Campió de Lliga en el seu centenari

Rugbi: La Unió Esportiva Santboiana quadra el cercle

El degà del rugbi espanyol es proclama campió de la Lliga, posant el colofó a la celebració del centenari de la seva fundació. 3.000 persones van omplir el Baldiri Aleu en un dia històric en què la Santboiana va sumar el seu vuitè títol de Lliga contra Ordizia.

Rugbi: La Unió Esportiva Santboiana quadra el cercle

@UESantboiana

3
Es llegeix en minuts
Fermín de la Calle

Caminant un dia pel centre de Sant Boi amb John Carlin anant a buscar Albert Malo i Afa Tauli, recordo que em va dir: «Sant Boi és com Bath. ¡Aquí es parla de rugbi fins i tot en les tertúlies dels bars!». Un altre escriptor, el santboià Kiko Amat, que presumeix en el seu currículum vital de ser «el pitjor ala del món» després d’heretar l’afició del seu pare, afirma que «els santboianos som gent peculiar. Som tipus ovals en una societat esfèrica».

 

Sant Boi és oval des que un estudiant de veterinària anomenat Baldiri Aleu Torres va tornar de cursar la universitat a Tolosa acompanyat d’un estrany artefacte oval que va sembrar la curiositat entre els veïns del poble. Aleu va reunir els seus amics de la tertúlia de Can Ninyò per llogar el terreny del Camp del Riu i els va ensenyar a jugar al rugbi. Corria l’any 1921 quan van fundar la Unió Esportiva Santboiana de Football Rugby.

Aquest diumenge la Santboiana ha posat el colofó a la temporada de celebracions del seu centenari. Com a club degà del rugbi a Espanya, anterior fins i tot a la Federació Espanyola de Rugbi, fa mesos que la UES celebra els 100 anys del seu naixement. I la cirereta ha sigut la consecució de la Lliga a l’imposar-se a la final a Ordizia per 23-17 en el Baldiri Aleu, camp batejat en memòria del seu precursor. Quadraven així el cercle amb una gesta, la de guanyar el títol en el seu centenari, que no era senzilla. Feia 16 anys que no ho aconseguien, però els 3.000 santboians que poblaven les grades van empènyer els seus al títol.

 

Estirps a Sant Boi

Estirps a Sant BoiEntrenats per Sergi Guerrero, un 2a línia internacional campió com a jugador amb la Santboiana en l’anterior títol, el 2006, els catalans han guanyat la Lliga sense perdre un partit a casa i sent els que més victòries han sumat.

 

Un equip ràpid darrere i dur al davant. En els tres quarts manen els nois de la casa. Jugadors que formen part d’estirps llegendàries del poble. Com Héctor García, un dels capitans. Fill d’Esther, que va ser jugadora, també el seu pare, el seu avi i el seu besavi eren rugbiers. Altres estirps il·lustres són la dels Massoni o els Puigbert. A davant emergeix la figura d’Afa Tauli, neozelandès de trets maoris nascut a Palmerston, Nova Zelanda, a gairebé 20.000 quilòmetres del Baldiri. Afa, que va començar a jugar amb vuit anys, va aterrar a Sant Boi el 2012 amb un contracte d’un any. Diumenge va aixecar el trofeu de campió després de deu temporades en el club i després d’haver-se convertit en un santboià més després de casar-se amb la Leticia i tenir el Nico. «¿On estaré millor que aquí? És casa meva, són la meva família i sempre m’han tractat com un més. Aquí el poble no és de la Santboiana, la Santboiana és del poble». Tauli, internacional amb Espanya, no deixa de saludar gent mentre caminem per la rua camí de la Llibreria Isart, un altre temple del rugbi local en el qual ens esperen Albert Malo, tòtem del club i del rugbi espanyol, i el kiwi Bruce Hemara, un altre mite oval al poble.

Notícies relacionades

 

Aquest reanomenat títol en el centenari del degà ve acompanyat a més d’una altra fita, l’elecció per primera vegada en la història del club d’una dona com a presidenta. Aurora Bravo, vinculada a la Santboiana des de 1975, dirigeix els designis del degà des del 28 d’abril passat durant els pròxims sis anys després de recollir el testimoni de Miquel Martínez. La idea és salvaguardar aquesta identitat tan arrelada i aquest sentiment de família. Malo, internacional espanyol molt reconegut dins i fora de les nostres fronteres, posa el focus en el planter: «Els nens són el principi i el final de tot en la Santboiana. Ells fan gran el club i els èxits de l’equip arribaran de la seva mà». Sentència que saluda Carlin alçant la seva cervesa i brindant: «Si Sant Boi no existís, caldria inventar-lo. ¡Visca el rugbi! ¡Ferro Sant Boi!». 

Temes:

Rugbi