¿Per què les categories inferiors haurien de ser el mirall de la selecció de Vilda i no al revés?

El futbol base femení espanyol domina el panorama continental i internacional, amb títols com el Mundial sub-20 i l’Europeu sub-19

Tècnics com Pedro López, fitxat per Mèxic, han inculcat un estil que marcarà el futur d’una selecció que dubta en el Mundial

La debacle d’Espanya contra el Japó: un partit per recapacitar i aprendre

¿Per què les categories inferiors haurien de ser el mirall de la selecció de Vilda i no al revés?

RFEF

6
Es llegeix en minuts

El Japó va punxar la bombolla d’Espanya en el Mundial d’Austràlia i Nova Zelanda. Ho va fer amb una golejada inapel·lable, que va evidenciar les carències del conjunt que dirigeix un qüestionat Jorge Vilda. Van aflorar els noms d’absents com les barcelonistes Mapi León, Patri Guijarro o Sandra Paños (les dues primeres hi van renunciar i la tercera era seleccionable). El que és previsible en una selecció que, malgrat ser en el seu sostre històric, encara té un llarg camí per recórrer.

El quadro nipó va ser el millor termòmetre per saber què es pot esperar del combinat nacional. La febre de l’equip asiàtic va desembocar en la golejada més gran rebuda per Espanya en un Mundial. Aquesta decepció contrasta amb la viscuda tot just unes hores abans a Bèlgica, on es va proclamar campiona d’Europa la sub-19 de Sonia Bermúdez després de superar Alemanya en la tanda de penals (0 [3] - 0 [2]).

És el cinquè entorxat de la categoria que celebra el futbol base espanyol, el segon consecutiu i el quart en les últimes edicions disputades. A diferència del que ha passat en generacions anteriors, l’èxit del planter nacional no s’ha diluït. Fa poc menys d’un any, la sub-20 de Pedro López va aconseguir a Costa Rica davant el Japó (3-1) el primer Mundial de la categoria.

Mesos després, a l’octubre, la sub-17 de Kenio Gonzalo va guanyar el Mundial sub-17 a l’Índia al derrotar per 1-0 la Colòmbia de Linda Caicedo, una de les figures del Mundial absolut en curs. Només ha faltat una carta per al pòquer de les inferiors: l’Europeu sub-17 disputat al maig a Estònia, on Espanya, també sota la tutela de Kenio Gonzalo, va caure en la final davant França (2-3).

Els èxits de les diferents seleccions no són una excepció i el seu rendiment és insuperable. Gonzalo, fisioterapeuta i assistent de l’absoluta, va arribar el 2017 a la RFEF amb Vilda. Cert és que la masculina va ser dominadora durant generacions de les inferiors sense que això suposés la presa del Mundial, que va arribar finalment el 2010. No obstant, de no haver existit una trajectòria de domini i treball des de la base, la millor quinta de la història del futbol nacional no hauria completat el seu cicle històric.

El treball d’inferiors és el reflex d’una filosofia que, si s’aplica en l’absoluta, li pot reportar èxits. Hi ha diverses claus que expliquen la progressió, com la tutela a les banquetes. N’és un exemple el cas de les campiones sub-19, dirigides per Sonia Bermúdez, una de les artífexs del creixement de la selecció moderna.

En el seu palmarès, 12 títols i cinc distincions de màxima golejadora en la lliga espanyola. Va participar en la tornada a l’Eurocopa del 2015 i va ser convocada per al Mundial del 2015. Al setembre, la que va ser jugadora del Rayo, el FC Barcelona i l’Atlètic es va fer càrrec de la sub-15, però l’adeu de Pedro López va anticipar el seu ascens.

La sortida de l’entrenador de Palència mostra la progressió feta pel futbol base espanyol. Pedro López té ara la missió de portar Mèxic a un Mundial després de dues edicions d’absència. El repte ve recolzat per un extens currículum d’èxits que va culminar amb el Mundial sub-20 que Espanya va guanyar gràcies a un doblet de Salma Paralluelo, titular en els primers partits de la cita absoluta que es disputa a Austràlia i Nova Zelanda.

