El Barça se salva en l’últim sospir

Tot continua igual al Barça. Igual de malament. Malament perquè les bronques de Xavi no calen en la plantilla. Malament perquè l’equip juga malament. Malament perquè encaixa gols amb facilitat. És igual el rival. És el de menys. De vegades, el Girona; en ocasions, l’Almeria i ara, Las Palmas. Tots tenen el pla per desarticular un Barcelona inert, que va deixar una terrible primera meitat embolicat en una bronca sense fi entre els seus propis jugadors. Amb Xavi, inclòs. Van ser 45 minuts menyspreables, incapaços d’oferir resistència i ni tan sols rebel·lia davant l’obra de García Pimienta, un tècnic a qui van fer fora de la Masia.

Cancelo es va lesionar

El trist Barça que va marxar al vestidor al final de la primera meitat sense deixar ni un míser tir a porteria. A les Canàries va transitar un equip moribund, sense rebel·lia. Ni ànima. Tot i que després va reaccionar. I, a més, es va lesionar Cancelo en una jugada que va deixar despullat l’equip de Xavi. Desfigurat se’l va veure en el gol de Munir, nascut d’una segona acció després d’un córner que va desordenar la defensa blaugrana. La va desordenar de tal manera que Sandro va tenir tot el temps del món per assistir des de la banda dreta a Munir, el davanter que es va colar pel centre de l’àrea davant la desídia de Christensen i Araujo, que li va permetre avançar-se a un superat Iñaki Peña. Acabada la primera meitat, el Barça perdia. Però no hi havia cap derrota pitjor que aquest escandalós 7-0. Set xuts del Las Palmas (tres a porteria, un gol, un pal) i cap dels blaugrana.

Va ser pitjor que davant l’Almeria. Molt pitjor. El rostre de Xavi, que anava abatut, capbaix, afligit, cap al vestidor ho deia tot. Si abans de les vacances nadalenques va clavar la bronca més gran de la seva època com a tècnic, ¿què els va haver de dir després de l’1-0 de Munir? El Barça era un grapat de nervis. Ni rastre d’aquell Iñaki Peña sobri i solvent que va emergir a l’inici, transformat ara en un flam. Amb Joao Félix assegut i assenyalat a la banqueta, la fórmula de Ferran Torres com a doble nou al costat de Lewandowski no va sortir gens bé. El missatge emocional no va calar. El tàctic, tampoc. No va tenir paciència, es va ofuscar en passades frontals que eren defensades bé per Álvaro Valles.

Ferran porta l’esperança

Notícies relacionades

Tractament conservador per al genoll de Gavi, de moment

La Vuelta sobreviu a Valladolid

A la segona part, un gol gens elaborat de Ferran Torres va tornar l’esperança al Barcelona. Primera rematada a porteria, primer gol. Tot va canviar perquè aquesta vergonya no es podia tolerar el viscut abans. Així va arribar l’empat després d’una esperpèntica acció en la qual l’exdavanter del City va estar serè per caçar una pilota que no tenia cap amo. La va caçar i la va dipositar amb mim a la xarxa canària, que va tenir llavors a moments de patiment. Era inevitable perquè el Barça s’estava apropant al precipici. I Xavi, al comprovar que aquest gol de Ferran, no havia despertat com esperava el seu equip va activar el botó vermell.

Va treure Lewandowski, una cosa mai vista abans, amb 1-1 al marcador, i va apostar per Vitor Roque, els desmarcatges del qual en profunditat van espantar el Las Palmas. En aquesta decisió, treure del camp el davanter polonès, el tècnic sabia el que posava en joc. I en el temps afegit, va arribar el penal, polèmic penal per a l’equip canari, per una empenta a Gündogan que va anotar ell mateix. El Barça va sobreviure en l’últim sospir, repetint, de nou, els errors que ja són tradició. No va comparèixer en la primera meitat, va reaccionar en la segona i es va salvar al final.