El nou Espanyol de Manolo González obté un gran triomf

Tota la vida havia caminat per les carreteres secundàries del futbol. Fins i tot rutes comarcals. Camps anònims i sense glamur. Feia tota una vida, i no és cap exageració, que esperava un partit així. I Manolo González, el nou entrenador de l’Espanyol, es va estrenar en amb un valuós triomf en l’elit gràcies a l’excel·lent gol de Puado, reflex d’una superba acció col·lectiva que va necessitar després un extraordinari exercici de resistència per aguantar. Queda tercer, amb 52 punts, en zona de play-off i a un punt de l’ascens directe, que marca l’Elx (53 punts) després de guanyar l’Albacete (3-2).

Pel camí, l’Espanyol va perdre, per lesió, tres figures: Braithwaite, Rubén Sánchez i Brian Oliván. Cap absència tan dolorosa, això sí, ni tan preocupant com la del davanter danès, amb un genoll dret que té preocupats els aficionats periquitos, perquè no va comparèixer a la segona meitat. Abans, el treball l’havia deixat fet l’equip blanc-i-blau. I tot va néixer amb una gran jugada que va portar l’alegria als 2.000 periquitos que hi havia a La Romareda. De Joan García a Puado. De porter a davanter. Una acció ofensiva espectacular. Va tenir de tot. Precisió en la passada del porter. Intenció i criteri perquè la pilota va viatjar amb rapidesa des del flanc dret a l’esquerre, per on galopava Brian Oliván, que va recuperar la titularitat. I ho va fer amb una centrada exquisida.

Un caramel per a Puado

Notícies relacionades

Alcaraz s’acomiada en quarts de final i deixa orfe Madrid

Una regatista d’estirp a l’equip espanyol

Era aquella pilota un caramel per a qualsevol davanter. Una llaminadura. Un centre que anava esquivant la línia defensiva aragonesa mentre s’anava allunyant del territori d’Edgar Badía. Un centre que era, en realitat, una bonicapassada de gol, honrant Puado aquell meravellós regal atacant amb determinació una pilota que va aparéixer a l’àrea per rubricar amb una precisa rematada tan gran jugada. Puado va marcar i no el va celebrar, recordant els seus temps a Saragossa, respectuós com va voler ser amb la seva antiga afició. Es va estrenar amb aquest gol el nou Espanyol de Manolo González, un tècnic que va prendre mesures transcendentals, tant en el dibuix tàctic com en l’elecció dels jugadors. Va apostar per Brian Oliván, que no jugava des del 28 de gener.

I va apostar, tot i que sembli sorprenent, per Rubén Sánchez a l’onze inicial, que no era titular des que va venir del Mirandés en el mercat d’hivern. I el nou tècnic va creure, a més, en José Gragera, una altra de les peces secundàries per a Ramis. Amb aquest extraordinari inici, l’equip blanc-i-blau va silenciar i apagar un Saragossa que havia apel·lat a la seva història per omplir encara més una atapeïda Romareda. Abans de començar el partit, els herois de la Copa del Rei guanyada fa 20 anys a Montjuïc contra el Madrid, van desfilar per la gespa aragonesa. El gol de Puado va ser determinant, sumat a un gran exercici de ferocitat defensiva d’un equip que va recuperar l’autoestima perduda a Saragossa. Però va perdre Braithwaite. "No es veia bé per poder seguir amb condicions. Esperarem al resultat d’unes proves, però no sembla una lesió greu. Amb una mica de sort, pot estar la setmana vinent per competir", va afirmar Manolo González.