Lliga F, la tercera amb més jugadores en el Mundial

El cas de la jugadora saragossana és el paradigma de la progressió del talent. També campiona del món sub-17, va optar pel futbol quan va haver d’elegir entre aquest esport i l’atletisme. Una elecció que en qualsevol altra època s’hauria decantat a favor de continuar a les pistes. El futbol és una alternativa real per a les jugadores espanyoles i ho és al seu país.

Queda camí per conquerir en aquest sentit, però la fixació d’uns mínims per a la professionalització ha convertit la Lliga F en la tercera competició que més jugadores aporta a les seleccions del Mundial d’Austràlia i Nova Zelanda. Només la superen la lliga anglesa (94 futbolistes) i la nord-americana (84).

Fins a 72 jugadores militen en equips espanyols, alguns, fins i tot, de la Primera RFEF (segona categoria), com Giulia Dragoni, la ‘petita Messi’ d’Itàlia, que milita en el FC Barcelona B. El club blaugrana continua sent el principal graner, tot i que l’èxit estarà marcat pel que pugui aportar l’ecosistema d’equips de la Lliga F, en el qual les desigualtats continuen sent notables.

Txell Font, Vicky López i les generacions guanyadores

L’exemple que cal seguir, el d’Alba Redondo, davantera de la selecció que va aconseguir ser la ‘pitxitxi’ amb el Llevant (28 gols) d’un torneig que afronta, com la resta del futbol femení, el repte de la consolidació de suports i patrocinadors. Companya de Dragoni és Txell Font, una de les jugadores que ha crescut amb els èxits que ha aconseguit amb la selecció.

Va ser fonamental en la consecució de l’Europeu sub-19, tant en la tanda de penals com en el desenvolupament de la resta del torneig. També va ser titular en la final del Mundial sub-20, en la qual es va emportar el Guant d’Or. Un altre cas d’èxit transversal: el de Vicky López, que als seus 16 anys és campiona del món sub-17 i ha format part de la plantilla del Barça que s’ha proclamat campió d’Europa recentment.

Totes dues formen part d’una escola que domina molts sistemes de joc i diversos plans de partit. Tot i que sempre sobre la base de tenir la pilota i la possessió, que, com va passar amb la seqüència gloriosa de la selecció masculina, és una màxima que es persegueix des de les categories inferiors. Amb tot, l’ortodòxia és amiga de les decepcions, com es va demostrar en la clatellada que Espanya es va emportar contra el Japó en el tancament de la fase de grups.

L’últim pas de l’evolució del futbol femení té diversos obstacles per superar. Primer, la selecció ha d’assumir que acaba d’arribar a la primera fila d’una modalitat amb dècades d’història. La mateixa selecció nipona, que Espanya va derrotar en el Mundial sub-20, ha sigut recentment campiona (2011) i subcampiona absoluta (2015).

Notícies relacionades

El quadro nacional té Alexia Putellas, Pilota d’Or femení (l’única a aconseguir-lo dues vegades) i un sostre per fixar. Però no és menys cert que el camí cap a Austràlia i Nova Zelanda, com en cites passades, ha estat marcat per qüestions extraesportives. Malgrat el tancament de files de cara a l’opinió pública, el problema de les ‘15 rebels’ continua latent.

Els problemes rebroten quan venen moments difícils, tal com es va viure en l’anàlisi posterior al partit entre el Japó i Espanya que va acabar 4-0. «Avui Espanya s’ha equivocat amb el plantejament, s’ha equivocat durant el partit, els canvis tampoc han millorat el que tenim i, si hem de ser crítics, no han millorat, perquè ens falten jugadores que haurien de ser aquí. Això et condiciona», lamentava Vero Boquete, exinternacional i comentarista a RTVE del Mundial. Espanya té futur, però necessita reconstruir el present perquè arribi a ser realitat.