Ferran Torres: «El tauró reflecteix la meva mentalitat»

¿Com se sent al tornar a ser un jugador important en la selecció?

Molt feliç. Sempre és un orgull venir perquè és representar el teu país, és la recompensa a la bona feina i cal afrontar els dos partits (Escòcia i Noruega) com dos finals per intentar certificar la classificació al més aviat possible.

En el futbol ningú regala res, però en el seu cas fa l’efecte que s’ha de guanyar les coses especialment, ¿té aquesta impressió?

A mi m’agrada perquè significa que el treball constant i la disciplina tenen la seva recompensa. El futbol és molt complex, hi ha molta pressió. Estàs sotmès als focus diàriament, cal estar preparat i, com dic, la disciplina i el treball diari tenen els seus fruits.

¿Com es gestiona aquesta pressió?

Des que vas creixent els futbolistes estem sotmesos als focus i t’has d’anar preparant. Cada vegada soc més partidari d’agafar professionals d’això. Perquè cada vegada és més difícil. Hi ha més partits, cada tres dies. Al final t’has d’envoltar de gent professional fora per treballar tots els aspectes, tant físics com mentals i arribar al nivell òptim.

¿Vostè treballa amb un ‘coach’?

M’ha tocat viure circumstàncies difícils en el món del futbol, moltes crítiques, molta pressió. Llavors, vaig decidir posar-me en mans d’un professional. M’ha fet canviar radicalment la meva manera de veure les coses. José Angel Caperán és el meu psicòleg i també és qui m’ha ficat més pressió que ningú. M’ha collat com no m’havien collat mai. Allà hi ha hagut la clau en el meu canvi.

¿Com veu ara el futbol després d’aquest canvi?

El futbol és el mateix esport que ha sigut sempre per a mi, però el veig de diferent manera. Visualitzo molt, com per exemple va anar a ‘El Hormiguero’ Ilia Topuria (lluitador d’arts marcials) i crec que va enfocar molt la visualització. La vaig posar en marxa jo fa un temps i, sobretot, el treball diari tenir fe, creure en tu i no dependre de ningú. Si et deixes portar pel que diuen de tu, et pots deixar portar per aquesta dinàmica de no estar al teu nivell.

¿I abans d’aquest canvi quina visió tenia del futbol?

El mateix. Com he dit, el futbol és la meva vida, la meva passió, sempre ho serà perquè m’ho ha donat tot. És veritat que quan les coses no van tan bé el veus de diferent manera, tens menys ganes d’algunes coses, però gràcies a la manera com estic treballant i ho estic afrontant. Sé portar les coses quan van malament i quan van bé.

¿Li està agafant el gust a jugar de davanter centre o, com a mínim, més per dins?

Li estic agafant el gust al que sigui jugar en qualsevol posició. Quan més polivalent ets, tens més opcions de jugar i això és bo per a mi i per a l’equip.

Des de fora fa l’efecte que ara té més calma en la definició, que la temporada passada es precipitava més en la rematada, ¿ho veu de la mateixa manera?

No hi estic gaire d’acord. ¿Més que l’any passat? Potser sí que no estava portant les coses com ara, però si te’n vas als anys en el Manchester City tenia millor definició. Són ratxes i he aconseguit capgirar-ho. Hi haurà partits dolents, però no significarà que entraràs en una dinàmica dolenta. Cal saber analitzar les coses, analitzar els errors i no tornar a cometre’ls.

¿Lewandowski és un referent per a vostè com a davanter centre?

Sí, em fixo moltíssim en ell. Moltes vegades intento competir dins meu en els entrenaments per fer més gols que ell o mirar de competir contra ell. Això m’ha ajudat molt.

Xavi ha dit que vostè és un exemple.

En un club com el Barcelona és molt complicat. Estàs obligat a guanyar tots els partits i a sobre jugar bé. Moltes vegades no pots aconseguir-ho tot. La disciplina és fonamental per a mi perquè fa que no et desviïs del camí i els resultats arribin.

