Buscant Marta Domínguez: l’auge i caiguda d’una estrella de l’atletisme que va acabar de guàrdia de seguretat a Renfe

–¿Marta? No, fa temps que ja no treballa aquí. Exactament un any. Però no sabem què fa ara.

A l’estació de Renfe de Palència hi ha tres dones amb el mateix pentinat: mitja melena de ros intens. El mateix que caracteritzava Marta Domínguez, una de les esportistes més premiades d’Espanya en la seva etapa d’auge. S’assemblen a ella, però no ho són. Van ser, això sí, companyes. En aquesta estació va treballar Marta Domínguez fins fa un any com a guàrdia de seguretat, culminació de la seva caiguda.

Allà es perd la pista de Marta Domínguez Azpeleta (Palència, 1975), potser l’atleta més important d’Espanya del nostre segle. Campiona d’Europa. Plata als Mundials. Innombrables podis i medalles. Millor atleta espanyola dos anys consecutius. Un símbol. Sobretot a la seva Palència natal, on li van dedicar una estàtua i van posar seu nom a un pavelló.

De la glòria esportiva a la política. A un personatge tan rellevant li va costar poc prosperar. De regidora a l’Ajuntament de Palència a senadora pel PP. Mariano Rajoy va anunciar que anava a les llistes per fer el salt al Congrés quan va esclatar l’escàndol. Es va veure implicada en l’operació Llebrer, una trama de dopatge. I, tot i que mai va donar positiu, la van acabar sancionant quatre anys perquè van deduir que es dopava a l’estudiar el seu passaport biològic.

Al final li van acabar retirant la categoria d’esportista d’elit, una cosa que va ser publicada al BOE. Va perdre el seu lloc a la Federació Espanyola d’Atletisme, va sortir del món de la política i la seva cara va passar a veure’s als mitjans només a l’entrada dels jutjats. A Palència li van retirar el nom al pavelló i van canviar l’estàtua de lloc.

Ara es compleixen 20 anys de la seva entrada en política i 10 des que la Federació Internacional d’Atletisme li va obrir l’expedient que va acabar amb la seva carrera. El Periódico de España, del grup Prensa Ibérica, s’endinsa a Palència per buscar (i trobar) Marta Domínguez, l’atleta de la cinta rosa que va acabar perdent fins i tot la placa amb el seu nom a l’estàtua.

La cinta rosa

–La Marta corria des de petita, com les seves germanes. Però no va començar aquí a Palència, sinó en Ventaa de Bañoss, perquè sempre ha estat molt unida a aquest poble.

Ho explica un dels seus veïns que la coneix des de petita. Palència és coneguda per la seva afició a l’atletisme. I a 15 quilòmetres de casa seva, al municipi de 6.000 habitants de Venta de Baños, va començar a fer els seus primers passos Marta Domínguez. Una jove migfondista que destacava perquè corria amb una cinta rosa al cabell que li va regalar un familiar. Hi ha qui diu que la seva àvia, hi ha qui diu que un dels seus vuit oncles.

Va començar en atletisme als 9 anys i als 10 ja li van veure el potencial: baixa estatura (1,63), compacta i resistent. Ideal per al fons i el mig fons. Als 14 va guanyar el campionat d’Espanya cadet dels 2.000 i als 15 ja trencava rècords de «promeses» (menors de 22 anys) als 3.000, que es va acabar convertint en la seva distància preferida.

El 2001 van arribar els èxits internacionals (plata al Mundial d’Edmonton) i el 2002, les medalles d’or: una als 3.000 dels Campionats d’Europa en pista coberta (Viena) i una altra als 5.000 d’aire lliure a Munic. Tant el 2001 com el 2003, any en què va tornar a fer plata als Mundials de París, va ser nomenada millor atleta espanyola. Havia nascut una estrella.

La política popular

–Com a política era molt estimada aquí, perquè sempre la veies a les carreres, al carrer, parlant amb la gent. Era una persona molt popular, un ídol. A tohom li feia il·lusió veure algú de Palència a la tele.

Ho recorden a aquest diari veïns de l’entorn de Campo de la Juventud, on s’ubica el Centre de Perfeccionament Tècnic Esportiu de Palència. A la porta hi ha una estàtua amb la seva figura. No és l’enclavament original. Fins i tot l’escultura va acabar sent relegada. Una estàtua que estèticament mai va agradar a la Marta. És dels temps en què el seu nom s’escoltava més a les esferes polítiques que a la pista.

El gener del 2003, el PP de Palència va anunciar que Marta Domínguez aniria a les llistes com a no adscrita al no estar-hi afiliada. Va sortir regidora i va complir el mandat sencer, fins al 2007. Hi va haver un impàs de 4 anys en què va protagonitzar un dels moments més dramàtics d’una esportista espanyola en uns Jocs Olímpics. Va ser als de Pequín, el 2008. Quan es trobava al grup capdavanter dels 3.000, a 200 metres de la meta, va patir una aparatosa caiguda que la va obligar a abandonar.

Va ser elegida senadora pels populars de Palència l’any 2011. El 2012 van inaugurar l’estàtua, que originalment s’ubicava al pavelló esportiu i va ser realitzada per l’escultor Luis Alonso. Unes instal·lacions que també portaven el nom de l’atleta. Aleshores ja havia saltat l’escàndol.

Operació Llebrer

–«Tots a Palència ens alegrem que la Marta hagi quedat lliure de tota culpa en el marc de l’operació Llebrer, segons la nova interlocutòria dictada per la jutge d’Instrucció, Mercedes Pérez Barrios [...], i la proposem com a candidata per al Príncep d’Astúries, ja que té tots els mereixements per aconseguir-lo i suposaria una restitució del seu honor».

