"Això és futbol, papa"

Quan se li qüestionen els mètodes, o els artificis, José Bordalás té una frase que ha fet fortuna. "Això és futbol, papa". La va deixar anar en una roda de premsa després d’una de les seves múltiples picabaralles amb un rival. En aquest cas va ser l’Athletic, a principis del present curs. "Tots el tenim calat", va dir Iñaki Williams. I Bordalás va respondre amb l’aforisme de la seva collita, que ara es coreja a les grades del Coliseum i s’imprimeix en pancartes i samarretes. "És una cosa que dic en el dia a dia als jugadors, ho vaig deixar anar en públic i ha fet gràcia", es va vanagloriar el tècnic que més detractors acumula en el futbol espanyol.

"Això és futbol, papa" és una moderna manera de dir que el futbol és cosa d’homes, o de pillos. De buscar el límit del reglament i mira d’estirar-li les costures, a veure si són de goma. El seu Getafe és un reflex pur del seu entrenador. Resistent, dur, mossegador i pendent de manipular els detalls del partit. El temps de joc efectiu, l’alçària de l’herba, els tackles a punt de la pena carcerària... Juga amb tot això. El més pròxim al bilardisme que pot veure’s avui dia.

El Getafe que visita Montjuïc va per la meitat de la taula, en 10a posició, i fidel a la fama que el precedeix, és l’equip de la Lliga que ha vist més targetes vermelles (8) i més grogues (86) des d’inicis del campionat. És un contricant antipàtic dirigit per un entrenador que s’ha enfrontat amb mitja professió. Consten intercanvis poc amistosos amb Quique Setién, Fran Escribá, Ten Hag, Marcelino i Arrasate. Potser n’hi ha més. Ell i Setién, quan aquest ocupava la banqueta blaugrana, van evitar saludar-se abans i després d’un partit de Lliga. Vells greuges.

El precedent del Coliseum

Amb Xavi els retrets han sigut més indirectes. El Barça va començar la temporada al Coliseum a mitjans d’agost, saldat amb un tristoi 0-0, i al preparador blaugrana li va fer mal tot el cos després del partit. Li van fer mal les interrupcions (en el 52% del temps no hi va haver moviment de la pilota), les faltes comeses pels blaus (el doble que el Barça) i el joc aspre. Damián, legionari arquetípic del mètode Bordalás, va veure la vermella.

Aquell dia Xavi també va acabar expulsat. I va criticar l’àrbitre. "Els ha permès aquest joc, els límits els posa ell i ha permès que nosaltres perdem el cap", va atacar. "El temps afegit és una altra vergonya. Temps efectiu i s’acaba amb tot això. Estem fent el ridícul. És normal que la gent no vulgui veure futbol, perquè això no ha sigut pràcticament un partit". Ahir, en canvi, va ser amable amb Bordalás. "El Getafe està molt ben entrenat. No és defensiu per a mi, és un equip valent. El que està fent Bordalás és digne d’elogi". No està acostumat a aquest tipus d’elogis Bordalás, especialista a fer perdre els papers als rivals. S’ha acostumat a sentir assenyalat. "Tinc l’esquena ampla", va indicar en una ocasió. Tanta hostilitat ha aconseguit tancar files entre ell i la massa social de Getafe, que en coreja el nom sovint. És la seva segona etapa al club madrileny després d’un breu pas pel València. En la primera etapa va aconseguir classificar-se per a Europa després d’acabar en cinquena posició.

Alacantí de 59 anys i vuitè fill d’entre 10 germans, Bordalás va ser un futbolista mediocre que no va passar de Tercera Divisió i es va retirar als 28 per les lesions. Com a entrenador ha anat de flor en flor fins a fer de Getafe la seva casa. Coneguts són els seus entrenaments intensius. També el seu gust per la història dels romans, per això –se suposa– es refereix en ocasions als seus jugadors com soldats. El futbol com a guerra.

Notícies relacionades

De golejada en golejada cap als quarts

Una Espanya èpica es torna a exhibir

No és estrany que defensi els vells valors del joc. "El futbol és un esport de contacte. Tanta interrupció, doncs òbviament desllueix. Jo crec que per protegir el futbolista, estem protegint en excés", va declarar al diari Marca.

Sembla que serà una tarda dura per al Barça de Xavi.