A l’estiu es va haver de guanyar la seva confiança i ho va aconseguir, tot i que es va parlar molt d’ofertes...

A l’estiu crec que em feien fora més del que realment estava fora. No vull dir qui... però tinc clar que vull triomfar al Barça. És un club molt important per a mi perquè des del primer dia em va fer confiança i estic capacitat per triomfar aquí.

Diuen de vostè que fa un treball també molt important dins de la caseta, del que no es veu a l’exterior.

Si alguna cosa tinc molt present és que en el que depèn de mi m’agrada involucrar-me. Si puc ajudar els companys, el míster o o l’‘staff’, ho faig perquè soc bona persona i vull donar el millor de mi. És una cosa molt important.

Amb la marxa de Busquets i Alba, ha quedat Sergi Roberto de capità, ¿com valora la seva tasca com a cap del vestidor?

Per a mi Sergi Roberto és un exemple. És algú que coneix molt bé la casa. És aquí de tota la vida i sap portar les regnes de l’equip i quan cal donar tocs d’atenció, els dona.

Parlarem del tema estrella, ¿ens pot explicar què és el tauró amb què s’identifica?

 El tauró és una mica tot, tot i que tots diguin que és un nou Ferran, és la mentalitat que sempre he tingut, ara ha donat els seus fruits perquè dins del camp es reflecteix. Una cosa molt important és l’entrenament invisible. La gent només veu el Ferran dels 90 minuts en el camp. Ningú sap el que portem darrere, les hores d’entrenaments, les hores d’entrenaments amb preparadors físics, les hores de psicòlegs, de descans, l’alimentació. Va en base al Ferran que soc, la disciplina que tinc, la mentalitat que tinc, la competitivitat i voler ser el millor sempre.

¿Com va néixer el malnom?

Va començar de broma en pretemporada amb els espanyols de l’equip, que érem a la taula, es va difondre a les xarxes socials i es va quedar. És un sobrenom que m’agrada molt, la veritat.

Els nens estan especialment encantats amb aquest tauró.

Més que el tauró vull ser un exemple per a ells. Mostrar-los que tot i que no surtin les coses, pateixis moltes crítiques o ningú confiï en tu, t’ho has d’emportar al costat positiu, que et motivi. En el dia d’avui quan no confien en mi o em critiquen, ho miro des del costat positiu i tinc més motivació per fer callar boques i capgirar-ho. M’agradaria ser un exemple per als nens.

¿Li arriben a cantar la famosa cançó del «‘no pares, sigue, sigue…’»?

No... Tampoc es cregui. No estic gaire pendent d’això.

¿Què vol dir la celebració posant-se els dits al cap, similar a una salutació militar?

Sobretot salut mental. Estar bé de cap crec que ho és tot, quan estàs bé, les coses surten millor i les afrontes de la millor manera.

¿Com observa l’evolució de Lamine Yamal, que ha abandonat la concentració, i com s’està gestionant un cas tan atípic per la seva extrema joventut?

És un cas molt atípic. Té 16 anys acabats de complir. És una meravella com ho està portant sent ja un jugador titular. Farà grans coses en el Barça. Cal cuidar-lo perquè són situacions atípiques en què arriben coses molt ràpid i cal saber portar-ho.

Vostè afronta la seva tercera temporada al Barça, ¿és la campanya en la qual considera que tenen millor plantilla i poden lluitar per tot, inclosa la Champions?

Tenim una plantilla competitiva. En cada posició tens dos o tres jugadors que poden ser titulars perfectament i aquesta és una de les bases per les quals l’equip farà grans coses aquesta temporada, amb independència del resultat de l’altre dia (2-2 a Granada).

Som ja a prop d’un clàssic, el 28 d’octubre, ¿serà un desavantatge jugar-lo a Montjuïc?

No. El més important és mirar partit a partit. Abans del clàssic hi ha un altre partit de Lliga i Champions. Cal mirar partit a partit i ja està.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Vostè ja va marcar al Madrid, ¿el tauró té ganes especials de mossegar aquell dia?

Jo vull mossegar en cada partit, és igual el rival.