Valverde i Asensio tomben el Leipzig al Bernabéu

El Leipzig és un d’aquests rivals insolents que surt al Bernabéu a pujar-se a les barbes del Reial Madrid pressionant-lo a dalt i proposant partit d’anada i tornada amb molt ritme que incomoda veterans com Kroos i Modric. Potser això expliqui per què Ancelotti va apostar a l’onze pel físic de Camavinga i Tchouaméni escortant Luka. Els alemanys eren irresponsablement audaços, i proposaven una pressió molt alta amb molts jugadors atacant i arriscant enrere.

Bales perdudes

Nkunku, Forsberg i Werner van donar feina a la defensa blanca amb la seva mobilitat, i van demanar fins i tot un penal de Nacho al primer quan no s’havia arribat al quart d’hora. Ballaven els de Rose al voltant dels blancs, mentre els d’Ancelotti esperaven pacientment el moment de ficar el primer ganxet i enviar-los a la lona. A la mitja hora de partit Nkunku estava donant més guerra que Vinicius i Courtois havia hagut de treballar en diverses ocasions. L’empat l’explicava la falta de punteria visitant, que va malgastar alguna oportunitat impensable. Quan l’àrbitre va xiular el descans el partit deixava una sensació de ‘déjà vu’ amb un rival, el Leipzig, que malgastava bales, i un Madrid que madurava el duel esperant el seu moment. 

La segona part es va despertar amb el mateix decorat: un Madrid sense agressivitat ofensiva i un Leipzig bombollejant buscant contres. A l’absència de Benzema sumaven els blancs una parsimònia atacant que agraïen els alemanys. Amb Vinicius molt vigilat, només Modric demanava la pilota per trencar línies i superar rivals. Passaven els minuts i sobraven les porteries perquè ni uns ni d’altres trepitjaven l’àrea amb perill. A l’hora de partit Gulacsi, el porter alemany, no havia d’haver intervingut en cap ocasió, i va ser un xut desviat del croat el més inquietant que havia viscut.

Cansat de no rebre pilotes en el seu rol de 9 fals, Rodrygo es despenjava mirant d’enllaçar amb el seu migcamp, on Valverde va estar més contingut la primera hora. Faltava ullal en els blancs, mentre el Leipzig començava a valorar l’empat com un bon resultat al Bernabéu. Carletto va mirar d’afilar la seva proposta col·locant Asensio per un Camavinga gris. Va començar a pressionar el Madrid com si el canvi hagués activat un parell de marxes més a l’equip. El migcamp va començar a mostrar més ullal i el seu triplet d’atac va encadenar una jugada amb una estampida de Valverde, assistència de Rodrygo i ocasió per a un Vinicius tebi en la rematada.

Gols tardans

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

L’últim quart d’hora es va tornar a viure un altre partit al límit amb espais i els dos equips buscant un gol que els donés un triomf que era un tresor. Un combat que fins aquell moment hauria hagut de guanyar el Leipzig als punts, per les ocasions de la primera part, però que una vegada més es va emportar el Madrid. I ho va fer amb un gol de Valverde en el minut 79 en una jugada que Vinicius va desbloquejar des de l’esquerra i l’uruguaià, arribant des de la dreta, va retallar cap a dintre i va deixar anar un xut amb l’esquerra a la xarxa que donava als blancs una altra victòria funcionarial. D’aquestes que aconsegueixen gairebé per inèrcia després de veure voletejar el seu rival al voltant de la seva àrea durant més d’una hora.

Vuitena victòria en vuit partits en aquest inici de temporada que el mantenen líder incontestable Lliga i líder del grup a la Champions. Els d’Ancelotti segueixen el seu pas ferm en la lluita per aconseguir tots els títols, com va advertir a l’inici de temporada. I l’italià respira tranquil perquè ha superat la baixa de Benzema sense notar-ho en els resultats. Valverde ha agafat el testimoni golejador mostrant un gol que l’italià ha treballat amb ell. Per concloure, Asensio va arrodonir el triomf amb un gol en el descompte per reivindicar-se després d’apostar per quedar-se al Madrid. La flor d’Ancelotti continua donant fruits.