Un tauró al Guadalquivir

Ferran va empatar l’inadmissible 1-0 de l’Unionistas a la Copa dimecres passat, i va marxar de Sevilla amb un triplet de gols, un cop més obrint i tancant el marcador per gestar un imprescindible triomf a la Lliga. Voraç i mortal l’autoproclamat Tauró, que va deixar un rastre de sang en la seva nedada pel Guadalquivir, l’equip va necessitar que l’ara suplent João Félix fes un truc de màgia per tornar a l’equip l’avantatge.

El Barça es va preparar en el Villamarín coneixent l’espoli que va viure l’Almeria en el Bernabéu, on un àrbitre debutant (Hernández Maeso) va regalar un penal al Madrid després de dues faltes a dos defenses, va anul·lar un gol a l’Almeria i en va donar un altre a Vinícius amb la mà, i aquestes imatges van cohesionar al grup, insuflant coratge per continuar una de remuntada quimèrica, vista la diferent solvència amb què es mouen els dos grans.

El mateix coratge del Madrid va exhibir el Betis, amb el mateix 0-2 contra un Barça renascut i escoltant xiulets de la seva afició en el descans. La reacció bètica va diferir en les formes que es van veure a Madrid. Els gols, en efecte, van necessitar ser ratificats pel VAR, però van arribar a partir del futbol propi, amb concessions del rival (les del Barça, no les de l’Almeria) i mitjançant una fugaç aparició d’Isco, invisible fins aleshores.

Havien transcorregut menys de 15 minuts després del descans, i el Barça tirava per terra els excel·lents 45 inicials i que brindaven a Xavi un altre exemple per sostenir que el seu equip juga bé. En tot cas, ho fa molt poc temps, insuficient per seguir el ritme dels primers.

Cubarsí debuta de titular

Amb dos nens de 16 anys (Lamine Yamal i Pau Cubarsí, que debutava de titular) va aparèixer el Barça, forçat per les baixes. Les absències no podien ser ni van ser un atenuant contra un Betis tant o més llastat que els blaugrana. A més de mancar de molts jugadors, Xavi ja no ha de fer favors a ningú, de la mateixa manera que alguns dels seus homes ja no poden demanar res al seu entrenador. Si a Kounde el fastigueja jugar de lateral, té dos problemes. El francès es va espavilar sense haver passat per la banqueta, i s’ha espavilat João Félix, quatre vegades suplent des que va començar l’any.

Al final el Barça va prendre riscos. També des de l’inici, obligat a recuperar el terreny que li han pres els seus antecessors amb ajudes (Madrid) i sense elles (Girona). Va marcar primer el Barça i van comprovar els seus jugadors com de confortable resulta gestionar un partit des de l’avantatge. Més si pot ser contra un adversari com el Betis, refinat, ergo poc agressiu.

Exquisits tots

El Barça va jugar amb una comoditat desconeguda, allargant les possessions, permetent-se fins i tot alguns excessos, amb la cobdícia del que s’afarta després de setmanes menjant verdura bullida. Aquest to d’esbarjo general, exquisits tots, va crispar l’afició verd-i-blanca, que malgrat els bons resultats vistos en directe –el Betis no havia perdut en el Villamarín-, va protestar la laxitud que contemplava en els seus.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

No la podia recriminar a Cubarsí, que va repartir passades amb la naturalitat del que ho ha fet tota la vida, no importa el lloc ni l’adversari, amb el cap aixecat i el tarannà del veterà. Va marxar abans d’hora perquè les seves cames de juvenil de primer any no van aguantar el ritme de l’elit.

Sí que el van aguantar les de Lamine Yamal, les virtuts del qual són d’altres a partir del mateix atreviment. Ha après a dosificar-se. Més entregat en el replegament, com li demandava el seu entrenador, va quallar un partidàs que la mandíbula del Tauró va ocultar. Les dentades de Ferran van venir després de tres jugades del juvenil. n