Herrera confirma que aspira a presidir el futbol espanyol

La carrera per presidir la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha començat i el tret de sortida, després de conèixer-se que serà el 24 de maig la data de celebració de les eleccions, el va donar ahir Carlos Herrera. El periodista va confirmar la seva candidatura en el seu programa: "Formalitzo la candidatura a la Federació Espanyola de Futbol. Tinc un bon projecte per al futbol espanyol, molta il·lusió i gent que m’acompanya en el projecte que és molt sòlida. Després ja ho veurem".

Per formalitzar la candidatura a presidir l’RFEF es necessita el 15% dels 140 avals, és a dir, 21. I per ara els únics que han deixat caure que estan en la carrera per heretar la butaca que va deixar Luis Rubiales són el president interí Pedro Rocha, Salvador Gomar (president de la Federació de la Comunitat Valenciana) i la política Eva Parera, candidata a l’alcaldia de Barcelona amb Valents.

La confirmació per part de Gomar constata que no hi ha unitat entre els presidents territorials, cosa que obre molt més les possibilitats de la resta de candidatures. I, entre aquestes, la d’Herrera és una que fa temps que es mou entre bambolines, amb el poder mediàtic que atresora el periodista. Molts creien que la revelació al seu dia de la candidatura era un brindis al sol de Carlos Herrera, però que el periodista és una persona que té llaços molt estrets amb el futbol i té molta capacitat d’arribada a despatxos amb molt poder en el futbol nacional.

Herrera, de 66 anys i nascut a Cuevas del Almanzora (Almeria), és llicenciat en Medicina, tot i que ha desenvolupat tota la seva trajectòria professional en els mitjans de comunicació, principalment en la ràdio. El periodista és des de fa anys patró de la fundació del Betis, club dels seus amors, del qual a més és soci des del 2018, quan Herrera i la seva exparella, la també periodista Mariló Montero, van adquirir 2.000 accions del club verd-i-blanc per una quantitat que rondava el milió d’euros.

Malgrat el seu sentiment bètic, el periodista ja va descartar categòricament al seu dia presentar-se a les eleccions del Betis per presidir el club del Villamarín. Ho va fer en el programa de Bertín Osborne Mi casa es la tuya, en què es va recolzar en una anècdota relacionada amb l’expresident del Sevilla, José María del Nido Benavente. "El Sevilla era tercer, acabava de guanyar l’Europa League i tenia els comptes en ordre. I en un partit contra l’Espanyol, que empatava a zero en el primer temps, la gent es girava cap a la llotja i cridava: ‘Del Nido, ratero, ¿dónde está dinero?’. El futbol és molt ingrat. Et costa un disgust", va explicar Herrera per recolzar la seva negativa a presidir el Betis.

Infància al Camp Nou

Herrera, a més del seu sentiment bètic, té un passat blaugrana que ell mateix ha recordat alguna vegada: "A casa meva, que és la de vostès, sempre serà del Barça i del Betis. Viure a la Barcelona dels 50 i 60 i procedir del sud feia que les dues disciplines coexistissin de manera molt saludable. A mi em va portar de la mà el meu oncle Pablo a conèixer el Camp Nou una tarda negra en què l’equip va empatar amb l’Sporting. O potser va perdre, no ho recordo bé. Em va semblar entrar en un temple del qual alguna cosa em va dir que no em podria separar mai. Seguia el Betis, però vivia a Barcelona, i ja d’adolescent ajuntava unes quantes peles per anar a l’última fila de la grada nord i seguir entre apassionat i frustrat l’equip de la ciutat. No eren bons temps per a l’eufòria, el detestat Madrid ho guanyava tot, i fins que no va aparèixer aquell holandès volador la cosa no va canviar de signe. Ja vaig marxar cap a Sevilla, just en la vintena, i allà em vaig trobar amb l’altra meitat, amb l’equip de l’art, amb el que magnificava qualsevol detall, amb el que oferia passió en totes les seves expressions, amb el que podia perdre, però sense el sentit tràgic que acompanyava altres derrotes en altres àmbits de la vida. Vaig continuar sent dels dos equips amb ratlles a la samarreta: un que guanyava títols i un altre que firmava de tant en tant alguna gesta".

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

No obstant, Herrera ha elogiat Florentino Pérez i el seu projecte de la Superlliga: "La UEFA són un grup de vividors, de pispes i de mafiosos. I la FIFA segurament també.

¿Té opcions reals Herrera de ser president de l’RFEF? Fonts pròximes al periodista asseguren que fa mesos que sondeja els possibles suports i que té el suport de poderoses figures del futbol nacional. Ell mateix ho explicava així: "Jo tenia poca confiança en mi mateix, però em vaig dir: ‘A veure si això pot ser veritat’. Hi vaig insistir i el telèfon se’m va començar a omplir d’amics del món del futbol que em deien que tirés endavant, que m’ajudarien".