Xakhtar-Barça 1-0: De mal en pitjor de la Lliga a la Champions

Hi va haver crits de «Barça, Barça» a Hamburg que 90 minuts després es van transformar en crits de «Xakhtar, Xakhtar», tan similars i perfectament distingibles, i la metamorfosi dels quals es va anar produint a mesura del que feia el Barça i el Xakhtar sobre la gespa. El terreny neutral d’Hamburg va acabar prenent partit, i el conjunt blaugrana va perdre una gran oportunitat de guanyar adeptes amb el futbol, amb el joc, amb els resultats, que és la base de la seva naturalesa, més que les parides de les xarxes socials.

Va fer el ridícul el Barça per no corregir-se d’un mal partit, per treure un pitjor resultat perdent davant un rival inferior que el de dissabte, per malbaratar una gran oportunitat de segellar el pas als vuitens de final i passar ratlla. No perilla la classificació europea en la Champions, però la derrota obliga a dosis addicionals d’esforç i encert davant el Porto, el pròxim rival, o més tard a Anvers.

No passa res i passa molt després de l’actuació blaugrana. El Barça va anar de mal en pitjor en el seu trànsit de la Lliga a la Champions. Va passar de jugar malament i guanyar a jugar malament i perdre, deriva que convidava Xavi a ser més taxatiu en la seva valoració, com dràstic va ser al mirar de manejar l’equip quan es desfeia dels nervis.

A situacions extraordinàries li corresponen decisions extraordinàries, i amb quatre canvis de cop va voler l’entrenador posar de manifest que estar perdent amb el Xakhtar era inacceptable, utilitzant les mateixes paraules que ell va fer servir a Sant Sebastià. Pitjor. Intolerable fins i tot, perquè la repetició de l’error anul·lava el propòsit d’esmena que tenien tots. Des de l’entrenador als jugadors.

Havia efectuat cinc relleus en l’alineació que, a mig camí entre la rotació per oxigenar l’equip entre setmana i la necessitat d’excitar una reacció, van agitar al Barça en l’inici, però va ser un efecte efímer. L’equip es va anar ensopint, inconsistent per conservar la confiança davant el primer contratemps. Tan simple com que el Xakhtar rematés primer mitjançant Matviyenko, el lateral esquerre, que va córrer tota la banda escapant-se de Raphinha i vencent Cancelo fins a xutar al cos de Ter Stegen.

¿Com va poder ser? Pel mal funcionament de la primera línia de pressió, que superava el Xakhtar amb facilitat fins a crear en la defensa blaugrana situacions d’un contra un. No van arribar a més repercussions gràcies a Araujo, meravellós corrector d’un equip que es descol·locava amb facilitat.

L’equip ucraïnès va ensenyar directrius de joc molt marcades pel seu nou entrenador, Marino Pusic, radical en la voluntat d’avançar a passades, sense rifar ni una pilota, amarada de l’escola holandesa, on s’ha passat mitja vida. L’execució de la pressió blaugrana va permetre al Xakhtar operar des que Riznyk, el porter, posava la pilota en joc. Es va emportar un cop de Lewandowski en el primer minut al voler regatejar el davanter. L’únic moment en què es va veure el golejador de l’equip, sense rematar en el primer temps.

No era gosadia ni imprudència, i si ho era se la podien permetre, sense res a perdre davant el Barça i en ple període d’aprenentatge. Aquesta frescor va contrastar amb el maneig dels blaugrana, sense gràcia ni imaginació i algunes decisions amb la pilota purament funcionarials, dictades.

Notícies relacionades

El Palma Futsal tritura al Barça (1-5) en la final de la Champions

Norris desarma Verstappen i obté la seva primera victòria en la F1

Dos centres bàsics, vulgars, un per cada banda de Marcos i Raphinha van contrastar amb la pacient (més d’un minut) i bonica construcció del gol de Sikan, que va començar amb un canvi d’orientació a baixa altura de Sudakov cap a Gotxoleishvili (d’interior esquerre a lateral dret), pilota que es va colar entre Gündogan i Marcos, tan contemplatius com l’abúlia de Christiansen, al perdre la marca de Sikan sabent-se l’únic guardià de Ter Stegen.

Els defectes del primer temps no es van anul·lar en el segon. El Xakhtar va seguir el seu –va tornar a rematar primer dues vegades al cos de Ter Stegen– i els riscos més grans que va prendre el Barça van propiciar que el joc es concentrés en la meitat ucraïnesa. Però sense que hi hagués imaginació ni idees ni s’observés una estructura treballada. Una cosa semblant a l’absència d’evolució, el més preocupant.