial del Brasil 2014 i va reaparèixer a l’octubre d’aquell any.

Notícies relacionades

Alcaraz baixa al fang per sobreviure al gegant Struff

El Barça s’engeganteix per pintar la sèrie al seu favor

«Això va ser definitivament pitjor que la meva lesió de genoll [es va trencar els encreuats poc després d’arribar a Manchester el 2016]. Vaig estar fora durant 14 mesos, però el més desesperant va ser que ningú sabia realment quin tipus de lesió era. Vaig veure un cirurgià i volia posar-me un gran cargol a l’esquena que no em permetria jugar a futbol a aquest nivell», va explicar en una entrevista concedida a The Guardian.

«Per descomptat que encara he de lidiar amb problemes, però em trobo prou bé», afegia, matisant. Problemes que requereixen cures i treball de prevenció. Problemes que no l’han debilitat quan el seu cos acumula més de 600 partits i milers d’entrenaments com a professional. Xavi no guardarà el reclinatori.