EL DUEL DE SAN MAMÉS

L’Athletic massacra l’Atlètic i completa la final de Copa

L’equip de Valverde torna a tombar el de Simeone amb gols dels Williams i Guruzeta. Els ‘lleons’ lluitaran pel títol amb el Mallorca.

L’Athletic massacra l’Atlètic  i completa la final de Copa

Luis Tejido

2
Es llegeix en minuts
Sergio R. Viñas

De Williams a Williams, de Nico a Iñaki, d’Iñaki a Nico. Símbols tots dos d’una època, no només de l’Athletic, també d’Euskadi i de tot Espanya. Com hem canviat. Per les seves venes basques de fills de la immigració africana circula la sang dels Goikoetxea, Dani i Sarabia, d’aquella última i llunyana generació bilbaïna que va alçar una Copa del Rei el 1984. Ja han sigut sis intents fallits, però no desisteix l’Athletic, que ahir va passar per sobre de l’Atlètic (3-0) per brindar-se un nou intent. Serà el 6 d’abril contra el Mallorca de, ironies de la vida, el Basc Aguirre.

De Nico a Iñaki es va redactar el traç del primer gol. D’Iñaki a Nico, el segon. I tots dos es van sumar al que havia anotat Berenguer al Metropolitano (0-1 en l’anada) per començar a perfilar una nova il·lusió de gavarra, El Dorado bilbaí. Guruzeta va embotonar la golejada en la segona meitat. Sense Griezmann, però va fer la sensació que hauria estat igual amb ell, per molt que sigui un dels grans ogres moderns de San Mamés, l’Atlètic va ser presa de l’estrany encanteri d’aquest Athletic que arriba a la seva sisena final en els últims 15 anys.

Va competir durant una estona l’equip de Simeone, sí, fins i tot va arrencar amb més empenta que el seu empoderat rival, però va clavar el genoll quan va rebre dues urpades. I no es va creure mai capaç d’aixecar-se ni l’Athletic l’hi va permetre. No va trobar escut l’Atlètic per protegir-se de les estocades que els clavaven els dos germans pels costats. Ni tampoc va saber alçar un mur a la seva àrea perquè les punxades fossin indolores. Aquesta llegendària solidesa defensiva del cholisme fa temps que és història. I un magistral Ernesto Valverde va saber treure’n profit davant la màxima assistència de la història de San Mamés: 52.061 espectadors.

Disturbis en la prèvia

Notícies relacionades

Abans que la pilota es posés a rodar, ja hi havia notícia a San Mamés. Va tornar a quedar patent que en el si de la gran afició de l’Athletic hi ha un detestable grupuscle de violents. Van forçar membres de l’Ertzaintza a refugiar-se a l’estadi per protegir-se d’una pluja d’objectes i van agredir aficionats atlètics, alguns dels quals van patir "ferides greus", segons va denunciar el seu president, Enrique Cerezo.

El pitjor que té l’Athletic va donar pas al millor, els seus futbolistes, que van confirmar que el pèssim partit contra el Betis va ser una mera relliscada. Van encaixar amb concentració i eficàcia l’empenta inicial de l’Atlètic i als 13 minuts van aconseguir mossegar al primer intent. Internada de Nico per l’esquerra, centre a l’àrea i volea d’Iñaki amb la canya que va sorprendre Oblak. Els papers es van intercanviar després i Nico va firmar el 2-0. La segona part va arrencar amb un quart d’hora de retard per una emergència mèdica a la grada, però l’Athletic no es va immutar i Guruzeta va certificar la victòria.