Jorge Vilda trenca el silenci després de la destitució: «Ha sigut injust, no m’ho esperava»

L’exseleccionador Jorge Vilda ha ofert a ‘El larguero’ de la cadena SER les primeres declaracions després de la seva destitució com a tècnic del combinat nacional que va aconseguir el Mundial a Sydney. Ho fa després de conèixer la decisió de l’RFEF de Pedro Rocha de nomenar la seva segona, Montse Tomé, com la seva successora. És una preparadora que va dimitir després de les conseqüències de l’assemblea extraordinària, en què Luis Rubiales li va oferir el càrrec de directora esportiva. Una solució de continuïtat que, junt amb el seu aplaudiment, ha sigut criticada des que es va fer oficial el seu nomenament.

¿Com va ser la destitució?

«Estic tan bé com es pot estar després d’haver sigut campiones del món fa 16 dies. De fa 10 dies estar renovat, més el que em quedava, cinc. I de ser cessat injustament. Va ser un anunci amb una assemblea, on érem tots els assambleïstes presents. Era l’anunci d’un contracte que ja estava perfilat. Ha sigut una breu reunió amb Pedro Rocha i amb la vicepresidenta d’Igualtat. L’explicació van ser canvis «estructurals»

«Després de 17 anys en el futbol femení i les fites aconseguides i deixar-me la pell com un treballador més de la Federació, sé que tinc la consciència tranquil·la d’haver-ho donat tot. No m’he merescut el cessament».

¿Què li sembla el nomenament de Montse Tomé?

Merescut. Crec que el primer que vull deixar clar és que mai aplaudiré res masclista. Mai aplaudiré res que vagi en contra del feminisme, que és la lluita per la igualtat i l’equitat. Aquesta assemblea no sabia què tocava. Pensàvem que viuríem una dimissió. Molta gent s’haurà trobat i s’haurà sentit reflectida per un discurs de primera línia, en què el discurs del teu cap et va dirigint. En ell valorava la seva feina, que això sí que ho vaig aplaudir. També la seva gestió. No s’ha d’oblidar el que s’ha fet des del 2018: s’ha quadriplicat el pressupost per al futbol femení».

I encara té grans reptes. Crec que el millor llegat que puc deixar és l’estil i la metodologia. Allà queda i segur que ho farà molt bé».

¿S’ha sigut injust amb Vilda?

«Sé que quan hem guanyat, moltes vegades s’ha inflat el globus i no hem guanyat. Sé que s’ha sigut injust. En el terreny esportiu ho acceptaré tot, però en el personal s’ha sigut injust. Hi ha hagut molt aprenentatge quant a la gestió. Directament mai s’ha dit res. Indirectament s’han dit coses que no van amb mi».

«Hi ha coses que no són certes. En els 17 anys que he estat amb les seleccions, sempre el tracte ha sigut de màxim respecte envers les jugadores i envers tothom que he entrenat i que ha estat amb mi. Un dia, durant aquesta temporada, es parlava molt d’això i sortien aquestes coses –les 15 rebels–».

¿Per què va aplaudir Rubiales quan va parlar del ‘fals feminisme’?

«El primer que vull deixar clar és que mai aplaudiré res masclista. Mai aplaudiré res que vagi en contra del feminisme, que és la lluita per la igualtat i l’equitat. Aquesta assemblea no sabia què tocava. Pensàvem que viuríem una dimissió. Molta gent s’haurà trobat i s’haurà sentit reflectida per un discurs de primera línia, en què el discurs del teu cap et va dirigint. En ell valorava la seva feina, que això sí que ho vaig aplaudir. També la seva gestió. No s’ha d’oblidar el que s’ha fet des del 2018: s’ha quadriplicat el pressupost per al futbol femení».

¿Per què no va mencionar Jenni Hermoso en el seu comunicat?

Notícies relacionades

La veritat

Som de mar

«En el comunicat em refereixo al gest que no ens ha de representar en una llotja. A Jenni la conec des dels 16 anys, l’he vist fer-se una dona. Ha fet un tros de Mundial. Sé que ho està passant malament. Tot el que ha passat allà, espero que s’acabi aviat. No he parlat amb ella, he desconnectat del telèfon. M’arriba que ho està passant malament».

¿Ha tornat a parlar amb Rubiales?

«Des de l’assemblea, no».