Informe dels planters del clàssic: el del Barça és més útil i el del Reial Madrid, més rendible

Les diferències entre el planter del Reial Madrid i del FC Barcelona es poden comparar a partir de variables temporals. Es pot parlar, per exemple, dels 33 segons que li va costar a l’últim debutant blaugrana, Marc Guiu, estrenar-se com a golejador amb el primer equip, diumenge passat contra l’Athletic. I es pot parlar també dels 10 anys que han passat des que un jugador de l’actual plantilla blanca va promocionar des del Castella sense fer la mili en un altre club: va ser Nacho Fernández, avui capità.

Però aquestes diferències, molt substancials, es poden mesurar també a partir de variables econòmiques. En l’última dècada, el Reial Madrid ha ingressat per la venda dels seus jugadors del planter uns 380 milions d’euros, mentre que el Barça només n’ha obtingut 150. Són 230 milions de diferència, l’equivalent (aproximat) al que els blancs han invertit a fitxar Bellingham, Tchouaméni i Vinícius.

La Masia i La Fábrica

El clàssic del futbol espanyol, que celebra una nova edició aquest dissabte (16.15 hores) a Montjuic, serveix per contrastar dos models diferents de gestionar el planter. El Barça fa bandera de La Masia i hi creu com a graner de futbolistes per al primer equip. El Reial Madrid, en canvi, concep La Fábrica d’una manera molt menys romàntica, com una factoria de rendiment, sigui esportiu o econòmic.

La composició de les actuals plantilles serveix d’exemple. En la del Reial Madrid figuren quatre futbolistes amb la categoria de jugadors del planter (tres anys o més d’experiència en les categories inferiors del club). D’aquests, només Nacho va promocionar directament del filial, amb el qual va jugar el seu últim partit fa més de 10 anys, el maig del 2023.

Els altres tres han hagut de marxar per guanyar-se tornar al Bernabéu. Carvajal  (Leverkusen) i Lucas Vázquez (Espanyol) en van tenir prou amb un any per demostrar que tenien lloc. Fran García (Rayo) va haver d’esperar tres cursos. I després hi ha el cas de Joselu, que va sortir del filial blanc el 2012 després de dos anys al club (no és en realitat del planter, per tant) i ha tornat al Madrid 11 anys després, ja veterà.

Es tracta d’una tendència consolidada els últims anys al Madrid. Els últims quatre cursos, Carvajal, Nacho i Lucas Vázquez han sigut els únics del planter que han jugat més de 1.000 minuts per temporada. I no sembla que aquest any hagi de ser gaire diferent, d’acord amb les decisions recents d’un Ancelotti que ha preferit fer convocatòries curtes d’efectius abans per cridar nois del Castella, a excepció del tercer porter.

Barça: entre la fe i la necessitat

Molt diferent és el cas del Barcelona, en part per convicció, en part per necessitat. Necessitat conjuntural ara mateix, ja que la seva curta plantilla i les lesions l’estan forçant a situacions com tenir només 12 jugadors del primer equip disponibles per al duel de dimecres contra el Xakhtar. Però també una necessitat estructural, en què la greu crisi econòmica l’obliga a haver de confiar en jugadors del planter per la falta de recursos per fitxar.

Aquest últim factor explica que en l’última temporada fins a 14 futbolistes del planter juguessin algun minut i que la xifra arribés als 18 en el curs 21-22. Aquest any ja són 11: Balde, Gavi, Oriol Romeu, Lamine Yamal, Fermín, Sergi Roberto, Marc Guiu, Casadó, Ansu Fati, Abde i Eric Garcia. Els tres últims, això sí, van deixar la disciplina blaugrana abans de l’1 de setembre.

Atenent a dades qualitatives, el Barça fa cinc temporades que entre sis i set jugadors del planter acaben la temporada amb més de 1.000 minuts jugats. Una xifra molt estable que contrasta amb els dos o tres que ho han vingut fent al Madrid els últims quatre cursos.

Queda clar, per tant, que el Barça treu molt més rendiment esportiu als jugadors que forma en el planter que el Reial Madrid. Però les dades també mostren que el club blanc és molt més eficient a l’hora de treure diners pels jugadors amb qui no compta.

Com s’observa al gràfic que acompanya aquestes línies, de les 10 vendes més importants del planter entre els dos equips en l’última dècada, vuit corresponen al Reial Madrid, incloent les cinc de més import. I les dues que corresponen al Barça (Pedro i Thiago) van ser fa set i nou estius.

230 milions de diferència

En aquest temps, el Madrid ha obtingut uns 380 milions d’euros per 24 jugadors del planter amb qui no comptava per al primer equip, mentre que el Barça s’ha quedat en 150 pel traspàs de 20. Això sense comptar en cap dels dos casos els jugadors que han marxat lliures. De mitjana, segons dades de Transfermarkt, els blancs han ingressat per cada un dels jugadors del planter traspassats més del doble que el seu etern rival: 15,26 milions per 7,53.

Notícies relacionades

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

El futur de Sainz Jr. i Márquez

El volum de futbolistes criats a La Fábrica i La Masia provoca que els dos planters siguin els més prolífic del món. Així ho demostra un informe publicat per l’Observatori del Futbol CIES aquesta setmana, que recull que en els clubs de les cinc grans lligues europees hi ha 44 jugadors del planter del Madrid i 40 del Barça. Els dos grans del futbol espanyol lideren aquest rànquing amb una àmplia distància sobre el tercer de la llista, l’Olympique de Lió (31).

La conclusió, en definitiva, és que els dos planters funcionen, però que cadascú el fa a la seva manera. I tant el Barcelona com el Reial Madrid semblen estar d’acord que sigui així.