Els fons d’inversió trepitgen fort en el futbol

El desembarcament dels fons privats d’inversió, la majoria nord-americans, en el món del futbol no s’atura des que es va acabar la pandèmia. L’últim moviment, fa tot just una setmana, va suposar l’entrada de la societat Arctos Partners en el poderós PSG, de propietat qatariana, amb una participació del 12,5%. El club francès es va valorar en 4.250 milions d’euros.

Arctos és un dels més prolífics inversors dels EUA en esports professionals, amb partipació en els Golden State Warriors (NBA), els Boston Red Sox (beisbol), Aston Martin (fórmula 1) o el Liverpool FC en futbol. Però no està sol en aquest negoci, ni de bon tros. És un sector en auge. Un informe recent xifrava que un terç dels clubs de futbol de les cinc grans lligues europees estan ja, parcialment o totalment, en mans de fons de capital privat.

El paisatge del futbol s’ha transformat per la irrupció d’unes societats internacionals que han vist en els clubs una via de negoci. Aquests, quan es van veure necessitats de diners després dels estralls pandèmics, van trobar un salvavides en el múscul financer del gran capital. La seva presència, d’alguna manera, ha crescut alhora que el nou fenomen de l’esport rei: els multiclubs. El City Football Group –amo del Manchester City, el Girona i 11 clubs més– en seria un exemple. N’hi ha bastants més.

Aquest assalt al negoci futbolístic va començar en la Premier, que sempre mou xifres gegants, i ja ha arribat a Espanya. Al Regne Unit consta la compra més voluminosa de la història del futbol: el Chelsea, adquirit l’any passat per 5.000 milions per la nord-americana Clearlake Capital i el financer Todd Boehly.

El setembre, per citar una altra operació recent molt destacada, RedBird Capital Partners, un altre mastodont de l’esport, va completar l’adquisició de l’AC Milan per 1.200 milions. Ara el fons 777 Partners, amb seu central a Miami i amb accions al Sevilla, el Genoa i l’Standard de Lieja, està a punt d’aconseguir l’Everton per prop de 700 milions.

En el futbol espanyol, com dèiem, també s’ha notat l’empenta dels grans grups privats, començant per LaLiga, que va firmar un acord amb CVC Capital Partners, una entitat de capital risc britànica, per a l’explotació d’una part dels drets de televisió a canvi de gairebé 2.000 milions. L’oposició del Barça i el Madrid va ser notòria. La Bundesliga va aprovar ahir un acord idèntic a LaLiga.

Aquests fons no només han entrat en els equips de Primera Divisió. En entitats de Segona A i fins i tot de Primera RFEF han accedit amb projectes a llarg termini. El Saragossa, l’Alcorcón, el Leganés, el Castelló o l’Algesires serien alguns casos. Però les aparicions més notables han sigut en els dos grans del futbol espanyol amb la compra d’actius específics o amb préstecs per a projectes de grans pressupostos.

Drets de televisió

És el que Joan Laporta va popularitzar com a palanques, cash utilitzat després per fitxar futbolistes. Per exemple, la venda del 25% dels drets de televisió durant 25 anys a Sixth Street Partners, un fons d’inversió californià, amb participació en els San Antonio Spurs de l’NBA, que opera igualment en el Reial Madrid amb l’explotació del nou Bernabéu.

Laporta va tancar també el macrofinançament de la reforma del Camp Nou amb una vintena de grups inversors de qui el Barça manté en secret la identitat, si bé es creu que la majoria són dels EUA. Ha punxat os, en canvi, amb Barça Studios i la seva venda parcial al fons alemany Libero. Els seus diners no apareixen malgrat la imposició de terminis.

¿Però què és el que en realitat busquen aquestes societats en el món del futbol? Explicava recentment el Financial Times que per als inversors de capital privat, els clubs de futbol representen actius valuosos per la seva trajectòria de creixement constant. Segons un informe de Football Benchmark, el valor dels 32 clubs europeus més destacats ha augmentat un 96% en el període de set anys comprès entre el 2016 i el 2023, difícilment equiparable a qualsevol altre sector.

L’interès ve donat fonamentalment pel valor dels drets de televisió i tot el que té a veure amb contingut, terreny encara amb possibilitats de creixement, des de docusèries per a plataformes a formats digitals com els NFT. La Premier League, sense anar més lluny, va anunciar fa uns dies un nou acord televisiu per una xifra rècord de 6.700 milions de lliures (7.800 milions d’euros) en quatre anys a partir de la temporada 2025-2026.

Marc Ciria, financer i president executiu de Diagonal Asset Management, explica que aquests fons el que "busquen és agafar una quota important d’un club i sobretot dirigir la part d’entreteniment. Incrementar el consum al voltant del club, i a partir d’aquí, com que són fons de vida limitades, de 7 a 10 anys, apujar-ne el seu valor per després poder abordar una nova venda".

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

Gerry Cardinale, fundador de RedBird Capital, que va comprar l’AC Milan amb participació de Yankee Global Enterprise, propietari dels mítics New York Yankees, i de Lebron James, l’estrella de l’NBA, va avalar una part de l’argument de Ciria en una entrevista al Corriere della Sera. "Els clubs de futbol són creadors de continguts i hi ha un enorme potencial perquè puguin arribar al seu veritable valor", va assegurar.

El futbol europeu, tret d’algunes lligues com la Bundesliga, no limita les participacions d’aquests fons, com sí que fa, per exemple l’NBA o l’NFL, cosa que ho fa més atractiu als seus ulls. La seva entrada ha sigut de vegades estrepitosa, com en el Chelsea i els més de 1.000 milions en fitxatges, sense gairebé cap èxit. El PSG, en canvi, espera que Arctos doni un impuls global a la seva marca, a part d’ajudar a guarir uns comptes molt deficitaris. Més de 700 milions en números vermells en tres anys. I la Champions, ni ensumar-la.