Rafa ens dol a tots

A Brisbane el vam veure vibrar amb cada punt, sotmetre els seus rivals, fer aixecar el públic i somriure. Ser Nadal. Els seus entrenaments es convertien en autèntics esdeveniments. La gent omplia de gom a gom les instal·lacions per veure Rafa. Però ha de parar una altra vegada. I aquesta lesió, cal reconèixer-ho, ens deixa molt tocats. Cal veure com evoluciona, però de moment es perd l’Open d’Austràlia després de mesos i mesos de patiment i molta incertesa, de moments en què no sabia si podria tornar a competir professionalment.

La nova lesió li dol a Rafa i ens dol a tots. I la gran pregunta és si és el moment d’assumir que no tornarem a veure’l guanyar un trofeu o de ser tan tossuts com ell i confiar que tornarà a fer-ho.

Segueix i segueix

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

Resulta admirable la resistència mental d’aquest esportista. Qualsevol persona ho hauria deixat fa temps, hauria dit prou davant tanta lesió, tanta amargor, tant infortuni físic. Nadal ja ha guanyat tot el que calia guanyar en el tennis i econòmicament té la vida més que solucionada, però li és igual. Segueix i segueix. Una recuperació després de l’altra. Sempre positiu, mai negatiu. I nosaltres, no tenim més remei veient-lo així, hem de continuar confiant en l’esportista exemplar capaç d’aconseguir remuntades increïbles. Segurament aquesta és la més difícil, la més dura, la més inversemblant, però no per això impossible.

No assumim encara la seva retirada. Volem que sigui per la porta gran, com va ser la de Federer. Aquella imatge amb tots dos junts, aquelles llàgrimes de complicitat, aquella proximitat, aquella abraçada. L’adeu l’ha de decidir Rafa Nadal sobre la pista i no una maleïda lesió.