Així va ser la tanda de penals de la final de l’Europa League entre el Sevilla i la Roma

El Sevilla i la Roma van trencar l’estadística d’una intensa final des dels onze metres, on es van coronar els sevillans (4-1). Montiel, com al Mundial, va tenir la responsabilitat final. D’una manera o d’una altra, s’havia de trencar o bé la imbatibilitat del conjunt sevillà a les finals o bé l’eficàcia de Mourinho. ‘The Special One’ havia guanyat els cinc partits decisius disputats: la UEFA (2003) i la Champions (2004) amb el Porto; la Champions (2010) amb l’Inter; l’Europa League (2017) amb el Manchester United, i la Conference (2022) amb la Roma.

El Sevilla, a més, sabia el que era guanyar dues Europa League des dels onze metres: a Torí 2014 davant el Benfica i a Glasgow 2007 davant l’Espanyol. Per la seva banda, l’entrenador portuguès havia perdut vuit de les deu tandes que havia hagut d’afrontar en eliminatòries. La sort estava tirada després d’un partit interminable, amb 26 minuts de descompte acumulats per a gairebé 150 totals.

Primer penal

Bono, amb una habilitat demostrada per parar penals, es creuava de braços mentre esperava el resultat del sorteig. Ocampos va ser l’encarregat de començar la mort sobtada. Sang freda. Aturada i a la dreta de Rui Patricio. Un cop per minar el portuguès. Torn per a Cristante, molt més mesurat. Carrera curta i un llançament imparable enganxat al pal esquerre. Duríssim, malgrat que el porter del Sevilla el va endevinar. 1-1 a Hongria.

Segon penal

Lamela va agafar la responsabilitat en el segon. Per sota i ajustat al pal dret, per remoure l’aleatorietat dels onze metres. Rui Patricio va veure el rastre. La rèplica per a Mancini. Es veia que el fallaria des que es va posicionar. Massa recte i frontal en la seva corredissa cap a la pilota. Bono la va aturar amb el peu. La setena semblava més a prop. 2-1 al Puskas Arena.

Tercer penal

Notícies relacionades

L’oposició busca enderrocar Laporta mitjançant una complexa unió

A falta de joc, Flick intenta resetejar el Barça

Rakitic. Sobren les paraules. Un madur que sap el que fa tot i que tingui una manada de toros darrere. Va amagar la seva intenció a la perfecció. Un gir magnífic de turmell. Ibáñez, amb tota la pressió a sobre. Bono el va marcar i va caure a la gàbia. El marroquí es va estirar com una pantera. 3-1, la setena era allà.

Quart penal

Montiel, que ja havia anotat el gol que va donar la victòria a l’Argentina al Mundial, va assumir la responsabilitat del gol decisiu. En la primera temptativa, Rui Patricio el va parar. Però s’havia avançat. Calia escoltat el VAR. El llançament no valia. A la segona, dins. Glòria per a Mendilibar i el Sevilla. Invasió de camp i la setena Europa League per a les vitrines. Victòria del Sevilla davant la Roma.