Guanya la guàrdia pretoriana

Era dimarts, 22 de febrer del 2022. Ferran Reverter, l’home, el professional, el gestor, l’economista, el guru de la recuperació econòmica del Barça, el CEO escollit per Joan Laporta per portar les regnes empresarials del club, presentava la seva dimissió, en silenci, fugint per la porta posterior.

Diuen que Reverter, el primer que va abandonar el vaixell sense explicar res, va veure la llum (o la foscor) quan un dia va detectar que, al despatx del costat, on ell estava reunit amb el seu equip de treball, Laporta estava amb el seu nucli dur, que ahir Eduard Romeu va anomenar "guàrdia pretoriana", una reunió molt semblant, parlant dels mateixos temes que el CEO. Aquell dia Reverter va saber que els inquilins d’aquell despatx podien fer-li la vida impossible o posar-li massa pals a les rodes. I va decidir deixar-lo.

Romeu, que ocupava la vicepresidència econòmica del Barça gràcies als diners seus i als del seu llavors cap José Elías, va explicar als seus íntims que, l’endemà que marxés Reverter, va pensar a presentar la dimissió, conscient que aquesta pèrdua li dificultaria la feina a fer.

No deixar res a mitges

Als que van preguntar per què no va acabar de materialitzar aquella dimissió que, en aquells moments, tenia claríssima, Romeu els va explicar que la intervenció de la seva mare va ser decisiva quan va anar a visitar-la per explicar-li que volia posar punt final al somni de la seva vida: ser vicepresident del Barça.

Romeu va relatar als seus íntims que la seva mare li havia recordat que en aquella casa, a casa seva, un dels deu manaments que existia i es complia al peu de la lletra era que cap membre de la família abandonava un treball a mitges, "i tu acabes de començar al Barça, així que has d’acabar el que has començat".

És evident que molts consideraran que el treball de Romeu encara està per acabar, com a mínim a mig camí del seu mandat i de la seva tasca, però ell ha decidit (i ho ha explicat) que el pas a quarts de final de la Champions ("Una autèntica final per a nosaltres") tanca el pressupost d’aquesta temporada i, per tant, a ell, que probablement tenia moltes ganes d’abandonar aquesta directiva, que tant ha elogiat avui i, per descomptat, allunyar-se de la guàrdia pretoriana del president, liderada pel seu excunyat Alejandro Echevarría, ha decidit deixar el club dels seus amors. I la mama ho deu haver entès, segur. És normal.

Tant el discurs de Romeu com el de Laporta formen part d’aquesta manera tan curiosa d’entrar i sortir del Barça, de l’estil de governança i de l’escassa transparència a l’hora d’explicar (o de no explicar) les coses que passen en el si de l’entitat, que ha deixat de ser cristal·lina des de fa tres anys i ha entrat en la fase d’opacitat en la qual es troba ara. Sense preguntes, sisplau.

La foscor blaugrana

Abans que comencés el nou mandat de Laporta, ja se’n va anar el vicepresident econòmic, Jaume Giró, i ara que es compleixen tres anys, se’n va el segon. Fa pensar, ¿oi? No al president, que segueix "ocupat", però mai "preocupat" pel que passa, com passa i la foscor que produeix.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

També se’n van anar Jaume Llopis, Jordi Camps, Enric Llopart, Reverter, Jordi Llauradó, Jaume Guardiola, Mateu Alemany, Jordi Cruyff, Franc Carbó i Maribel Meléndez, per citar només uns quants dels més de 27 professionals que han deixat la nau blaugrana, sense explicar-ne els motius, és clar.

Qui no se’n va és la vicepresidenta,Elena Fort, que afrontarà ara la campanya electoral des de la llotja blaugrana. Un altre bonic exemple.