El Girona de Marc Gasol doblega l’Estudiantes i torna a l’ACB 14 anys després

Catorze anys després, Girona torna a l’ACB. Per la porta gran, havent superat a la final de la LEB Or el gran favorit, l’Estudiantes (60-66), i entrant en la màxima categoria del bàsquet masculí espanyol amb un projecte que enlluerna, pel com i per qui el lidera, un Marc Gasol que ha tornat a la ciutat tota l’estima que li havia donat quan a l’aparador de Fontajau va despertar l’interès de l’NBA. Fontajau veurà la temporada vinent els més grans, el Barça, el Madrid, la Penya... i fa la sensació que això amb prou feines és el principi del que ha de venir.

GIRONA, HO HEM PETAT! 💥

SOM D’ACB! 🤩🔥#HoHemPetat pic.twitter.com/FSAl35o0F9

— Bàsquet Girona (@BasquetGirona) 19 de junio de 2022

Va jugar, per descomptat que va jugar, Marc Gasol, que havia tingut amb l’ai al cor tot Girona des que en la semifinal contra el Lleida es va lesionar al genoll en el tercer quart i va marxar coix als vestidors. Va ser dubte, però l’afició va començar a respirar tranquil·la quan es va saber que havia anat a Fontajau a provar-se a primera hora de la tarda i que les sensacions eren bones, i més que ho van ser quan va sortir a escalfar amb normalitat amb la resta de companys. Veure’l en el cinc inicial ja va ser l’espurna definitiva per encendre l’afició i començar la final amb tot el món convençut que era possible. Era el dia, l’hora i el lloc. I tot i que no firmés la seva millor actuació, la seva sola presència ja era una petita victòria per la moral.

Energia i velocitat

Gasol va ser titular, però el primer nom propi del partit va ser el de Fjellerup, autor de 7 punts pràcticament seguits en l’inici del primer quart, aplicant la recepta que més li agrada a l’equip: energia en defensa, velocitat a l’hora de moure la pilota i encert en atac (4-9). Però és clar, en una final res és fàcil, i de seguida tot es va igualar. Fins i tot l’Estudiantes es va posar per davant amb un triple de Faggiano (12-9), tot i que el Girona va acabar el primer parcial dominant amb Fontajau animat com mai.

Per obrir el segon quart, un triple de Vila va donar el màxim avantatge al Girona (14-22), replicat amb un 6-0 de l’Estudiantes (20-22), que lluny de sembrar dubtes va precedir un cop d’efecte del Girona. Es va arribar al descans amb l’equip català per davant (30-34) gràcies a una cistella sobre la botzina de Dee, que amb 7 punts era el màxim encistellador dels madrilenys.

La por de fallar

Tal com havia arrencat el partit, amb el Girona en ratxa, ho va fer també el tercer quart. Marc Gasol i Fjellerup van tornar a ser els protagonistes i mentre Fontajau saltava, l’equip tornava a dominar de vuit (32-40) malgrat no aturar els problemes en el rebot. Un triple d’Urtasun va posar el +13 (39-52), contestat per Beirán (42-52) en uns minuts elèctrics. Els arguments per creure-hi eren cada vegada més ferms (47-58 per tancar el parcial).

Notícies relacionades

¿Per què el Barça no juga el Mundial de Clubs 2025?

El Madrid paga 63,2 milions d’euros per Mastantuono

El Girona no trobava la manera d’anotar en l’últim quart i van aparèixer els nervis, la por de fallar. Va tornar Gasol a pista. Quedaven poc més de sis minuts, i la primera pilota que va tocar va acabar dins (52-60). Faggiano, a tres minuts del final, va situar el 58-60 i el col·lapse del Girona ja era total.

Fjellerup va aparèixer per donar aire als seus i, a un minut i mig del final, Gasol va fer el 58-64. Llavors sí que Fontajau es va esfondrar d’alegria. Girona tenia l’ACB a tocar. I Franch ho va segellar a vuit segons del final per a deliri de l’afició.