¿I aquest Barcelona de qui és?

El Barça ha tancat un mercat de fitxatges que ha omplert de goig els que ho han ideat, liderat i executat. És a dir, el president Laporta, Deco i, per descomptat, Jorge Mendes, antic agent de l’actual director esportiu blaugrana i amb capacitat per fer i desfer al seu aire en territori barcelonista. 

Preocupa que Laporta i Ferran Olivé, un tresorer amb aspiracions moltíssim més elevades, hagin de barrejar el seu patrimoni personal –els avals com a aigua beneïda– amb les necessitats d’un Barça en plena economia de guerra. No és que els diners tot ho contaminin o ho intoxiquin, sinó que ho canibalitza. I preocupa també que Xavi Hernández, campió de Lliga i que encara no ha pogut renovar el seu contracte, hagi perdut peces amb què comptava a canvi de futbolistes de primera fila –Joao Félix i Cancelo ho són– que són dos pedaços temporals. Perquè tots dos arriben cedits pels seus clubs, per la qual cosa no deixen de ser una solució a curt termini i efectista.

Mentre Xavi mira de desplegar un Barcelona d’autor amb qui es pugui identificar el soci (allà queden les albes de Lamine Yamal i Fermín), un equip cada vegada més jove i amb l’arrelament emocional que només poden tenir els futbolistes criats i modelats en algun moment a La Masia, des de la cúpula continuen buscant les solucions a l’exterior. 

La cessió d’Ansu al Brighton, tot i que sigui un equip idoni per curar ferides, deixa el Barça sense un futbolista que es desvivia per ser alguna cosa més que el noi que va passar quatre vegades pel quiròfan. Intuint-se el crepuscle de Lewandowski, la seva presència a l’àrea ni de bon tros sobrava. Més dolorosa, si fos possible, és la venda d’Abde al Betis, extrem pur de veritat i potser el jugador amb més capacitat de desbordament de la plantilla. Quant a Eric Garcia, per molt que mai arribés a ser el central referencial amb qui un dia van somiar al club, Xavi el necessitava davant els recurrents problemes físics d’Araujo, Christensen i, per descomptat, Iñigo Martínez, lligat a la llitera.

Notícies relacionades

La UEFA farà una ronda de consultes abans de decidir sobre el Vila-real-Barça a Miami

La UEFA tria el Metropolitano per a la final de la Champions del 2027

Clar que Cancelo hauria de resoldre el forat negre obert en el lateral dret fa set anys, i per on es van precipitar tantíssimes eliminatòries europees. És clar que Joao Félix, malgrat la seva irregularitat i inconsistència emocional, és un futbolista que oferirà una altíssima capacitat creativa i resolutiva en un equip que tantes vegades ha trobat a faltar qualitat en zones interiors.

Però que el somriure sigui obligatori quan gairebé tot es resol a canvi de préstecs, de diners, de persones, amb els socis recreant-se amb fotogaleries i ‘highlights’ diversos, i mentre el Barça es va venent a trossos amb els agents passejant al seu aire per les entranyes de l’escut, és una altra història.