Rahm, diners i felicitat

Rahm, diners  i felicitat

AFP7

1
Es llegeix en minuts
Josep Pedrerol
Josep Pedrerol

Periodista

ver +

Jon Rahm ha pres, segurament, la decisió més complicada (i meditada) de la seva carrera esportiva: acceptar la marejadora oferta de l’Aràbia Saudita per jugar en el seu circuit de golf a canvi que el vesteixin d’or, literalment. Com era d’esperar, alguns es posen les mans al cap, esclaten en xarxes socials i critiquen el moviment, d’altra banda inesperat (havia sigut un dels més crítics amb aquesta possibilitat), d’una de les grans estrelles d’aquest esport. ¿Per què? ¿Què hi ha de nou?

Alguns dels millors jugadors ja havien iniciat aquest camí, vegeu el cas de Phil Mickelson, Dustin Johnson o Sergio García. S’ha disputat un Mundial de futbol a Qatar havent de canviar les dates per no jugar a 50 graus. I ningú s’ha queixat, crec. Messi i tot Argentina ho van celebrar com al 86 i a Espanya ens va doldre el fracàs de la mateixa manera que al 98. Cristiano o Benzema van decidir anar-se’n a Aràbia pel mateix i ningú els va criticar. ¿Què passarà amb el pàdel? Igual, més diners a repartir, millors condicions… I els jugadors, encantats. És el que hi ha, hem d’assumir-ho. El romanticisme és cosa d’uns quants. D’aquells que creuen que no ens hem de vendre per diners.

Notícies relacionades

Els exemples són infinits i no només als països àrabs. Podem fer una ullada als Estats Units, on els Dodgers de la MLB acaben d’executar una operació de 700 milions de dòlars pel japonès Shoei Ohtani. Tela. O a Anglaterra i França, països en els quals el City compra defenses cada estiu per 80 milions d’euros per competir amb el Madrid i el Barça gràcies als diners d’Abu Dhabi, i el PSG té Mbappé perquè Qatar està al darrere finançant l’operació.

Els aficionats de Manchester –ho vam veure després de guanyar la Champions– o París –encara s’ha de veure en el seu cas– celebren els èxits dels seus equips sense tenir en compte d’on venen els diners. És guanyar per damunt de tot, tot i que de vegades ens molesti o indigni. Segurament tots tenim un preu professional, cal assumir-ho. Perquè els diners no donen la felicitat, però ajuden a aconseguir-la.

Temes:

PSG Golf Jon Rahm