L’Espanyol arrenca un valuós empat en la seva visita a Ferrol

El Racing de Ferrol, al qual una victòria li hauria permès dormir com a líder de LaLiga Hypermotion, no va passar aquest dissabte de l’empat sense gols davant l’Espanyol, un partit en el qual l’equip periquito va disposar de l’oportunitat més clara per marcar (0-0).

L’equip blanc-i-blau es manté quart, en zona de play-off d’ascens i a només dos punts de l’ascens directe, després de les valuoses taules de Ferrol. La part negativa és que són ja cinc partits els que l’Espanyol porta sense guanyar.

Ramis va exhibir la seva cara més ambiciosa i va alinear un onze de caire ofensiu, amb un doble pivot format per Pol Lozano i Aguado, que va deixar els migcampistes defensius a la banqueta.

Entre Braithwaite i Puado van donar els primers ensurts als locals. Puado va ser segurament el jugador amb més grapa de l’Espanyol el dia d’ahir. Però l’oportunitat més clara es va produir en el minut 34 i va anar a càrrec de Pere Milla, que va quedar a soles davant Cantero després d’una bona passada d’Expósito i va estavellar la pilota contra el pal després de fer el més difícil. Semblava un gol cantat.

Va jugar una bona primera part l’Espanyol davant un rival amb números d’ascens. Va mostrar superioritat en la possessió i va apel·lar a recursos com la pilota parada per intimidar a allò de Cristóbal Parralo, exjugador del Barça i el mateix Espanyol.

Canvis inefectius

El conjunt de Ramis va mantenir l’aplom a l’entrada del segon període i va aconseguir adaptar el partit a les seves necessitats, cosa que va portar Parralo a activar els primers canvis.

L’equip de Ferrol va mirar d’estirar-se i inquietar el porter de l’Espanyol. Ho va intentar Jon García amb un cop de cap a la sortida d’un córner en el minut 67. Va ser una segona part més equilibrada, amb un tempteig constant per part dels dos equips.

Notícies relacionades

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

El futur de Sainz Jr. i Márquez

Tot i així, els canvis van ser menys efectius en el bàndol espanyolista, que es va anar apagant, mentre que el Racing de Ferrol va insistir amb una línia davantera renovada però insuficient.

L’Espanyol va anar de més a menys. Va perdre la precisió i va semblar renunciar a l’atac en la recta final del partit. No obstant, tampoc va patir gaire a la porteria pròpia. Va aguantar bé les envestides amb escassa empenta del conjunt local. Al final ni un ni l’altre van aconseguir modificar el marcador i la zona de dalt es manté atapeïda, amb el Leganés a la cúspide de forma momentània.