La fiscalia està en contra de la imputació de Laporta en el cas Negreira

Els fiscals anticorrupció Luis María García Cantón i Ricardo Saez Garea han recorregut davant l’Audiència de Barcelona la imputació de l’actual president del FC Barcelona, Joan Laporta, en el cas Negreira de presumpte suborn, al considerar que el còmput de prescripció dels delictes comença quan deixa la presidència en el seu primer mandat, el juny del 2010, i no, com computa el jutge des de l’última infracció penal, el juliol del 2018 (és a dir, se’l podia investigar fins al 2008). En la causa s’indaga el pagament per part de l’entitat blaugrana de 7,6 milions d’euros a l’exdirigent arbitral Enríquez Negreira i al seu fill, Javier Enríquez Romero, durant 18 anys.

La fiscalia remarca en el seu escrit que havent transcorregut més de 10 anys fins que es va presentar la denúncia de la fiscalia, el 2023, que, a més, no es dirigia contra ell, aquests possibles delictes estarien prescrits, qualsevol que fos el tipus penal aplicable, inclòs el possible suborn, qüestió sobre la qual encara no s’han pronunciat. 

Per a la fiscalia, no té sentit, fins i tot construint el delicte continuat, com fa el jutge, que es persegueixi el president del club pels fets comesos pels següents. És a dir, els també imputats Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, que elvan succeir en el càrrec. «Només pot exigir-se responsabilitat a Laporta pels fets i omissions que li puguin ser atribuïts, és a dir, aquells sobre els quals l’ara investigat pogués tenir domini» de l’acció, pretenent una determinada finalitat i amb plena capacitat de desistir de l’actuació.

No hi va haver acord

El recurs, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, precisa que «mai» s’ha plantejat l’opció, ni la «mera possibilitat», de l’existència d’un pacte entre els presidents investigats i les persones que formen les successives juntes directives del Barça. «En cap moment s’ha considerat que els diferents intervinents actuessin en una mena de repartiment de papers», puntualitzen els fiscals. «Cada president, cada junta directiva, respon, en el seu cas, pels pagaments realitzats a Enríquez Negreira durant el període en què van exercir els seus càrrecs, «sense que puguin ser atribuïts, per exemple, a Rosell els pagaments realitzats per Bartomeu o aquests els realitzats per Laporta». I més tenint en compte que no existeix «ni el més lleu indici» de qualsevol acord entre els dirigents del FC Barcelona sobre els desemborsaments a l’exdirigent arbitral o al seu fill.

Notícies relacionades

La sanció a Sainz pel GP de Miami afegeix més polèmica sobre la FIA

L’aposta feliç de Voulgaris

Els fiscals remarquen en el seu escrit que la presència del Barça com a «element comú», ni afegeix ni resta la responsabilitat penal «individual» de cada un dels seus presidents o directius «pels seus propis fets» i la seva consegüent qualificació jurídica del club, que també està imputat. En el cas de Laporta, a més, se li ha d’aplicar el Codi Penal vigent en aquell moment i la prescripció dels delictes seria de 10 anys.

Per al ministeri públic «no sembla admissible» considerar que la prescripció atribuïble a Laporta, que també ha recorregut la seva imputació, sigui l’últim pagament a Enríquez Negreira, el 2018, quan va deixar de ser president del club en la seva primera etapa el 30 de juny del 2010. Els fiscals conclouen: «En el nostre cas, Laporta va acabar la seva presidència el 30 de juny del 2010, per la qual cosa la responsabilitat dels seus possibles delictes va prescriure als 10 anys després (1 de juliol del 2020), lluny del març del 2023 en què va ser admesa la denúncia de la fiscalia». En aquesta denúncia, l’acusació pública ja no s’eludia a Laporta com a denunciat per la prescripció del delicte.