"Vull fer 3.30"

Manolo Mora està enamorat de la marató de Barcelona. Només cal comprovar com se li dibuixa un somriure a l’explicar alguns moments que ha viscut en les 20 que ha disputat. L’última va ser el 2019. Li van diagnosticar artrosi als malucs i, complerts els 52 anys, ja no pot córrer una distància tan llarga. Aquest any li ha passat el testimoni al seu gendre Iván Grane, de 31 anys, que desafiarà els 42,195 quilòmetres per primera vegada. "Sé perfectament que el meu pitjor enemic serà el cap, que em dirà que em pari", assegura l’Iván, que no ha passat dels 30 quilòmetres corrent sense parar.

Tem, per tant, el mur que pateixen els corredors novells, i els que no ho són, a partir del 30, un terreny desconegut per a ell. "Quan portes 2 hores i mitja corrent, el cos t’avisa i et diu que això no ho has fet mai", diu el sogre. "L’objectiu del maratonià és acabar sense deixar de córrer", afegeix. La idea de l’Iván és enganxar-se a una llebre –el Manolo ho ha fet molts cops– i intentar seguir el seu ritme. "Vull arribar a la meta en 3.30 hores". "Com que em sabré el recorregut de memòria, em veurà per tot arreu", assegura el Manolo. A la meta, el Manolo ha plorat, ha arribat a estar 10 minuts sense poder-se moure i fins i tot ha tornat enrere per acompanyar un amic.