"Vaig arribar a pensar que potser havia de fer un pas al costat"

¿Com afronta el Manresa aquesta Copa del Rei?

Amb la màxima ambició i il·lusió. La Copa per a nosaltres és un premi, però volem competir i fer el millor partit possible contra un gran rival que evidentment és el favorit. Hi volem dir la nostra i, per què no, guanyar.

És la segona Copa del Rei en tres anys per al Manresa.

Té molt mèrit. Som un dels pressupostos més baixos de la lliga i estem lluitant contra pressupostos que ens dupliquen, tripliquen o fins i tot són deu vegades més alts. S’està fent molt bona feina des de fa molts anys a tots els nivells. Que segueixi així, però sense perdre la realitat de les coses. El nostre objectiu continua sent continuar any rere any a l’ACB. Però quan arriben aquests premis cal lluitar-los.

¿Què té Manresa per suplir aquesta diferència de pressupost?

Gent que treballa any rere any perquè això sigui possible. Des de la gent d’oficines que fa una feina espectacular per trobar patrocinadors i diners d’on sigui, un director esportiu entregat i que troba jugadors que es donen a conèixer aquí, un staff tècnic encapçalat per Pedro Martínez que és dur i exigent i la massa social, que vagi bé o vagi malament sempre és allà. [Assenyala les samarretes i les banderoles penjades al Nou Congost] Campions de lliga, Copa del Rei... El Manresa és un equip històric i any rere any la massa social i tota la gent que forma l’entitat ho fa possible.

Pedro Martínez...

És el capità d’aquest barco. És un luxe tenir-lo d’entrenador, té una experiència espectacular. És un entrenador exigent, però que torna aquesta exigència que espera de tu amb minuts i confiança a la pista. Els seus equips sempre tenen una cosa especial i milloren. Això fa possible que jugadors no tan coneguts facin un pas endavant i acabin sent importants.

Va sortir del Barça amb una lesió d’esquena i aquesta pretemporada li va costar trobar equip.

Ja va ser un moment dur la sortida de Girona perquè tant ells com jo havíem dipositat moltes esperances en el projecte, però les lesions són part de l’esport. Durant molts anys no havia tingut cap lesió i quan vius aquesta realitat t’adones de moltes coses. Vaig poder anar a jugar a Grècia, on em vaig aïllar una mica de tot i vaig tornar a l’estiu per preparar-me. Vaig prioritzar llavors estar a prop de casa. Seré pare i vull que el meu fill neixi aquí, a prop de la família. Guillem Jou es va lesionar i vaig tenir l’oportunitat de venir a Manresa.

¿Va sospesar la retirada?

Sí. Em va passar pel cap que potser havia arribat el moment de dir prou. He disfrutat molt del bàsquet i vaig arribar a pensar que potser calia fer un pas al costat i dedicar-me a una altra cosa. Però una part de mi deia que després de tot l’esforç que he hagut de fer per aconseguir el que he aconseguit no em mereixia un final així. Ara, el meu objectiu és anar any a any. Estic disfrutant moltíssim a Manresa, he trobat un grup humà espectacular i soc molt feliç.

Ha hagut de canviar les expectatives després d’haver guanyat un Mundial i lluitar per Eurolligues.

Soc conscient que no he tornat a ser el mateix després de la lesió. He sigut un jugador amb un nivell físic, de treball i de ritme molt alt que em permetia suplir moltes carències que he tingut a nivell tècnic. No vol dir que no tingui això ara mateix, però després de la lesió hi ha un abans i un després, el meu nivell ha baixat i les meves expectatives també. M’he hagut d’adaptar a aquesta nova situació.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Ha treballat també amb un coach esportiu.

Sí, amb Adrià Carmona. M’ha ensenyat a intentar disfrutar del camí. Durant molts anys he disfrutat però també he patit molt. Soc molt autoexigent i no he sabut disfrutar de les coses que em passaven, mai era suficient per a mi. Mentalment, això carrega i et fa mal. Al final has de fer la teva feina i ja està.