La lenta construcció del Barça de Xavi

Míchel i Xavi es van enfrontar a Montjuïc i aquells cinc mesos no justifiquen la diferència que es va veure a la gespa comparades les formes del Girona i el Barça. "Tenim un equip en construcció", va justificar Xavi, escudant-se en la hipotètica escassetat de temps per culminar la feina que ha emprès.

El cara a cara va deixar en mal lloc l’entrenador blaugrana per l’arrodonida obra que va semblar el Girona i la desorientació que va extraviar el Barça, quan les últimes actuacions donaven a entendre que havia trobat el rumb. Això va dir Xavi, que en la derrota es va refugiar en la frescor dels fonaments del projecte, negant ara la solidesa al vigent campió que va aconseguir el títol mostrant-se com un conjunt formigonat que amb prou feines encaixava gols.

Ara, malgrat el temps transcorregut, defensa pitjor. També ataca pitjor. I pressiona pitjor. Tot ho fa pitjor. O ho va fer pitjor contra el Girona, que li va exigir el nivell que sol exigir un aspirant a campió, el líder de la Lliga en qualsevol cas. Com si el ciment aplicat en aquesta construcció hagués desenvolupat l’aluminosi, desintegrant la sorra.

L’equip en construcció de Xavi presentava tres fitxatges l’onze titular: João Cancelo, Ilkay Gündogan i João Félix. Però el Girona tenia quatre jugadors nous arribats l’estiu passat: Eric Garcia, Daley Blind, Artem Dovbyk i Sávio.

Experiència i joventut

¿Potser al·ludia a la joventut del Barça? Pedri era el més jove, amb 21 anys (i tres temporades a l’entitat); després el seguien Iñaki Peña i Ronald Araujo, amb 24. De blanc va vestir el més jove del camp, Sávio (19), acompanyat de Yan Couto (21), Èric i Miguel Gutiérrez (22). Al Barça li sobrava experiència. A Xavi li ha faltat temps, va lamentar, i així va justificar la feblesa de la seva obra dos anys i un mes després que Joan Laporta el convertís en l’arquitecte. I a Xavi li falten més coses a la plantilla. L’entrenador va mirar al camp per assenyalar les carències que justificaven la remenada. L’entrenador va esmentar la falta de contundència, acusant els defenses de tebiesa, una cosa clarament visible al veure la gansoneria amb què Yan Couto va progressar en el 0-1, o la facilitat amb què Miguel es va colar fins a l’àrea en l’1-2, per no dir la intimidació que va exercir Stuani sobre un altre uruguaià, Araujo, abans que Koundé aixequés el peu davant Valery en la pilota dividida que va derivar en l’1-3.

Xavi va al·ludir a la falta d’efectivitat en atac al·ludint a la imperícia dels davanters, després de repetir els 31 xuts al marc de Gazzaniga, el rècord d’intents de l’equip de Xavi. No hi va haver un pal que reforcés l’excusa, i sí un altre clar cop de cap fallit de Lewandowski i mals xuts de Raphinha. Va anotar el polonès en un córner i va encertar Gündogan, el migcampista, que va irrompre en l’àrea en la fase de desesperació local.

Notícies relacionades

Penjar-se la medalla

Les jugadores del Barça es posen elles mateixes les medalles

L’entrenador va denunciar la mala execució de la pressió, tant l’avançada com la posterior en la pèrdua de la pilota, i també va denunciar els centrecampistes per l’escassa promptitud de reacció. "Col·lectivament no hem defensat com era necessari, el Girona ha pogut mantenir la pilota fins i tot sota la nostra pressió", va reconèixer Ilkay Gündogan. "No hem estat fins amb la pilota, jo tampoc", es va fustigar Frenkie de Jong, en dues manifestacions d’autocrítica aïllades.

Xavi, en canvi, creia que el joc del Barça "no va estar malament", i que la derrota va caure del costat del Girona com podia haver sigut barcelonista. "Hem tingut el partit a les nostres mans; no hem aprofitat els nostres moments i el Girona, sí", va explicar en una lectura que va buscar el vessant positiu.