La vulnerabilitat llasta el Barça

Només en 9 dels 26 partits oficials el Barça ha sigut capaç de mantenir la porteria a zero. El campió de Lliga, que va fer virtut de la seva seguretat defensiva per aconseguir el títol la temporada passada, s’està condemnant a patir en tots els compromisos que va disputant aquesta campanya. Tot i que sigui contra un rival de quarta categoria com era el Barbastre, de Segona RFEF.

No es podria considerar una sorpresa que la primera ronda copera fos anguniosa. És una tradició. La temporada passada l’equip de Xavi va passar pel tràngol d’haver de superar una pròrroga per batre l’Intercity d’Alacant (3-4). Aquella nit els va flagel·lar Oriol Soldevila, un davanter català que havia passat pel planter blaugrana i que va anar empatant cada vegada que el Barça marcava: 1-1, 2-2, 3-3. El triplet del davanter, de llavors 21anys, va estirar el partit fins als 120 minuts.

L’any anterior s’havia eliminat per la mínima al Linares (1-2) i en l’anterior (2021) es va arribar a la pròrroga amb el Cornellà (0-2) després de dos penals malgastats per Pjanic i Dembélé. "No és seriós fallar dos penals, és inacceptable", va mussitar Ronald Koeman aquella nit.

Càstig a pilota aturada

A Barbastre van marcar Adrià de Mesa (32), que va participar en la Kings League jugant amb l’Ultimate Móstoles, i autor de l’1-2 que reobria la incertesa, i Marc Prat (23), que va transformar el penal del 2-3 en el temps afegit. Dues accions a pilota aturada gratuïtes, quan el Barça s’havia relaxat creient-se guanyador abans de temps i va començar a repartir caramels.

Primer va ser el rei Joao Félix, que va regalar un córner. El comentari va ser molt més que un incís. Xavi ho va repetir diverses vegades en la roda de premsa posterior. Sense citar el portuguès, va quedar acusat, encapçalant la llista d’"errors individuals" que van costar un enuig, no un disgust en aquesta ocasió. "Per un córner pots perdre un títol", va suggerir l’entrenador, que va donar caràcter de gravetat a aquesta concessió.

Però, en el llançament d’aquest córner, els defenses del Barça van quedar vençuts en la disputa i la pilota va caure als peus de De Mesa, sol davant Iñaki Peña, amb totes les facilitats per afusellar-lo. A un parell de metres, Raphinha va aixecar la mà per demanar fora de joc quan era el mateix extrem qui validava la posició del jugador del Barbastre.

El Barça va sentenciar de penal a dos minuts del final (o això semblava) i va reobrir el meló el quadro aragonès amb una altra oportunitat. Un altre regal amb el penal de Fermín al fer caure Crespo. "No l’he vist venir", va admetre l’autor del primer gol blaugrana. Prat va encertar i va cultivar la tensió en els instants finals.

Ni una nit en pau es regala per el Barça, que encadenava el sisè partit continuat encaixant gols (un total de 10), una deriva que multiplica les dificultats que s’amunteguen al seu camí. Els "errors individuals" defensius agreugen les seves conseqüències perquè també es cometen errors individuals ofensius.

El Barça ha guanyat per la mínima 14 de les 17 victòries que ha sumat aquesta campanya. Resultats ajustats que, per accident, poden desembocar en un empat (cinc d’acumulats) o poden evitar derrotes (quatre). Sense la cobertura d’una quantitat de gols més àmplia a favor que salvaguardi la tranquil·litat i sense un sistema tàctic compacte que minimitzi els errors, l’equip passa penes en cada partit. Només ha vençut per un marge més ampli el Cadis (2-0) i el Betis i l’Anvers (5-0).

Un balanç trist

Notícies relacionades

El FC Barcelona prepara ja el retorn a l’estadi de Montjuïc

Després de dos anys i mig d’investigació, Sandro Rosell i Bartomeu declaren davant la jutge pel cas Negreira

Des del 19 de setembre l’equip, que ha anat perdent seguretat, no respira relaxat. El 3 de desembre (1-0 davant l’Atlètic de Madrid) va ser l’últim dia que va conservar la porteria a zero. A principis de temporada se succeïa amb certa freqüència: set zeros va collir en els primers 13 partits.

Va passar el Madrid per Montjuïc (1-2), va guanyar sense merèixer-ho i va soscavar la confiança dels blaugranes, que des d’aleshores només han estat dos partits dels següents 13 sense encaixar: el citat davant l’Atlètic i a Sant Sebastià, on va sortir victoriós (0-1) d’una nit que va pintar a catàstrofe.