DORSAL HISTÒRIC ORFE
Ningú va voler el ‘10’ del Barça que Ansu va heretar de Messi
![Ningú va voler el ‘10’ del Barça que Ansu va heretar de Messi Ningú va voler el ‘10’ del Barça que Ansu va heretar de Messi](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/21f96c29-12c6-46ba-a459-6d9f7a82acef_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
A l’últim amo de tan simbòlica samarreta li van obrir la porta de sortida. Se’n va anar Ansu Fati del Barça. Va voler anar-se’n, va repetir una i diverses vegades Xavi. Va voler anar-se’n perquè veia que no jugaria gens. O poc, transformat gairebé en l’últim de la fila de davanters. El penúltim propietari d’aquesta samarra el va acomiadar el Barça sense importar el seu nom (Leo Messi) ni la seva condició (un dels millors jugadors de la història, per no dir el millor). De sobte, el ‘10’, o capa sagrada com el solen anomenar al Brasil perquè va pertànyer durant anys a Pelé, s’ha transformat en una cosa maleïda si és blaugrana.
Ja estan definits els dorsals de la temporada 23/24!
— FC Barcelona (@FCBarcelona_es) September 5, 2023
Tant és que ningú vol portar aquesta samarreta. Ningú és ningú. Ara ha quedat buida, penjada al vestidor de la ciutat esportiva, arraconada a la Botiga perquè no té amo, tal si hagués pertangut a algun proscrit que hagi deixat una bruixeria. L’últim, un jove adolescent que va tenir la valentia d’assumir l’encàrrec del club per heretar el pes de la història messiànica a la seva esquena, no li va valer de res.
Dos anys amb el ‘10’, una tortura de lesions i camí de Brighton sense acomiadar-se ni tan sols de la seva gent. Ni de la plantilla –una freda trucada amb Xavi va certificar el seu adeu– ni de la gent. De Sevilla, on estava amb la seva família a Herrera, el poble on va començar tot, al sud d’Anglaterra. Sense cap escala a Barcelona.
Un número que espanta
A Messi, el qual la va honrar durant més d’una dècada inoblidable, li va passar una cosa similar. Va venir d’Eivissa per firmar la seva renovació amb el Barça i poc després es trobava en un avió privat camí de París on va viure, com acaba de confessar Neymar, «un infern», víctima fins i tot d’un ‘escrache’ a la porta de casa seva.
Sembla irreal, però cap jugador de la plantilla de Xavi se sent amb força, autoritat futbolística i lideratge per enfundar-se aquest dorsal que va pertànyer al seu dia a Ronaldinho, el somriure que va fer activar el cercle virtuós, o Riquelme, a qui l’hi van treure precisament per donar-l’hi al brasiler que es va apagar massa aviat. Tot i que el Barça va renéixer de la mà de Messi.
El ‘10’ que va ser de Rivaldo i fins i tot de Guardiola quan va apuntar en el ‘Dream Team’ (1991-92), just després que el lluís el seu gran amic Michael Laudrup. El mateix que va utilitzar «un davanter de dibuixos animats», com va qualificar Valdano Romário, aquell golejador que va certificar el final del ‘Dream Team’ perquè va significar un punt i a part a l’obra que va edificar Cruyff des de la banqueta.
Maradona, Suárez, Kubala...
El ‘10’ de Maradona (l’autèntic) i del ‘Maradona dels Carpats’ (el romanès Hagi) quan els dorsals no tenien nom ni capricis personals. El ‘10’ que també va anar després de Gary Lineker. O de Maradona. O de Luis Suárez. Fins i tot de Kubala. I d’Evaristo de Macedo. O de Paulino Alcántara, el ‘Romperredes’. O Ángel Arocha, tots dos a principis del segle passat.
Pot explicar-se la història del Barça a través dels propietaris, ocasionals o fixos, d’aquesta samarreta. Pot ara també explicar-se la situació actual d’un club, submergit en la misèria econòmica, víctima dels malbarataments. Quan va tenir diners, i en va tenir molts, els va malversar.
Ara, en canvi, viu al dia, agafat a agendes d’agents famosos, tipus Jorge Mendes, reclutant jugadors cedits (João Félix i João Cancelo) que no són seus. Ni poden ser-ho. Venen llogats. Ni més, ni menys. João Félix ha triat, per exemple, el dorsal 14, amb aroma cruyffista, però fora del Camp Nou on Johan sempre va lluir el 9. En el Barça aquest número és de Lewandowski. I l’11 està al cos de Raphinha.
Però l’immens buit que deixa aquell 10 orfe provoca una imatge per a la història. D’aquí uns anys, quan es repassi el que ha passat en aquests temps del ‘laportisme’, capítol dos, potser hi ha historiadors del pensament culer que dedicaran el seu temps i talent a investigar tan tremenda disfunció. El ‘6’ de Xavi és de Gavi. I el ‘8’ d’Iniesta pertany a Pedri. Però el ‘10’ ja no és de ningú.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques
- Les polítiques de la Unió Europea Espanya insta les tecnològiques a actuar contra els patrons addictius
- SUCCESSOS Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia
- Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"
- Narcotràfic Confiscades quatre tones de cocaïna al port de Barcelona