El mini Bernabéude Riad

Va ser estrany que es xiulés i no es respectés el minut de silenci en memòria de Franz Beckenbauer per passar poc després a animar l’equip blanc. Els homes d’Ancelotti van notar la calor del públic local i tant Bellingham com Vinícius van demanar el seu suport i van fer aixecar dels seients els seguidors locals, molts vestits amb samarretes del Reial Madrid, d’altres de blanc ja per la seva tradicional vestimenta. De fet, molts nens a les portes de l’estadi van fer l’agost venent bufandes blanques. També a dones saudites. Només mostraven els ulls i anaven de rigorós negre, però amb bufanda blanca.

Esbroncades per a Kroos

Seguidors de l’Atlètic de Madrid, pocs. Una desena situats a la part lateral de l’estadi, quatre d’arribats des de Madrid amb la intenció de conèixer món i veure guanyar el seu equip. També aficionats del Reial Madrid arribats d’altres països. Uns cinquanta des d’Oman, membres de la Penya Madridista d’Oman, que té uns 1.500 socis i es reuneix per veure tots els partits de l’equip blanc. Tenien abans com a ídol Cristiano Ronaldo i ara Bellingham. Molts aplaudiments per al britànic al camp. No per a Kroos, que va rebre esbroncades constants per les seves declaracions contra el boom de l’esport rei a l’Aràbia Saudita: "Jugar allà és una decisió contra el futbol que tots coneixem i estimem".

Abans del començar el partit, molts van disfrutar a la Fan Zone muntada per la federació espanyola fora de l’estadi. Bona música, res d’alcohol, totalment prohibit a l’Aràbia Saudita, però sí un cuiner fent paella. Això sí, poc tenia a veure amb l’espanyola per molt que així s’anunciés. També malabaristes de la pilota amb les samarretes dels dos equips i la possibilitat de xutar un penal. Minuts per divertir-se abans del partit però res a veure amb les festes muntades a Europa en les finals.

Sobre la gespa, un altre dels protagonistes va ser Antoine Griezmann, que a Riad es va convertir en el màxim golejador de la història de l’Atlètic. El francès va fer pujar el 2-2 al marcador després d’una deliciosa maniobra en què va retallar de taló Modric per quedar-se en una posició franca al caire de l’àrea i afusellar Kepa amb la dreta en el que suposava el seu gol número 174 amb la samarreta blanc-i-vermella.

Notícies relacionades

El truc de Guillermo Peinado, la gran promesa espanyola de l'escalada: “El focus el poso a escalar bé i gaudir, no en els resultats”

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

Griezmann va tornar a destacar des de l’inici en la sortida de pilota dels homes de Simeone baixant per oferir-se als centrals, que el buscaven per saltar-se les línies de pressió madridista. El francès va liderar l’equip i va descarregar amb intel·ligència sobre les pujades de Lino i Marcos Llorente, cosa que desactivava la pressió de Tchouaméni, Modric i Valverde. El gal va avisar amb una rematada tèbia de cap arribant des de darrere per sota del radar dels blancs.

Quan els jugadors d’Ancelotti van remuntar el gol inicial de Mario Hermoso amb els gols de Rüdiger i Mendy va aparèixer Griezmann per aixecar a l’Atlètic amb una jugada digna de l’efemèride que suposava la consecució d’aquest gol. A més de superar el mític Luis Aragonés, el gol l’igualava aquesta temporada amb Jude Bellingham, amb 17 dianes aconseguides. Les mateixes que acumula Morata, l’ariet blanc-i-vermell.