Eren declaracions d’Heliodoro Gallego, portaveu socialista de Palència, el 2011. En aquell moment ja havia explotat l’operació Llebrer. La presumpta trama de dopatge més gran de la història d’Espanya fins ara. Incloïa noms tan significatius com l’atleta Alberto García, el doctor Eufemiano Fuentes i també la Marta, que immediatament es va convertir en la icona de l’operació, ja que era la cara més coneguda.

Segons els investigadors, la medallista «exercia el paper de subministradora de substàncies i per fer-ho va arriscar el seu prestigi i el seu lloc com a vicepresidenta de la Federació d’Atletisme, del qual va ser destituïda». L’atleta va ser detinguda i casa seva es va convertir en escenari dels registres de la Guàrdia Civil. Els agents sortien del seu domicili amb un ordinador portàtil, un maletí metàl·lic i una caixa. Els mitjans van publicar que se’n van emportar nombroses substàncies. La Marta sempre va defensar que mai li van trobar res.

El cas va quedar arxivat i les implicacions de la Marta, sobresegudes. La jutge que va investigar l’operació Llebrer va anul·lar les escoltes telefòniques practicades des del 2010 per la Guàrdia Civil a l’atleta. «S’observa confusió entre les conductes sancionables en l’àmbit esportiu i les conductes penals, ja que, efectivament, el que es posa de manifest són les sospites que Marta Domínguez fos consumidora de substàncies prohibides en l’esport, cosa que donaria lloc a una sanció en aquest àmbit, però mai a una imputació penal», va apuntar la magistrada.

I tot i que la Marta va concedir alguna entrevista en la qual defensava la seva innocència perquè mai havia donat positiu, la Federació Internacional d’Atletisme li va obrir expedient per dopatge per una sèrie d’irregularitats en el seu passaport biològic. El Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) la va sancionar el novembre del 2015 amb tres anys d’inactivitat esportiva oficial. També li va retirar els resultats aconseguits entre el 5 d’agost del 2009 i el 8 de juliol del 2013. Li van revocar el títol de campiona del món de 3.000 metres obstacles al Mundial de Berlín del 2009 i del subcampionat de l’Europeu del 2010. El BOE va publicar que Marta Domínguez definitivament deixava de ser atleta d’elit. Allà va començar el seu veritable ocàs.

L’ocàs

«Continuo saludant la Marta si la veig, perquè vam tenir una bona relació i crec que hi va haver molta injustícia amb ella. Probablement per la seva filiació política. No entro en el que va passar. Però sí que va fer molt per Palència».

Ho explica a El Periódico de España Facundo Pelayo, polític popular de Palència que ocupava el càrrec de regidor d’Esports quan el ple de Palència va retirar a la seva filla predilecta tots els honors a la ciutat. Va treure el seu nom del pavelló municipal i va retirar l’estàtua que hi havia al mateix enclavament per reubicar-la a l’avinguda Cardenal Cisneros. Sense una sola placa que digués que allò era un homenatge a la millor atleta de Palència de la història. Totes les distincions li van ser retirades i la Marta va desaparèixer de la vida pública.

«Va estar un temps entrenant nens en aquest centre, però després va deixar de venir. Ens van dir que estava entrenant joves a Venta de Baños, però també ens van dir més tard que ho va deixar», ens explica una de les persones del centre de tecnificació esportiva. La Marta va deixar d’aparèixer a les pistes en les quals es va estar preparant durant tants anys i es va preparar per integrar-se a la vida quotidiana, aquella que li havia sigut aliena mentre ella una estrella.

La pista se li perd a l’estació de Renfe de la seva ciutat, on va treballar com a guàrdia de seguretat per a l’empresa Eulen durant la pandèmia. Alhora es publicava que la ja exatleta s’estava preparant per entrar a les forces de seguretat de l’Estat. Per al Cos Nacional de Policia i per a la Policia Local de Palència. En les dues proves físiques va treure més d’un nou (sobre 20). Però en totes dues va suspendre la part teòrica.

La trobada

«No, no. Periodistes no».

És la breu resposta que dona Marta Domínguez a El Periódico de España quan per fi la trobem a Palència, abans de tancar la porta de casa seva. Al tirador de la porta d’entrada hi continua havent les seves inicials. M i D, que recorden els seus temps de glòria.

Notícies relacionades

L’Audiència no deslliura Rubiales del judici pel petó a Hermoso

Xavi ara vol continuar

La trobem vestida d’atleta i parlant a la porta de casa amb una adolescent que també va amb roba de córrer. És la seva feina actual, ens explica un dels veïns de la zona abans que, per fi, aconseguim parlar amb ella. No obstant, la Marta declina parlar quan s’assabenta que la idea és entrevistar-la. Agita la mà per rebutjar la proposta, repeteix que no diverses vegades i fa una ganyota en una espècie de disculpa abans de tancar la porta de casa seva.

La Marta encara no vol parlar. La pressió mediàtica i política va ser molt forta. Començant pels seus propis paisans de Palència. Ara viu retirada de la vida pública i no sembla que vulgui tornar. Continua aferrada a l’atletisme, que en realitat li va donar la glòria, tot i que sigui en la seva faceta de preparadora de joves promeses. Ja no porta la cinta rosa ni apareix als mitjans de comunicació, però continua corrent per Palència, com ha fet des de petita.