Megan Rapinoe, ¿de la gespa a l’arena política contra Trump?

Rapinoe ja ha dit que penjarà les botes, però continuarà batallant fora del terreny de joc, potser en la política, una idea amb què ha coquetejat repetides vegades en els últims anys. «No tanco del tot la porta, però sona una mica salvatge», va dir el 2020 quan va ser preguntada sobre un futur hipotètic a Washington. «Si ho fes, aniria a buscar la presidència, per descomptat», va afegir. L’any abans, el 2019, les enquestes li donaven el suport del 42% de l’electorat nord-americà. El seu carisma és indubtable i en uns Estats Units tan polaritzats, la seva figura pot arribar a ser tan divisòria com la del candidat republicà.

La guerra amb Trump

Condecorada l’any passat pel president Joe Biden amb la Medalla presidencial de la llibertat –la més alta distinció civil als Estats Units–, l’animadversió amb Trump és mútua.  Tant que quan va fallar el penal que va eliminar la seva selecció davant Suècia en els vuitens de final del Mundial d’aquest estiu, l’exdirigent va exclamar a la seva xarxa social, Truth Social: «Bon xut, Megan. ¡¡¡Els EUA se’n van a l’infern!!!.

Una guerra que es remunta al 2019, quan després que la selecció nord-americana guanyés el seu segon mundial a França, la capitana va anunciar que el combinat nacional no aniria a la Casa Blanca, com era tradició, que llavors ocupava Trump. «No aniré a la puta Casa Blanca», van ser les declaracions de qui, a més, durant aquesta competició es va negar a cantar l’himne nacional i a posar-se la mà sobre el pit en protesta per les polítiques presidencials. El 2016 s’havia significat també contra el racisme policial quan, seguint l’exemple del jugador de futbol americà Colin Kaepernick, ‘quaterterback’ dels San Francisco 49ers, es va agenollar diverses vegades mentre sonava l’himne.

“I’m not going to the fucking White House.” - @mPinoe pic.twitter.com/sz1ADG2WdT

— Eight by Eight (@8by8mag) 25 de junio de 2019

«Sent una nord-americana homosexual, sé el que significa mirar la bandera i que no protegeixi les teves llibertats», va dir la que el 2012 havia sortit de l’armari per passar a convertir-se en una destacada activista dels drets LGTBI i contra l’homofòbia en l’esport. Des de fa anys és parella de Sue Bird, de 42 anys, una de les millors jugadores de bàsquet de tots els temps, retirada el 2022: cinc vegades or olímpic, quatre vegades campiona del món i quatre vegades campiona de la WNBA amb les Seattle Storms. Es van conèixer en els Jocs Olímpics de Río del 2016 i es van comprometre el 2020.

Contra una senadora

Rapinoe i Bird formen una de les parelles més sòlides del món de l’esport. Sòlides i compromeses en defensa de les causes justes. Durant les eleccions al Senat del 2020, Bird va fer campanya en contra de la senadora per Georgia Kelly Loeffler que havia criticat el moviment per la igualtat racial Black Lives Matter. Loeffler, que a més era copropietària de l’equip de bàsquet femení Atlanta Dreams, va perdre el seu escó i es va vendre les accions del club.

Juntes tenen la productora ‘A Touch More’, amb la qual volen competir a les plataformes de ‘streaming’ amb «històries revolucionàries que permetin un avenç cultural». «Com a dones esportistes, sabem com d’influents que són les nostres plataformes i l’impacte que podem tenir al món», van dir en un comunicat quan van llançar l’empresa. «A Touch More és una manifestació dels nostres valors», van afegir.

View this post on Instagram

A post shared by Megan Rapinoe She/Her 🏳️‍🌈 (@mrapinoe)

Valors entre els quals sobresurten la lluita per la igualtat entre homes i dones. Perquè ha sigut en aquest terreny on més enllà dels seus èxits esportius, Rapinoe ha aconseguit el seu èxit més gran. El 2019 va ser una de les jugadores que va denunciar la Federació de Futbol dels Estats Units per discriminació i en reivindicació de la igualtat salarial, una batalla que entaulava des del 2016. Després d’una sentència desfavorable, el 2022 va aconseguir un acord històric pel qual la Federació es comprometia a pagar 22 milions de dòlars de manera retroactiva a les jugadores de la selecció i a equiparar els salaris dels equips masculí i femení en les competicions oficials.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

«Som un exemple per a la pròxima generació i per a altres equips femenins arreu del món. És un fet del qual estem molt orgulloses perquè ens va requerir molta feina i dedicació», va dir després d’aquest acord. La seva lluita no acaba allà. Quan les 15 jugadores de la selecció espanyola van enviar un ‘e-mail’ a la Federació donant a conèixer la seva renúncia a jugar amb ‘la Roja’ mentre Jorge Vilda en fos l’entrenador, no va dubtar a expressar-los el seu suport. «Teniu una setzena jugadora dreta junt amb vosaltres als Estats Units», va escriure. I també ha sortit recentment en suport de Jenni Hermoso arran del petó de Luis Rubiales: «¿En quina classe de món al revés ens trobem? En l’escenari més gran, on hauria d’estar celebrant, Jenni Hermoso ha de ser agredida físicament per aquest individu», va dir en una entrevista.

Fora del terreny de joc i allunyada de la pilota, es fa difícil pensar que Rapinoe abandoni la lluita per la justícia social. En la política o fora.