El ‘mestre’dels 1.000 partits

Sembla mentida que Pedro Martínez (Barcelona, 62 anys) mai hagi dirigit el Barça. Per coneixements, carisma i experiència ho mereixeria perfectament. La seva experiència, precisament, va quedar corroborada aquest diumenge a Manresa, on el tècnic de l’equip del Bages va complir el seu partit número 1.000 a la Lliga ACB, una xifra extraordinària gestada en quatre dècades de treball i mestria des del seu debut el 1990 al capdavant del Joventut. Fins a 13 equips, alguns d’ells en més d’una ocasió, han comptat amb la batuta de Pedro Martínez, un veterà amb ganes de continuar pontificant.

L’efemèride va tenir lloc al Nou Congost, on els jugadors del Manresa van caure contra el Baskonia de Dusko Ivanovic, el gran absent de la pròxima Copa del Rei del Màlaga. La seva plaça l’ocuparà el conjunt vermell en una fita més de Pedro. Una lona gegant i els videomarcadors del camp reflectien un missatge clar abans del partit: "Entrenador, mestre, llegenda". Un merescut homenatge per a un clàssic de les banquetes, un exemple per a les noves generacions i un preparador amb estil propi, basat en un bàsquet alegre amb la màxima intensitat.

Només Aíto García Reneses, amb 1.111 enfrontaments, supera Pedro Martínez, mentre Luis Casimiro tanca el podi amb 745, per davant del finat Manel Comas (745) i Txus Vidorreta (646), actual preparador del Tenerife. "Estic orgullós d’arribar a aquesta xifra. Sempre he tingut la voluntat de voler aprendre, de voler millorar i de buscar informació per ser millor entrenador", reflexionava la setmana passada a Regió7.

Molt lluny queda ja aquell 6 de març de 1990, quan Pedro Martínez va haver de fer-se càrrec del llavors RAM Joventut després de la sortida del nord-americà Herb Brown per desavinences amb la directiva. Quatre dies després va debutar amb triomf contra el CAI Saragossa (100-84) a l’antic pavelló Ausiàs March amb Montero d’estrella (23 punts, 28 de valoració). Aquest va ser el primer dels 1.000 duels segellats aquest diumenge.

L’any del seu debut també va aixecar el primer gran títol de la seva dilatada carrera, la Copa Korac de 1990, conquerida contra l’Scavolini d’un jove Sergio Scariolo. El seu palmarès de trofeus espanyols el va obrir en la temporada 2005-06, quan es va emportar la Supercopa d’Espanya al capdavant de la Tau Ceràmica després de doblegar el Madrid i el Granada amb Luis Scola com a MVP.

Una Lliga a València

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

La glòria més gran la va assolir al València Basket, amb el qual es va proclamar campió de Lliga el 2017 després de tombar el Madrid en el play-off final malgrat tenir el factor camp en contra (1-3). El mestre va trobar la fórmula per desarborar el quadro blanc i portar a l’èxtasi l’afició taronja amb la victòria definitiva a La Fonteta. Dos anys abans, el maig del 2015, havia segellat un altre miracle a l’altre extrem de la classificació a l’evitar el descens del Manresa amb una victòria agònica al Wizink Center.

Joventut, Manresa, Salamanca, Granada, Ourense, Gran Canària, Baskonia, Estudiantes, Girona, Cajasol de Sevilla i València, a l’ACB, més Menorca i Tenerife a LEB, són els 13 clubs que han comptat amb la direcció de Pedro Martínez en 34 anys de carrera. ¿Entreveu ja el final? "En el moment que noti que he perdut la il·lusió o vegi que ja no tinc la capacitat o l’energia per seguir, ho deixaré", conclou l’entrenador.