FUTBOL / LA IGUALTAT EN L’ESPORT

"El desplegament en cada partit a l’Aràbia no l’he vist mai a Espanya"

Ana Junyent, entrenadora catalana de futbol que va dirigir l’Eibar en la Lliga F, és l’única espanyola en un equipa la lliga saudita femenina. «D’entrada vaig dir que no... Però, després de tres mesos, la imatge que en tinc és diferent».

"El desplegament en cada partit a l’Aràbia no l’he vist mai a Espanya"

jordi grifol

3
Es llegeix en minuts
jordi grifol

Fa cinc anys la dona no podia fer esport a l’Aràbia Saudita. Ara, algunes són futbolistes professionals que surten per televisió. "Néixer dona a l’Aràbia Saudita suposa néixer amb menys drets que els homes i viure sota un sistema de tutela masculina", explica Amnistia Internacional. Malgrat això, des de fa dos anys el país àrab està invertint a desenvolupar el futbol femení i es postula per acollir el Mundial femení. Ana Junyent, entrenadora catalana que va estar al capdavant de l’Eibar en la Lliga F, dirigeix l’Al-Riyadh des de fa tres mesos, i és l’única preparadora espanyola a la lliga de futbol saudita femenina.

"D’entrada, vaig dir que no", admet Ana Junyent a EL PERIÓDICO. No obstant, la van acabar convencent: "Quan Soraya Chaoui –impulsora de la Women Soccer School Barcelona– em va explicar com funciona tot, el meu concepte i idea de l’Aràbia Saudita van canviar una mica. Després de tres mesos, la imatge que en tinc és absolutament diferent de com l’imaginava", explica.

Pla nacional d’obertura

Les dones saudites poden jugar a futbol des de fa només cinc anys i la lliga és professional des d’en fa dos. L’esport és un dels eixos principals del pla governamental Visión 2030, que pretén obrir el país asiàtic a ulls de la resta del món amb mesures socials i econòmiques aperturistes. "Per a les jugadores saudites això és un somni. No podien fer esport i ara surten per televisió", afirma. Malgrat que encara hi ha algunes jugadores sense contracte, el salari base de la lliga és de 10.000 rials saudites nets (2.450 euros mensuals), mentre que a Espanya just aquesta temporada les jugadores van aconseguir acordar un salari mínim anual de 21.000 € després de dues jornades de vaga.

Pressió social

"El desplegament que hi ha darrere de cada partit encara no l’he vist a Espanya, exceptuant Barça i Madrid. Juguem als estadis on disputen els seus partits els primers equips masculins i la competició es retransmet per televisió", relata. L’assistència de públic als partits és baixa, tot i que "no difereix del que passa en la Lliga F": "Venen entre 200 i 400 persones a veure els partits. No hi ha diferències entre homes i dones, tots són a la mateixa grada. Òbviament, hi ha moltes dones tapades, però també te’n trobes moltes d’altres que ja no van completament tapades".

De moment, els equips poden tenir set jugadores internacionals i quatre d’elles juntes al camp. La temporada que ve, aquesta xifra podria augmentar amb l’objectiu de millorar. "El nivell de la lliga encara és baix. La diferència entre les jugadores saudites i les internacionals és molt gran. Tenen molta feina per fer a tots els nivells: coordinatiu, cognitiu, tàctic... Però estan molt motivades i tenen molt d’interès, és molt gratificant entrenar-les".

Aquestes jugadores no ho tenen fàcil. Algunes han hagut de deixar de jugar perquè les seves famílies no els ho permeten. "Hi ha famílies que no volen que les seves filles surtin a les xarxes socials i per televisió. Hi ha jugadores que deixen de jugar per això. Tot això canviarà ràpidament, simplement les famílies s’han d’anar habituant a això. Aquesta gent tota la vida han estat vivint d’una manera i en tres o quatre anys estan fent un canvi molt bèstia, assimilar-lo no és fàcil", explica.

Notícies relacionades

"Comparat amb fa cinc anys, diria que gairebé és un altre país. Tenen una cultura i una manera de fer molt diferent, però les coses estan canviant molt. A grans trets, s’assembla al comportament a Espanya de fa 50 o 60 anys del què diran, en què les famílies no et deixen fer segons què...", assenyala Junyent. "La nostra aventura està sent molt normal, ens han rebut amb els braços oberts i amb molt respecte. L’evolució del país serà molt ràpida i gran, i formar part d’això ens ve de gust", afegeix.

L’entrenadora catalana, que va jugar nou anys al Barça abans de passar per la banquetadel Seagull de Badalona i l’Eibar, també va entrenar equips masculins. Es veu entrenant a Primera Divisió, on encara no ha arribat cap dona. "Acabarà passant segur, però encara queda molt per fer. A la Lliga F només hi ha tres entrenadores de 16. La majoria d’entrenadores hem hagut d’anar-nos-en fora", recalca. "Falta algun valent que posi una entrenadora en un equip de Primera Divisió. Jo he dirigit homes i no hi veig la diferència, en absolut, i crec que fins i tot té un valor afegit", assegura..