João Félix també es difumina amb Xavi com abans amb Simeone i Lampard

A Xavi se li està posant cara de Simeone. I no per viure l’angoixa del Barça en el partit a partit. També de Lampard, qui fos tècnic ocasional del Chelsea. El tècnic blaugrana té un problema idèntic al que van patir al seu dia els seus col·legues. El Cholo amb l’Atlètic; l’anglès a la Premier.

Tots dos volien disfrutar del talent de João Félix, un jove especial (no per algú de 19 anys es paguen 126 milions d’euros), però van veure com s’anava evaporant amb tanta assiduïtat que van renunciar a ell. Xavi, que ja veia amb escepticisme l’arribada d’aquest irregular mitjapunta portuguès, s’està acostant perillosament a l’opinió abocada pels seus col·legues.

Amb João Félix, que va arribar a Barcelona l’últim dia de mercat juntament amb Cancelo, l’altre João, s’experimenten sensacions que es van reproduint amb el pas del temps. És igual que estigui al Metropolitano, designat hereu de Griezmann, honor a què no va estar a l’altura, o a Stamford Bridge o a Montjuïc, la casa de lloguer del Barça.

A l’inici, es produeix un encanteri fascinant. Amor instantani i, alhora, fugaç, perquè tot el que promet al principi de la seva relació futbolística s’acaba difuminant. Va entrar pels ulls amb una arrencada espectacular: tres gols i dues assistències en els seus tres primers partits. La felicitat al complet. Però va durar poc. Va resultar una cosa efímera perquè en els següents 13 partits es va assistir al desamor: zero gols i una assistència a Lamine Yamal en el 2-2 del Nuevo Los Cármenes de Granada.

El "regal" del Barbastre

Però ni en aquest forat negre, amb el talent no n’hi ha prou si no té l’aval del rendiment, va sentircap signe de desconfiança per part de Xavi, una cosa que sí que s’ha detectat en les últimes setmanes. Cansat el tècnic com està de "regals" en córners que costen gols com l’1-2 del Barbastre.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

No va citar el nom del portuguès, però tampoc feia falta. Se li va entendre tot a l’entrenador, a qui no li fa falta prendre un cafè amb Simeone o Lampard per entendre de què va el futbol de João Félix. Ja ho ha descobert per si mateix. Futbol espumós, ple de qualitat, amb un aire especial, que no tolera la rutina. Ni agraeix la continuïtat. No li agrada.

Apareix i desapareix (gol de partit al Porto, gol de partit a l’Atlètic, la nit en què es va veure el João Félix del Benfica) amb tanta freqüència que el problema no el tenen els entrenadors. El problema està en ell mateix. Ara ja és suplent al Barça. Com ho va ser a l’Atlètic. I com li va passar també al Chelsea, on va quedar volatilitzada la seva figura. N’hi ha prou amb repassar el seu comiat, trist comiat de la Premier: una titularitat en els vuit últims partits del torneig anglès.