Espanya fa història i tenim Jorge Vilda fins al 2027

En aquest culebró amb bons i dolents en què s’ha convertit la selecció espanyola femenina de futbol, el gran dolent, Jorge Vilda, ha arriscat i ha guanyat en el dia D i l’hora H. El tècnic madrileny ha revolucionat l’onze contra Suïssa amb decisions tant inquietants com encertades, si s’ha de jutjar pel resultat i l’efecte aconseguit. 

Inquietant gestió de la porteria

El primer canvi, i potser el que ha cridat més l’atenció, s’ha produït a la porteria. Una cosa poc habitual en un torneig curt com el Mundial. Després de la golejada rebuda contra el Japó, Vilda ha assenyalat Misa, la portera, l’escollida per suplir una Sandra Paños que està veient el Mundial per televisió malgrat postular-se com a convocable al desdir-se de la seva posició d’amotinada. Contra les nipones Misa, que va arribar a ser capitana, no va estar encertada, i per a aquest duel contra Suïssa Vilda ha recorregut a Cata Coll, la tercera portera del Barça, que ha estat de baixa molts mesos de la temporada per una lesió. Una portera que li dona més joc amb el peu i més cohesió amb Irene Paredes i Laia Codina. 

En defensa hi han entrat precisament Laia Codina, la quarta central blaugrana, juntament amb Oihane al lateral. Ha alineat Jenni al mig amb Aitana i Teresa, ha col·locat en punta Salma amb Esther i una Alba Redondo que ha fet seureAlèxia Putellas. El pes de les jugadores del Reial Madrid, que havien liderat el grup durant els mesos posteriors al motí, s’ha diluït en favor de les jugadores del Barça: Cata, Laia, Irene, Ona, Aitana, Salma...

Vilda ha arriscat i ha guanyat, perquè l’equip ha sortit revitalitzat amb els canvis i el plantejament ha aportat més agressivitat i sentit a la possessió. El gol d’Aitana ha ajudat a l’inici i s’han sabut refer de l’error groller en el gol a pròpia meta de Laia en una cessió enrere entre els tres pals, una cosa que mai s’ha de fer. La rapidesa del gol d’Alba ha sigut clau. 

Bonmatí ha ofert una exhibició en atac, amb un gol digne de Messi, el tercer, però la concentració i el compromís defensiu de totes per recuperar la pilota després de perduda han acabat laminant les suïsses. La fam de l’equip ha quedat reflectida en el cinquè gol, el de Jenni Hermoso, després d’un robatori a la sortida de les helvètiques. Justament avui, després de golejar Suïssa, és necessari repetir una cosa que ja es va dir el dia del Japó: ni abans érem tan dolentes ni ara som tan bones. Pas a pas. 

Fan història... amb Vilda

Notícies relacionades

Una brillant Aitana aconsegueix un històric pas a quarts per a Espanya

Els genis decideixen quan ser-ho

La realitat és que amb aquesta victòria s’ha fet història al passar per primera vegada en la història una eliminatòria en un Mundial femení, el primer objectiu juntament amb la classificació per a vuitens, segons va advertir el mateix Vilda a la roda de premsa en què va anunciar la llista de jugadores per al Mundial. Espanya ha fet història i ho ha fet amb Vilda a la banqueta, que després d’aferrar-se al càrrec durant anys sense aconseguir èxits cridaners, ara ja té coartada per continuar-hi. Hi haurà Vilda fins al 2027, almenys mentre hi sigui Luis Rubiales, a qui si alguna cosa no li agrada és que li diguin el que ha de fer. I això van intentar les jugadores al seu dia amb el motí, amb o sense raó, que va tenir l’efecte contrari i va blindar la permanència del madrileny com a seleccionador. 

Espanya ha demostrat que té futbol, però Suïssa no és el Japó i no s’haurien de llançar les campanes al vol. Per molt que hagin caigut Alemanya i el Brasil, per molt que els Estats Units no siguin la trituradora que eren, Espanya mai ha jugat un quart de final en un Mundial. Per més que el rival siguin els Països Baixos o Sud-àfrica, dues seleccions contra les quals les nostres tenen balanços favorables. Però ràpid han reaparegut les bufandes entre la premsa més fonamentalista per tornar a assenyalar la selecció espanyola com a «molt candidata al títol». Seria aconsellable implementar el ‘partit a partit’ de Simeone. Així va començar Vilda el 2015 a la banqueta de la selecció i així continuarà fins al 2027.