Les tennistes es rebel·len contra el «tot blanc» de Wimbledon

 «Els competidors han de portar un vestuari convenient per al tennis que sigui quasi completament blanc», assenyala el reglament. Així es va fixar per dissimular les taques de suor dels jugadors, una imatge impròpia de senyores i senyors. Pantalons curts, samarretes, faldilles, xandall, mitjons... Tot ha de ser blanc, inclosa la roba interior, una mesura que ignora les peculiaritats del cos femení durant la menstruació i que augmenta l’ansietat de les tennistes. A la tensió pròpia de la competició s’afegeix la preocupació que la sang menstrual deixi una taca «vergonyosa» davant d’una audiència mundial. «És molt complicat vestir-te de blanc perquè tens els fotògrafs. Hi ha fotos per tot arreu, rellisques, caus, jugues i la faldilla s’aixeca», ha declarat a ‘The Telegraph’ la tennista australiana Rennae Stubbs, ja retirada, que va jugar tres vegades a Wimbledon. Una vegada, a causa de la menstruació, va haver de deixar la pista per anar a canviar-se.

 La campiona olímpica porto-riquenya Mónica Puig ha esmentat l’«estrès mental» que suposa vestir-se de blanc a Wimbledon quan es té el període. «És un tema sobre el qual parlen les jugadores entre elles», encara que no ho comentin davant dels mitjans de comunicació, ha explicat a la BBC la britànica Heather Watson. «Si aquesta política respecte a la indumentària afectés els homes tant com afecta les dones no crec que la tradició hagués durat», ha opinat la comentarista esportiva Catherine Whitaker.

 

Noves regles

En l’última edició del torneig anglès, el dia de la final femenina, un petit grup de noies joves que vestien samarretes blanques i pantalons curts vermells va protagonitzar una protesta reclamant el final del «tot blanc» perquè «no té en consideració els períodes de les atletes». Ha anat calant la denúncia que aquesta imposició afecta molt més les jugadores que els jugadors. Aquest mes, la direcció de l’All England Lawn Tennis i Croquet Club, responsable de la competició, ha fet saber que està mantenint converses amb l’Associació de Tennistes Femenines (Women’s Tennis Association WTA) i amb fabricants d’equips esportius per canviar les normes de la vestimenta. Les noves regles poden entrar en vigor l’edició vinent.

 La menstruació s’ha considerat una cosa deshonrosa, un tabú, dins i fora dels camps. En el món de l’esport d’elit, l’impacte dels períodes va molt més enllà de les possibles taques a la roba. És un problema de salut que no es pren seriosament i per al qual no hi ha prou preparació en la medicina esportiva i que només ara comença a discutir-se. Una enquesta de la BBC el 2020 va mostrar que el 60% de les dones entrevistades creuen que tenir la menstruació afecta els seus èxits esportius i el 40% no se sentia a gust discutint sobre la menstruació amb els entrenadors, que en la majoria dels casos continuen sent homes.

 «Voldria ser un home»

Notícies relacionades

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

Vergonya i por també perquè la gent cregui que les rampes, la inflor de les cames, la falta d’energia i de concentració i els canvis emocionals són una simple disculpa en cas de derrota. «Sona a excusa, però per a les dones és una realitat», declarava a Radio 5 Live la llegenda del tennis i ara comentarista Martina Navratilova. «Mai n’havia parlat, però era un tema present».

 En l’últim torneig de Roland Garros, a la tennista xinesa Zheng Qinwen, els recargolaments a l’estómac a causa del període li van arruinar el joc contra Iga Swiatek. «Era molt dolorós», va dir a la premsa. «No vaig poder jugar el meu tennis, em feia massa mal l’estómac. Són coses de noies. El primer dia és sempre difícil. Voldria ser un home al camp i no haver de patir per això». Els cicles menstruals no se solen tenir en compte en els entrenaments, ni en les competicions. L’atleta britànica, Paula Radcliffe, té clar que «l’esport encara no ha après a tractar la menstruació».