El naufragi del PSG, entre la ruïna financera i el fiasco esportiu

El París Saint-Germain navega a la deriva per una pretemporada en què són més sonats els moviments als despatxos dels dirigents del club que les gestes dels seus jugadors sobre la gespa. Lluny queda aquell equip que va atraure tots els focus quan Nasser Al-Khelaifi va reunir al Parc dels Prínceps ‘els tres tenors’ (Messi, Mbappé i Neymar) «per guanyar la Champions». D’aquell projecte només en queden les ruïnes després de la fugida de Lionel Messi a l’MLS a enrolar-se a l’Inter de Miami de David Beckham, amb Kylian Mbappé apartat de la primera plantilla perquè no vol renovar, i veient Neymar penar de banqueta en banqueta per Àsia, on no ha jugat ni un minut durant la gira del PSG. 

Un Luis Enrique ‘encongit’

Després de la sortida destemprada de Christophe Galtier s’ha fet càrrec de la banqueta Luis Enrique Martínez. L’exseleccionador espanyol havia prioritzat entrenar en la Premier League, però no ha trobat lloc a les banquetes de les illes, de manera que finalment ha acceptat l’oferta del PSG. L’asturià ha desembarcat a París amb un perfil més encongit que el que va mostrar amb Espanya. Aquest PSG és molt lluny de ser «l’equip de Luis Enrique», com va qualificar al seu dia la selecció. De fet, en la presentació ja va fer alguna declaració en què s’entreveu aquest canvi de rol en aquest projecte: «Hem estat fent fins ara un treball en la confecció de la plantilla juntament amb Luis Campos. Vam tenir converses la setmana passada i segur que tindrem una plantilla competitiva. La mentalitat de joc ofensiu és innegociable. He d’adaptar-me a les característiques dels jugadors, i com a entrenador crec que segur que els jugadors disfrutaran», va apuntar. 

L’asturià s’ha fet càrrec d’un repte marcat per la inestabilitat del club, amb un trio ofensiu, contra l’Inter, format per Carlos Soler, Marco Asensio i Vitinha. ‘Lucho’ ha implantat la seva idea de joc, el 4-3-3 i l’aposta per la possessió, però no sembla tenir els jugadors idonis per fer-ho. Malgrat dominar la pilota aclaparadorament, amb registres superiors al 70% en tots els partits, el PSG ha perdut amb l’Inter (1-2) i el Cerezo Osaka (2-3), i empatat amb l’Al-Nassr de Cristiano (0-0). Un bagatge pobre en una gira en què a més no ingressaran els diners esperats al no viatjar Mbappé ni jugar Neymar, cosa que ha provocat que els ingressos televisius s’hagin rebaixat notablement. 

En atac el panorama del PSG és descoratjador a l’espera de fitxatges amb què formar una davantera de cert nivell. Van fitxar Kang Ing-Lee del Mallorca, Dembelé està tancat, després del pagament de la clàusula de rescissió al Barcelona de 50 milions, i tot i que es parlava també de l’arribada de Kolo Muani, el parisenc, que juga a l’Eintracht de Frankfurt, se n’ha desmarcat advertint que no li interessa tornar al seu país. En defensa l’equip s’ha reforçat notablement amb l’arribada del central eslovac Milan Skriniar i de l’internacional francès Lucas Hernández, a més del fitxatge del porter Arnau Tenas, que té el joc de peus que Luis Enrique troba a faltar en Donnarumma. La suplència de l’italià portarà cua, al ser una aposta del club. 

El tècnic espanyol, a qui el PSG no permet parlar perquè no opini sobre la situació d’un Mbappé que s’està entrenant amb els jugadors apartats de la plantilla a Poissy al negar-se a renovar per marxar després al Reial Madrid, confia que les aigües tornin al seu curs i es tanqui una plantilla en la planificació de la qual no està tenint gaire veu ni vot.

És destacable el cas de Marco Verratti, l’internacional italià, que no ha jugat ni un minut en la gira per Àsia. El motiu és que Verratti ha arribat a un acord amb l’Al-Hilal saudita, amb qui té tancat un contracte multimilionari per tres temporades, però el PSG ha taxat el seu traspàs en 40 milions, xifra que no estan disposats a pagar els saudites. Això provoca que la banqueta del PSG hagi sigut focus d’atenció en aquesta gira amb Verratti i Neymar com a suplents. 

Qatar mira a Anglaterra 

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

La compra del PSG va ser uns dels requisits que es van negociar en la reunió que va organitzar el 23 de novembre de 2010 Nicolas Sarkozy a l’Elisi amb el fill de l’emir de Qatar, un representant de Colony Capital (propietaris del PSG) i Michel Platini. Finalment Qatar va comprar el París Saint-Germain el juny del 2011, va finançar i va posar en marxa ‘Bein Sport’, i el canal de televisió va firmar un acord per injectar 150 milions d’euros a la Ligue 1 francesa durant els cinc anys següents. A això s’hi va sumar, segons l’informe García, «que els qatarians tenien gairebé deu mil milions de dòlars en actius a França, i el president els va concedir una exempció d’impostos sobre els seus actius francesos». Tot a canvi que Platini no donés el seu vot, com havia planejat, als Estats Units, sinó a Qatar. I amb ell tres membres més del Comitè Executiu de FIFA. Això va capgirar la decisió i va permetre que Qatar aconseguís l’organització del Mundial del 2022. 

Avui, ja celebrada la cita mundialista, l’emirat qatarià sembla més interessat futbolísticament en la Premier League, en què està mirant de desembarcar amb la compra del Manchester United. Al comandament d’aquesta operació de desembarcament apareix la figura de Hamad bin Jassim bin Jaber Al Thani, cosí de l’emir, que ja va ocupar el càrrec de primer ministre i ministre d’Afers Exteriors, entre d’altres. Això explica la importància que concedeixen a aquest moviment. I amb això el somni de convertir el PSG en campió de la Champions a qualsevol preu passa a millor vida just després de la temporada en què el Manchester City, finançat per un altre govern, el dels Emirats Àrabs Units, aconseguia conquerir l’anhelada Copa d’Europa.