Futbol

Espanya es regala una golejada i la irrupció de Lamine Yamal per oblidar Rubiales

La selecció de Luis de la Fuente passa per sobre de Geòrgia (1-7), amb tres gols de Morata i un del jove extrem blaugrana, debutant i golejador més jove de la història d’Espanya

3
Es llegeix en minuts

El gol és l’únic analgèsic del dispensari del futbol. I aquesta Espanya atribolada i sacsejada per un escàndol que no s’esgota, colpejada per la ressaca final del compendi de desvergonyiment de Luis Rubiales, necessitava una sobredosi de futbol per sobreposar-se al seu sorollós present. I la selecció de Luis de la Fuente la va trobar en la seva visita a Geòrgia, temuda per les conseqüències que una derrota o un empat hauria suposat, resolta amb una brillantor incontestable (1-7). Una golejada per assaborir, un crit reclamant una treva perquè el futbol torna a col·locar-se en el focus de la selecció.

I una victòria, no convé oblidar-ho, que asfalta l’autopista cap a la pròxima Eurocopa, després de l’angoixa que va generar la derrota contra Escòcia del març. Era un dels compromisos més espinosos d’un trajecte que, per dir la veritat, no és el més complicat de la història. Un partit, a més, que potser queda d’aquí uns anys com a part de la història d’aquesta selecció. Perquè va ser el debut de Lamine Yamal, el més precoç que mai ha vist Espanya, amb 16 anys i 57 dies. Una fita potenciada per un gol, el setè de la selecció, que incrementa l’envergadura de l’explosió del davanter del Barça.

Però no tot va ser Yamal, tot i que el focus es concentri en ell per la seducció que genera la joventut en l’esport. Va ser un dia per a la reivindicació de Morata, que en quatre dies ha passat del mal trago de llegir el comunicat contra Rubiales a marcar tres gols amb el braçalet de capità. També de Marco Asensio, elèctric i punyent fins que el físic li va recomanar frenar abans del descans, igual com a Dani Olmo. O de Nico Williams, un dimoni que en el segon temps li va clavar a Geòrgia una estocada que ja no necessitava.

Quatre gols en 18 minuts

Perquè tot just 40 minuts li va costar a Espanya deixar lligat i ben lligat el compromís de Tbilissi, dominadora des del principi la selecció de De la Fuente, governadora de la pilota sense caure en la intranscendència que tantes vegades ha embriagat la seva possessió en temps recents. Quatre gols en 18 minuts, Morata obrint i tancant el compte amb Dani Olmo i Kvirkvelia en pròpia porta amenitzant amb els seus gols els minuts que van separar el doblet del davanter de l’Atlètic.

Geòrgia era un ninot de roba xop per la pluja pertinaç que queia sobre Tbilissi, massacrat per les botes dels jugadors espanyols, les que es van perdre o es van oblidar a Madrid i que van arribar aquest mateix divendres a Geòrgia, a bord d’un jet privat, com si es tractessin de caps d’Estat i no de peces per jugar a futbol. El futbol d’elit de vegades té aquestes cares frivolitats.

Nico Williams i Lamine Yamal

Ja en la segona part, Morata va fer el tercer del seu compte particular, firmant un triplet que li col·loca l’etiqueta indiscutible de protagonista del partit d’aquest divendres. Nico Williams s’acabaria afegint a la festa en què la cantada de Simón en l’únic gol georgià, just després del descans, es va quedar en una anècdota oblidable.

Notícies relacionades

I llavors va arribar el moment de Lamine Yamal, amb un debut que s’havia produït just abans del descans, abans potser de l’esperat en un doble canvi amb Nico Williams pels ferits Dani Olmo i Asensio. No content de trencar tots els reptes de precocitat amb el seu debut, va trencar també els de golejador més jove de la història de la selecció. Faltaven 16 minuts per al final quan l’adolescent blaugrana va aprofitar una assistència de Williams per celebrar el setè.

Aquí Espanya ja va decidir frenar, no fer més sang, ja que tots els objectius estaven complerts. Tres punts aconseguits, golejada reparadora, eclosió d’una nova estrella adolescent i carpetada als problemes que arriben de fora. El dia que aquesta selecció necessitava.

Temes:

Futbol