Jocs 2030: o tot o res a Madrid

Gairebé dos anys després, el projecte olímpic «d’Estat» que defensava el Govern d’Espanya, amb Catalunya i Aragó de bracet, no ha deixat d’ascendir pendents cada vegada més costeruts i amb terreny relliscós. La intenció de construir una candidatura guanyadora des del relat de la unió de nou de Catalunya en un projecte de país, junt amb la seva veïna Aragó, per ara, no ha donat bons resultats. 

El Govern d’Aragó va aconseguir in extremis arrencar una nova reunió a la seu del Comitè Olímpic Espanyol a Madrid després de desmarcar-se de l’«acord» que sí que van segellar les altres tres parts implicades en el projecte, el mateix organisme olímpic, la Generalitat de Catalunya i el Consell Superior d’Esports.

La cadira buida d’Aragó en la fotografia que va compartir el COE del moment de la firma gairebé va caure tan malament a l’Executiu autonòmic com el fet d’haver segellat un pacte que deixava en clara inferioritat de condicions el Pirineu aragonès, amb tan sols l’estació de Candanchú en el repartiment de disciplines. Unes condicions clarament allunyades del requisit exigit per Aragó des del principi de construir una candidatura «en peu d’igualtat» entre els dos territoris.

El punt de partida per a la trobada d’aquest migdia no és encoratjador. La Generalitat no s’ha mogut des que l’Executiu aragonès va plantejar la seva proposta alternativa, basada en una presència d’estacions aragoneses més àmplia, que s’aconsegueix dividint algunes disciplines olímpiques per sexes (com s’ha fet en recents cites olímpiques), i compensant l’equilibri repartint les proves de gel. 

Tres seus al Pirineu aragonès

Així, Aragó passaria d’acollir només disciplines a Candanchú a poder allotjar proves tant a Formigal com a Cerler, dues estacions considerades com de les millors del país, pel nombre de quilòmetres esquiables i per les condicions tècniques de les seves pistes.

A més, aquestes dues estacions concentren bona part de la inversió pública efectuada per l’Executiu aragonès a través del hòlding de la neu (Aramón) amb més de 20 milions d’euros destinats en els últims dos anys.

Però tant el president català, Pere Aragonès, com la seva consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i la coordinadora de la part catalana de la candidatura, Mònica Bosch, han insistit aquestes setmanes que l’«acord tècnic ja aprovat» és el que s’ha de mantenir. Aquest diumenge va tornar a dir-ho Vilagrà. 

El COE, per la seva banda, dona una altra oportunitat al diàleg amb la cita convocada per aquest dilluns al migdia a Madrid. El seu president, Alejandro Blanco, estarà al capdavant de la reunió, tot i que els seus xocs amb Aragó han sigut notables. El president aragonès, Javier Lambán, va arribar a qualificar de «desafiament» la convocatòria de la reunió de l’1 d’abril en la qual els polítics van rubricar l’acord tècnic sense cap debat i obviant que Aragó no en compartia les condicions. 

Després de la reunió amb Faci, Blanco va anunciar que convocaria una reunió «per trobar la solució definitiva de la candidatura». Ha arribat el dia, que se solapa a l’agenda política amb la crisi oberta entre els independentistes i el Govern d’Espanya a compte de l’espionatge a líders catalans, i que es desenvoluparà sense representació de màxim nivell ni per part de la Generalitat ni del CSD.

Ruptura o acord

De la cita d’aquest dilluns poden sortir tres respostes: un acord, la ruptura total, o que Aragó i Catalunya optin per presentar les seves propostes per separat. 

La DGA no avança cap opció, però estarà asseguda a la taula «amb lleialtat fins a l’últim minut».

Si la cita culmina sense acord, el següent pas es decidirà dimarts. El temps corre i al maig el COE ha de presentar el dossier de la candidatura davant el Comitè Olímpic Internacional, que ha mostrat el seu interès en què els Jocs se celebrin a l’única serralada europea que encara no els ha acollit, el Pirineu. Aquesta és una de les cartes del projecte davant altres candidates, com Sapporo, Salt Lake City i Vancouver, que ja han sigut seu olímpica.

Notícies relacionades

Florentino no sap què fer ni amb Xabi Alonso ni amb Vinícius

El Barça sí que té líders

Tot i que aquest dilluns pot ser el dia decisiu, la candidatura tindrà una altra prova de foc a finals de juliol, suposant que arribi amb vida aleshores, amb la consulta convocada pel Govern.

Res està escrit encara per als Jocs 2030. Aragó s’enfronta a una dicotomia olímpica entre mantenir intacta la seva dignitat i l’espectacular impuls que li suposarien els centenars de milions que mouen uns Jocs. El mateix passa amb Catalunya. ¿Algú cedirà?