Infantino: un triomf entre infàmies

La campiona del 2018 i la nova reina del món, amb Messi com a indiscutible triomfador de «la millor Copa del Món de la història», com la va definir el dirigent suís. La pilota ho va acabar tapant gairebé tot. 

Discurs volcànic

Es va obrir el torneig, el primer de la història en dates tardorals, amb un discurs d’Infantino que quedarà per sempre en el record. «Tinc uns sentiments forts. Avui em sento qatarià, avui em sento àrab, avui em sento africà, avui em sento gai, avui em sento discapacitat, avui em sento un treballador migrant», va proclamar el mandatari hores abans de la inauguració del Mundial en una extensa compareixença que va tenir una repercussió planetària. 

Llavors, ja es va atrevir a vaticinar que seria «el millor Mundial de la història» no només per l’organització i les infraestructures (ningú va dubtar mai d’aquest èxit), sinó també per l’estat de forma dels jugadors, menys cansats que altres edicions, «els estadis increïbles» i la proximitat de les seus, amb totes les aficions al mateix emplaçament. «És una cosa extraordinària. Tot sortirà bé», va pronosticar Infantino. En efecte, la nota va acabar sent alta. 

«Doble moral»

No hi ha més remei que reconèixer l’èxit esportiu d’Infantino, tot i que per a això hagués d’afrontar diverses infàmies. La crítica, que ell va definir com a «doble moral» del món occidental, no va passar per alt la situació humana i social del país. La primera gran polèmica va ser el veto de l’organisme al braçalet LGTBI, amb amenaces a les seleccions que optessin pel seu ús. Cap ho va fer. «S’ha de respectar el camp. En un camp de futbol es juga a futbol», va deixar anar el president. 

Els capitans de combinats com els Països Baixos, Bèlgica, Dinamarca, Anglaterra, Suïssa, Gal·les i Alemanya s’havien mostrat partidaris de lluir el braçalet arc de Sant Martí One Love, com a protesta per la discriminació d’aquests col·lectius, però van acabar fent-se enrere per les pressions de la FIFA. La selecció de l’Iran sí que es va rebel·lar contra la repressió del seu país i no va cantar l’himne en el primer partit contra Anglaterra, un gest d’admirable valentia que no va tenir després continuïtat. 

L’home que movia les boles

Notícies relacionades

Edwin Moses: "No vaig necessitar entrenadors, jo era més intel·ligent que ells"

Verstappen es passeja i Alonso carrega contra Hamilton

La FIFA va preferir centrar-se en els èxits del torneig. La fi va justificar els mitjans i tot el polèmic procés viscut des de la designació del 2 de desembre del 2010. Llavors, Infantino encara no dominava el màxim organisme. El recorregut pel món del futbol d’aquest suís d’arrels italianes, poliglot i advocat es va iniciar quan va assumir la presidència del Brig, l’equip de la seva ciutat natal, amb només 18 anys. 

La suspensió de l’astre francès i els seus bons contactes li van obrir el camí per succeir Blatter. El febrer del 2016 va arribar a la presidència de la FIFA. Des d’aleshores, sempre ha estat a l’ull de la tempesta. «Jo defenso el futbol i lluito contra les injustícies», apunta. L’home que movia les boles en els sortejos de la Champions mou ara els fils des de les més altes esferes. Almenys, va fracassar en el seu projecte d’un Mundial cada dos anys. Europa i Sud-amèrica li van tallar les ales.