L’any més negre del Santos

Es miri per on es miri, dels seus 111 anys d’història no n’hi ha hagut un de pitjor per al Santos Futebol Clube que aquest 2023. Entre el 2 i 3 de gener, el seu estadi, el bufó i demodé Vila Belmiro, es va convertir en un recinte funerari per allotjar la vetlla d’Edson Arantes do Nascimento, el futbolista deu que va canviar per sempre la història de l’entitat, la ciutat costanera i el futbol brasiler. Van passar 230.000 aficionats per davant del fèretre per retre l’últim adeu a Pelé que, des d’aleshores, descansa en un cementiri vertical situat només a 800 metres del terreny de joc on va començar a pavimentar el seu mite.

I, onze mesos després, un altre infortuni assolava el Peixe: la fatídica nit del 6 de desembre. En una última jornada del Brasileirao d’infart, de transistors, xarxes socials i transmissions multipantalla, la derrota 1-2 contra el Fortaleza, combinada amb els triomfs del Badia i el Vasco da Gama, van consumar el primer descens de la història del club paulista a la Sèrie B.

La primera reacció dels radicals va ser la de depredar els voltants del Vila Belmiro, amb la crema de 10 cotxes i un autobús, i convertir Santos en una zona de guerra amb enfrontaments amb els antiavalots de la Policia Militar. No era el primer conat violent de l’any, ni el segon... sinó el tercer a la ciutat.

Tots els dits acusadors apunten cap a la llotja. Andrés Rueda (nascut a Espanya i resident al Brasil des dels tres anys) passarà a la història com el president del descens. Aquest empresari de 68 anys, matemàtic de formació i especialista en enginyeria de sistema, va assumir el càrrec el 2021. Durant un trienni, va voler posar ordre i austeritat davant la barrabassada dels seus antecessors, José Carlos Peres (2018-2020) i Orlant Rollo (2020), que van acabar expulsats com a socis. Va reestructurar el deute, però la seva gestió esportiva ha sigut calamitosa.

El Santos ha passat d’estar a la final de la Copa Libertadores, el 30 de gener de l2021, en un Maracaná erm per la pandèmia (va caure davant el Palmeiras 1-0 amb un gol en l’afegit) a perdre la condició de ser un dels tres únics equips a mantenir-se sempre en la Sèrie A del Brasileirao. Ara ja només queden el Flamengo i el São Paulo.

Això del Peixe en aquest 2023 ha sigut un despropòsit. No ha existit una línia esportiva coherent: són quatre entrenadors i dos directors esportius, un d’ells el mític exfutbolista Paulo Roberto Falcao, que mai havia tingut cap vinculació amb el club. Fins a 43 jugadors han sigut utilitzats en les 38 jornades.

Introspecció i planter

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Que un històric acabi en la Sèrie B és una epidèmia iniciada en els 90 amb el Fluminense i que s’ha propagat al llarg d’aquest segle XXI. Com va passar anteriorment amb Palmeiras, Botafogo, Vasco da Gama, Atlético Mineiro, Cortinthians, Gremio, Internacional i Cruzeiro, el pes de la samarreta s’ha mostrat un antídot innocu davant el còctel format per l’endèmica escassetat de recursos financers (ara s’està intentant contrarestar amb la creació de les societats anònimes esportives que injecten liquiditat), la nefasta i reiterada planificació esportiva i el col·lapse institucional.

Del purgatori de la B no s’escapa per obligació. El Cruzeiro, per exemple, va necessitar tres temporades per tornar a l’elit. Com ja va passar en altres moments de dificultat, el futur immediat del Santos passa per la introspecció i el recurs del planter, un dels més fèrtils del país, on van sorgint onades de meninos da Vila. Aquest any, sense anar més lluny, l’extrem esquerrà Ângelo Gabriel (el Barça tenia una opció de compra sobre ell que no va executar) i Deivid Washington, un 9 molt prometedor, tots dos de 18 anys, han sigut traspassats al Chelsea per un còmput de 31 milions d’euros.