El límit salarial del Barça es desploma: passa de 649 milions d’euros a 270

El FC Barcelona ha experimentat una brutal caiguda del seu Límit de Cost de Plantilla Esportiva (LCPD), la quantitat de diners que pot destinar a salaris esportius segons fixa el control econòmic de LaLiga. Dels 649 milions d’euros dels quals disposava després del mercat d’hivern passat, l’entitat que presideix Joan Laporta ha passat a només 270. Una caiguda de 379 milions d’euros que deixa el Barça en la tercera posició del campionat, per descomptat per darrere del Reial Madrid (727,4 milions), però també de l’Atlètic de Madrid (296,3), segons les dades que ha fet públiques aquest dijous l’entitat que presideix Javier Tebas.

L’efecte de les ‘palanques’

¿Com és possible això? En el fons és més senzill i menys contradictori del que sembla. L’estiu passat, el Barça va vendre actius per valor de 700 milions d’euros que es van comptabilitzar com a ingressos directes de cara a calcular el seu límit salarial. LaLiga, posteriorment, i constatat l’abús d’aquesta eina, va posar límits a les anomenades ‘palanques’.

Aquest estiu, de fet, el Barça va patir l’estrany i poc explicat impagament de 60 milions d’euros ja compromesos. Aquesta quantitat es va restar directament a la seva capacitat d’inscripció i no va ser enterament compensat, ja que la ‘repalanca’, és a dir, la revenda d’aquests actius impagats no es va facturar abans del 31 d’agost, malgrat que prèviament s’havia anunciat que sí que passaria. Tots aquests condicionants expliquen la brutal caiguda del límit del Barça fins als 270 milions d’euros. Per descomptat, la despesa salarial del vigent campió de LaLiga està per sobre d’aquesta xifra. Si ha pogut incorporar jugadors ha sigut perquè s’ha aprofitat de la regla que permet destinar a nous fitxatges un percentatge de les despeses alliberades.

Reducció de massa salarial

Segons una informació publicada fa uns dies per Efe, després de tenir accés als comptes del club, el Barça ha reduït aquest estiu la massa salarial del seu primer equip en 161,7 milions d’euros, passant de 566,4 milions als 404,7 amb els quals va clausurar el mercat de fitxatges. Les sortides de futbolistes amb salaris alts com Sergio Busquets, Jordi Alba i Ousmane Dembélé ajuden a explicar aquest significatiu estalvi de l’entitat que presideix Joan Laporta.

Si fa sis mesos el Barça se situava a només 35 milions d’euros del límit del Reial Madrid (que podria haver-lo ampliat en cas de necessitat), ara recula en el seu marge de maniobra econòmic fins a situar-se a 457,4 milions del club blanc.

Notícies relacionades

Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»

El FC Barcelona prepara ja el retorn a l’estadi de Montjuïc

Per darrere dels tres grans clubs del futbol espanyol, quatre més superen els 100 milions de límit salarial: Sevilla (168), Vila-real (143), Reial Societat (124) i Athletic (100). De nou convé recordar que això no significa que aquesta sigui la massa salarial real dels clubs, sinó el límit de sous que poden assumir sense haver de recórrer a estalvis en formes de traspassos o sortides lliures de futbolistes.

La caiguda del límit salarial del Barça provoca que el conjunt de LaLiga perdi 459 milions d’euros de límit en total. Altres clubs amb retrocessos són l’Athletic (27 milions), el Sevilla (22), l’Atlètic (19) i el Betis (10). El Reial Madrid, per la seva banda, ha incrementat el seu marge en 44 milions d’euros.