El Barça s’ensorra al final

Va tornar a partir Roger Grimau amb Kalinic exercint d’escorta, però el Reial Madrid va arrencar la final amb una marxa més. Jabari Parker va sumar els dos primers punts del partit, que van ser respostos amb un parcial de 9-0 pels de Chus Mateo. Els blancs eren més intensos, més durs en defensa, i van aconseguir recuperar cinc pilotes en el primer quart.

L’escomesa del Madrid va obtenir resposta per part blaugrana, amb cinc punts consecutius d’un inspirat Tomas Satoransky, i un cèrcol passat de Parker que acostava al Barça al marcador (11-9). Va tornar a estirar alguna cosa la diferència el conjunt madridista, amb un triple de Facundo Campazzo (17-11) quan s’esgotava la possessió. Havia pujat prestacions, tant en atac com en defensa el conjunt de Grimau, i un altre miniparcial de 2-8 va servir per concloure el primer acte amb empat a 19.

Comentaven els protagonistes en la prèvia que la final es decidiria per detalls, i de moment no s’equivocaven. Va començar el segon període, de nou, amb una cistella de Jabari. Dues accions consecutives de Rokas Jokubaitis posaven a l’electrònic el 22-26, però el conjunt blanc tornava a reaccionar, i s’avançava amb un parcial de 6-0. Un intercanvi de cops entre els dos equips, aprofitant els escassos moments de debilitat.

Vincent Poirier i Darío Brizuela també van aportar en la faceta ofensiva, fent canviar l’alternança en el marcador pràcticament després de cada atac. Una suspensió del pivot francès semblava que anava a enviar els blancs per davant al descans, però Nikola Kalinic no hi estava d’acord, i amb un triple sobre la botzina va situar el 43-45 amb què es va tancar una molt bona primera meitat dels dos equips, complint les expectatives generades.

Va tornar a obrir el Barça l’anotació en el tercer acte, amb una bona suspensió lateral de Vesely, però Gabriel Deck es va posar l’equip a l’esquena per posar l’empat a 49. De nou, intercanvi de cistelles, fins que va arribar un dels moments més delicats de la final per als de Grimau. Després d’un 2+1 de Tavares sobre Parker, al següent atac, Campazzo, escollit MVP, va robar una pilota perquè Deck es pengés a dues mans. Cremava el Carpena, i el Barça necessitava una reacció que va arribar de la mà de Jabari, amb un espectacular 2+1 sobre Tavares.

En els últims instants del tercer quart, va aparèixer Willy, molt discret en tota la final, per sumar sota cistella. Va aportar intensitat el pivot madrileny, però el Madrid manava al marcador (66-63) per afrontar els últims 10 minuts del clàssic.

I en l’inici de l’últim quart, el Madrid va posar la directa, aprofitant els errors dels blaugranes en la defensa exterior. Yabusele, per partida doble, i Deck, firmaven un parcial de sortida d’11-5 en poc més de dos minuts, una cosa que va obligar Grimau a aturar el partit (77-68). Li va provar bé la pausa al Barça, que va tornar a col·locar-se a tan sols quatre punts (81-77), però el cert és que la gasolina ja començava a escassejar en el dipòsit.

Notícies relacionades

Alcaraz s’acomiada en quarts de final i deixa orfe Madrid

Una regatista d’estirp a l’equip espanyol

Chus Mateo i els seus jugadors ho van veure, i de nou Poirier, amb un contundent mate, va obligar el temps mort de Grimau, tot i que aleshores, els seus ja no van poder tornar al partit.

El Barça torna a casa sense Copa, malgrat haver firmat un bon torneig. No guanyar el títol és una decepció per a Grimau i els seus jugadors. La mateixa que certificar que els blancs estan, com a mínim, un esglaó per sobre.