Els Ingebrigtsen, a la Carrera dels Nassos

Amb tan sols 22 anys, el menor dels Ingebrigtsen ho ha guanyat gairebé tot en el 1.500 i 5.000, distàncies que exigeixen velocitat, resistència i tàctica per triomfar. El seu domini com a «migfondista llarg» ha aconseguit trencar el monopoli africà i situar un rostre pàl·lid per davant del fins fa poc inqüestionable poder de kenyans, etíops i ugandesos en la mitja distància.

Igual que l’estrella de l’atletisme suec, el perxista Mondo Duplantis, Jakob pertany a una família que destil·la atletisme des del bressol. Els seus progenitors i germans grans han sigut els seus mestres, tot i que ara els benjamins ja volen sols. El petit però més gran dels noruecs sol triar el CAR de Sierra Nevada per poder entrenar durant el llarg hivern escandinau. Allà coincideix amb part de l’elit espanyola, amb el murcià Mo Katir, entre d’altres, que és el subcampió d’Europa de 5.000 a Munic i precisament va quedar darrere del campió noruec.

Tres diamants

L’atletisme no és un esport gaire popular entre els noruecs, més ocupats a encerar bé els esquís durant bona part de l’any que en triar unes vambes per córrer. Això no ha impedit que, des dels anys 80, Noruega hagi sigut planter d’atletes molt competitius, sobretot en marató, amb les avançades al seu temps Grete Waitz i Ingrid Kristiansen, i amb Sondre Norstad Moen entre els homes. 

Notícies relacionades

Rocha es va atribuir el mig milió de sou de Rubiales

Tsitsipas se salva de l’eliminació en un partit agònic

Ara mateix brillen tres diamants: Jakob Ingebrigtsen i el corredor de tanques Karsten Warholm, flamant plusmarquista mundial de 400 tanques, que ha millorat el llegendari rècord de Kevin Young, que aguantava des de Barcelona-92. En dones destaca el talent de Karoline Bejerkeli Grovdal, vigent campiona d’Europa de 3.000, inscrita també en la llista de sortida de Nassos junt amb la plusmarquista (14.19 minuts en 5K) etíop Ejgayehu Taye Haylu. 

Qüestió d’Estat

Una envejable dada pot ser que expliqui l’èxit competitiu dels atletes del país nòrdic: el 93% dels noruecs menors de 25 anys practiquen algun esport o diverses especialitats alhora. A l’elit arriben aproximadament un 3%, segons un mitjà especialitzat, gràcies, entre altres recursos, a aquesta àmplia base. L’exercici físic és una qüestió d’Estat, com la resta de l’educació. Fins als 13 anys no hi ha premis ni rànquings de menors i s’aprèn abans a disfrutar que a competir. Aquesta estratègia educativa sembla que sustenta l’èxit de les elits esportives en un país que amb prou feines sobrepassa els cinc milions d’habitants. Els noruecs en diuen «‘olympiatoppen’», que culturalment s’assembla, salvant les distàncies, al «‘harambee’» dels kenyans: compartir coneixements i habilitats uneix i millora el rendiment de la pràctica, en aquest cas, esportiva. Sembla que en família, com els Ingebrigtsen, fins i tot surt millor.