Lewandowski sobre l’enganxada amb Lamine Yamal: «Res a comentar, de vegades crido»

Res d’extraordinari. És futbol. Només això. Ni més, ni menys. Robert Lewandowski va marxar camí de la concentració de la selecció polonesa amb dos gols a l’Alabès per truncar la seva mala ratxa. I un mal gest d’algú que hauria de donar exemple als joves. Però no resulta res especial aquesta mà que li va negar a Lamine Yamal, que es va unir al grup de la selecció espanyola que dirigeix Luis de la Fuente, per molt que el ‘nou’ al·legués que no la va veure. Dos camins diversos i l’explicació que va arribar del ‘nou’ per restar transcendència al que va passar a Montjuïc.

Res especial. Res diferent. «És una cosa normal», va argumentar el davanter minimitzant l’incident que es va viure sobre la gespa de la muntanya olímpica. Primer crits, després la salutació que no va tenir lloc per decisió del polonès i després hi va haver també moments en què es va acostar al seu jove company per donar-li algun tipus de consell. Futbol, ni més. Ni menys. «No hi ha res a comentar», va dir Lewandowski, que va recordar que ell se sol comportar així durant els partits.

Va estar excitat futbolísticament parlant davant l’Alabès. En alguns moments sobreexcitat fins i tot, com es va veure en la celebració del primer gol –un superb cop de cap després d’una centrada de Koundé des de la banda dreta– i després, quan de penal, va anotar el 2-1 decisiu. Fins i tot va veure una targeta groga, que va protestar de manera ostensible al col·legiat.

«L’he ajudat algunes vegades»

Notícies relacionades

Lamine no es recupera per viatjar a Newcastle i De Jong entra a la llista

La sort va salvar Fermín

Estava Lewandowski necessitat d’aquests gols que no arribaven. Però fins ara no s’havia vist aquesta versió tan esquiva com la que va mostrar diumenge a Montjuïc. «¿Si tinc algun problema amb Lamine Yamal?», es va preguntar el mateix davanter polonès abans de respondre’s a si mateix. «L’he ajudat algunes vegades, li he donat consells, fins i tot en aquest partit (en al·lusió a l’Alabès) els hi vaig donar».

Hi ha imatges que retraten aquests desacords tan visibles com sorprenents. Fins ara ningú havia vist a Barcelona aquest perfil del polonès. També hi ha imatges en què se’l veu ajudar Lamine Yamal. Fins i tot defensar-lo quan algun defensa de l’Alabès intentava intimidar el seu jove company. «És normal dir o cridar algunes coses quan jugues. Tot això no té cap significat. No s’hi han de buscar segones lectures».